Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Qui decideix què mengen els nostres fills a escola

El 65,8% dels menors de 12 anys s’alimenten tots els dies al menjador de l’escola, segons el Ministeri d’Educació. Cada comunitat autònoma s’encarrega de decidir qui gestiona aquest servei, quines característiques ha de complir i com s’ofereix. Les famílies, d’altra banda, reclamen tenir més veu per a decidir què mengen els seus fills i, encara que la gestió no sempre influeix en la qualitat, els experts asseguren que, com més allunyada estigui del centre, menys control tenen els pares. Queda molt per fer.

Escoles amb excel·lent

A hores d’ara hi ha diverses experiències pilot en diferents escoles espanyoles amb menús saludables i adaptats als criteris de desenvolupament sostenible.

Alacant

Fa dos anys, l’escola pública Manuel Riquelme, situada al municipi d’Orxell, va rebre el Premi Nacional d’Alimentació Escolar del Ministeri de Sanitat i Consum pel seu projecte «Sabor de viure». Aquesta iniciativa, que va començar fa 12 anys, es basa en una alimentació sana, amb productes ecològics i menjar tradicional. En el menú diari d’aquest centre prevalen els productes ecològics, alguns dels quals provenen de l’hort de l’escola, que cuiden els mateixos alumnes. Aquest projecte es combina amb un altre, «Viatjant per Espanya»: cada mes es dedica a una ciutat espanyola diferent perquè els escolars en puguin conèixer els monuments, els paisatges i, per descomptat, la gastronomia.

Barcelona

El projecte «Menjadors sans i sostenibles», impulsat per l’ajuntament de la ciutat, aposta per menús amb més presència de proteïna vegetal (principalment llegums) i menys carn vermella i processada. A més, augmenta la presència de fruita de temporada i guarnicions basades en amanides, s’hi inclouen opcions integrals de pa i pasta i es promocionen projectes de producció ecològica, de proximitat i frescos. Actualment ja s’aplica a 36 escoles i durant el curs 2021-22 s’anirà implantant en la resta de centres escolars. La iniciativa no afecta el preu del menú, però sí el que els nens es troben al plat. S’hi poden adherir els centres que ho desitgin i compten amb l’assessorament de l’Equip de Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Canàries

El programa “Ecomenjadors escolars” de Canàries uneix l’Institut Canari de Qualitat Agroalimentària (ICCA) i al govern autonòmic per a incorporar productes ecològics, frescos, locals i de temporada en els menús. Per a evitar els vaivens del mercat, cada any es marca un preu just amb els productors. “Adaptem el menú de l’escola a la temporalitat dels aliments. És el més equilibrat”, resumeix Pedro J. López, cuiner del CEIP La Luz. Té més de 40 escoles adscrites. Alumnes, pares i cuiners reconeixen que ha servit per a augmentar la cultura alimentària dels nens i per a dinamitzar l’economia local.

País Basc

Des del 2016 s’estan desenvolupant experiències pilot en quatre escoles públiques (Guernica, Mungia, Markina-Xemein i Orduña) per a aconseguir menjadors escolars més saludables. Les quatre tenen cuina al centre, personal de cuina dependent del departament d’Educació

(excepte a Orduña) i són les AMPA les responsables del proveïment d’aliments i de l’elaboració del menú. Es prioritzen els aliments autòctons, ecològics i de temporada sense necessitat d’augmentar el pressupost. L’objectiu a llarg termini és forçar un nou marc legal que reguli models de gestió dels menjadors escolars innovadors i descentralitzats. La normativa basca actual, vigent des de l’any 2000, només recull el sistema de càtering.

València

L’Ajuntament d’aquesta ciutat modificarà progressivament els plecs de condicions per a contractar serveis de menjador als centres educatius municipals (tres escoles de Primària i quatre d’Infantil) perquè donin cabuda a altres criteris nutricionals, socials, ambientals i educatius. “Volem menús amb més verdures i hortalisses, menys aliments d’origen animal, eliminar o reduir l’ús d’ultraprocessats, sucre i fregits i impulsar l’ús de cereals integrals i pa de fermentació lenta”, explica el regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramón.

Cada grup d’edat, una mida de ració

Les empreses que gestionen els menjadors han dajustar la mida de les racions a les necessitats nutricionals dels petits. Per fer-ho es regeixen pel Document de consens sobre lalimentació als centres educatius, regulat per Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). Aquestes són algunes de les racions que estableix aquest document segons cada grup dedat:

Verdures (plat principal) 

  • 3-6 anys. 1 plat pla mitjà (120-150 g) 
  • 7-12 anys. 1 plat pla mitjà (120-150 g) 
  • 13-15 anys. 1 plat pla gran (200-250 g) 
  • 16-18 anys. 1 plat pla gran (200-250 g) 

Ous

  • 3-6 anys. 1 unitat
  • 7-12 anys. 1-2 unitats
  • 13-15 anys. 2 unitats
  • 16-18 anys. 2 unitats

Arròs o pasta (principal)

  • 3-6 anys. 1 plat fondo petit (50-60 g) 
  • 7-12 anys. 1 plat fondo mitjà (60-80 g)
  • 13-15 anys. 1 plat fondo gran (80-90 g)
  • 16-18 anys. 1 plat fondo gran (80-90 g)

Pollastre (guisat o al forn) 

  • 3-6 anys. 1 cuixa petita (80-90 g) 
  • 7-12 anys. 1 cuixa petita (150-160 g) 
  • 13-15 anys. 1 cuixa gran (230-250 g) 
  • 16-18 anys. 1 cuixa gran o 2 de mitjanes (300-320 g) 

Fruita fresca 

  • 3-6 anys. 1 peça petita (80-100 g) 
  • 7-12 anys. 1 peça mitjana (150-200 g) 
  • 13-15 anys. 1 peça mitjana (150-200 g) 
  • 16-18 anys. 1 peça mitjana (150-200 g) 

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions