Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Qui decideix què mengen els nostres fills a escola

El 65,8% dels menors de 12 anys s’alimenten tots els dies al menjador de l’escola, segons el Ministeri d’Educació. Cada comunitat autònoma s’encarrega de decidir qui gestiona aquest servei, quines característiques ha de complir i com s’ofereix. Les famílies, d’altra banda, reclamen tenir més veu per a decidir què mengen els seus fills i, encara que la gestió no sempre influeix en la qualitat, els experts asseguren que, com més allunyada estigui del centre, menys control tenen els pares. Queda molt per fer.

Qualitat i servei, a concurs

A Espanya, el concurs públic és un tràmit indispensable per a assegurar el subministrament del menjar a les escoles públiques, quan se subcontracta amb una empresa del sector. En els plecs de licitació actuals es valoren aspectes relacionats amb el menú, com la varietat d’ingredients i receptes, les racions setmanals dels grups d’aliments principals d’acord amb el que determina cada comunitat autònoma, les estratègies per a evitar el desaprofitament, la incorporació de gra integral… També es té en compte el preu i la capacitat de gestió, que engloba el volum de cuines, el personal, la solvència per a fer front a la compra i, si és el cas, el transport de matèries primeres. Andrés Muñoz Rico, en el seu document sobre els menjadors de 2018 detalla que aquest últim punt suposa el nus gordià per a entendre el perquè de la concentració en mans d’unes poques grans gestores de restauració: les petites i mitjanes empreses de càtering tenen menys marge de negociació amb els proveïdors i menys capacitat per a elaborar menús a gran escala. A igualtat de menú, una companyia gran, a priori, pot competir amb preus més baixos.

Al voltant del preu

I és precisament el preu dels menús un dels elements que més es qüestiona. A Espanya cada comunitat autònoma fixa l’import que paguen les famílies per aquest servei i és el criteri que més es valora en la licitació. Segons l’informe d’Andrés Muñoz Rico, “aquest import ha de cobrir no només el menjar, sinó també el cost del personal, com ara els monitors i altres despeses que implica el servei”. Però la veritat és que en cada comunitat aquest import inclou diferents partides. Algunes incorporen el cost dels monitors, mentre que en d’altres es cobra per separat.

Moltes comunitats autònomes determinen al començament del curs el preu màxim del servei de menjador; unes altres, en canvi, no estableixen cap xifra. Segons les estimacions de CEAPA per al curs 2019-2020, els preus del menjador de les diferents regions van des dels 3,50 € d’Astúries i Canàries fins als 6,50 € de Navarra.

Amb aquests preus, es poden cobrir totes les despeses? Segons el Tribunal Superior de Catalunya, no. El 2017, la justícia catalana va considerar que el preu màxim de menjador escolar que es paga en aquesta comunitat autònoma, 6,20 euros, no cobreix els costos mínims del servei, per tant és “econòmicament inviable”. Malgrat que la sentència no anul·lava el preu, que es mantenia congelat des de feia deu anys, sí que determinava que era necessari un estudi o memòria econòmica per a explicar aquest import.

Però és possible gestionar el menjador amb aquests preus? Des de CEAPA ho tenen clar. “És possible i tenim l’exemple de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FAPA) d’Ourense, que gestiona els menjadors d’algunes escoles públiques amb un càtering extern, però amb qualitat i amb un preu similar al d’altres comunitats autònomes”, ens explica Olga Leralta. Per a l’associació, “el problema és que les empreses de restauració busquen maximitzar el benefici, i això és difícil amb un menú a aquests preus, perquè d’aquí has de deduir no només els costos dels aliments, també el de les estructures (les cuines, en cas de tenir-ne) i el personal. En els aliments poden abaratir costos comprant en grans quantitats. Si han d’esgarrapar en altres partides, les que perden solen ser les monitores, que treballen de manera molt precària”, afegeix Leralta.

Per a moltes famílies, aquests preus continuen sent molt alts. Encara que hi ha beques, aquestes ajudes públiques no arriben a totes les cases. Segons un estudi de CEAPA del 2016, un 84,19% de les famílies no rep cap tipus d’ajuda per al menjador i un 24,2% de les famílies tenen problemes per a pagar aquests preus.

Els diners influeixen en la qualitat nutricional?

És millor un menú de 6 euros que un de 4,88? “És complicat donar una resposta única perquè el cost dels ingredients varia segons les diferents regions. I no és igual que ho gestioni un AMPA sense ànim de lucre que ho porti una gestora que, a més, hi afegeix despeses de transport”, destaca Leralta Piñán des de CEAPA. Apunta que, independentment del preu, cada gestora és un món. La qualitat no és només quant costa, sinó què es dona als nens i com es prepara. I en els menús encara abunden mètodes de preparació poc saludables (arrebossats, fregits…) o aliments de baixa qualitat nutricional i alt valor calòric (fruites en almívar, barretes de peix, lactis ensucrats…).

Fins i tot encara més amb un preu més barat es pot aconseguir un bon menú saludable des del punt de vista nutricional, si s’optimitza la gestió. “Podem reduir costos retallant el malbaratament d’aliments a la cuina; substituint matèries primeres més cares per altres d’igual valor nutricional, però més assequibles i pròximes; eliminant els envasos individuals i apostant per formats a granel, per exemple, en els iogurts; o canviant algunes racions de carn per proteïna vegetal”, assenyala Isabel Coderch, fundadora de Te lo sirvo verde, consultoria especialitzada en restauració sostenible.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions