Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: “Les més perilloses”

“Les més perilloses”

“Les teràpies que intenten substituir els tractaments mèdics o psicològics per alternatives no contrastades ni explorades són les més perilloses”, explica el doctor en Psicologia Guillermo Fouce. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), totes les pseudoteràpies són perilloses, perquè impliquen “posar en marxa pràctiques sense estudis científics que avalin la seva eficàcia, que generen falses expectatives i poden suposar un risc per a la salut”. El 2017, un estudi publicat al Journal of the National Cancer Institut ho corrobora: les dones amb càncer de mama que les fan servir augmenten el risc de mort un 470%, mentre que els pacients amb càncer colorectal i els de pulmó, un 360% i un 150%, respectivament. A més, segons l’AECC, la mateixa publicitat i el plantejament de guariment ja pot suposar patiment i frustració per a qui no aconsegueix aquesta promesa. Begoña Barragán alerta de les dietes anticàncer –“són una mentida”–, com també de “suposades energies que ens infonguin i suplements i complements que no demostren tenir cap influència sobre l’evolució del pacient oncològic”.

Precisament, el càncer és la malaltia sobre la qual generen més inquietud aquestes teràpies. Al telèfon Infocáncer de l’AECC l’any passat van detectar un augment de les consultes sobre l’ús de productes, aliments o tècniques per a combatre els efectes secundaris dels tractaments o el dolor: es coneixen com escorpí blau, card marià o flors de Bach, drogues com la marihuana, productes com el lleixiu o la vitamina C amb bicarbonat o tècniques com la meditació amb efecte curatiu.

Consells a pacients i familiars

Actuar amb prudència i precaució. Des d’AECC i Gepac insisteixen que abans de recórrer a aquesta mena de pseudoteràpies, s’informin correctament de la seva utilitat i eficàcia. On? El metge o especialista (col·legiats) en establiments habilitats legalment (amb número de registre sanitari) ens podrà comentar sobre els possibles riscos o contraindicacions, com també sobre els possibles beneficis que obtindríem amb el seu ús i les interferències amb el seu tractament convencional i si presenta rigor científic. “No hem de sentir vergonya perquè confessem que seguim algunes teràpies o que hem consumit alguna cosa com a complement als nostres tractaments. Els metges ho saben”, assegura Begoña Barragán. “I si no podem parlar a la consulta, a les associacions de pacients els podem ajudar o contrastar amb professionals sanitaris i orientar-los”, recorda.

Desconfia...

…de la terminologia. “Solució miraculosa”, “val per a tot”, “curació ràpida”, “autoguariment”, “a mi em funciona”, “transmet energia”, “sense efectes secundaris”, “detox”, “acompanyament”… són expressions (algunes semblen científiques) que t’han de fer sospitar que ets davant d’una pseudoteràpia.

…si no l’ofereix la sanitat pública.  No s’inclouen a la Seguretat Social i solen lucrar els qui les ofereixen.

…si ataca la ciència. Solen injuriar la medicina i la recerca científica tractant de desacreditar els seus avanços i infonent por i desconfiança a les víctimes potencials.

…d’Internet i les xarxes socials. Son la principal font de notícies falses en salut, segons CIS, Fecyt i SaludsinBulos.

…si confon el que és natural amb el que és terapèutic. “Una cosa no és més sana ni terapèutica perquè sigui d’origen natural o es vengui sota aquest reclam, que, a més, infringeix la normativa”, aclareix Campos, referint-se al Reial Decret 1907/1996.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions