Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Qui decideix què mengen els nostres fills a escola

El 65,8% dels menors de 12 anys s’alimenten tots els dies al menjador de l’escola, segons el Ministeri d’Educació. Cada comunitat autònoma s’encarrega de decidir qui gestiona aquest servei, quines característiques ha de complir i com s’ofereix. Les famílies, d’altra banda, reclamen tenir més veu per a decidir què mengen els seus fills i, encara que la gestió no sempre influeix en la qualitat, els experts asseguren que, com més allunyada estigui del centre, menys control tenen els pares. Queda molt per fer.

Les demandes de les famílies

Paral·lelament, creix la força d’iniciatives en defensa d’una altra manera de gestionar l’alimentació dels infants durant la jornada escolar. És el cas de la Plataforma Menjadors Escolars Públics de Qualitat d’Aragó o de Gure Platera Gure Aukera al País Basc. Aquesta última reivindica, a més, les cuines dins de les escoles (in situ), en reculada en aquesta comunitat des que es van cedir a concessionàries.

A Biscaia, nou escoles agrupades en la iniciativa Berton Bertokoa exigeixen més capacitat de decisió de les famílies en l’alimentació dels seus fills a l’escola, cosa que des de l’any 2000 depèn per llei de concessionàries en tot el territori basc. “Actualment es prioritza l’homogeneïtzació del model de gestió sobre l’accés a una alimentació sana i de qualitat”, expliquen des de Berton Bertokoa. La plataforma aposta per una presència més gran d’aliments locals i ecològics i exigeixen que la gestió del producte recaigui en les escoles en col·laboració amb els ajuntaments i no en les concessionàries.

La procedència dels ingredients és un pilar dinamitzador per a l’economia local. Advocar per aquest sistema suposaria comprar els aliments en el mercat local, un fet que proporcionaria ingressos al comerç de barri o municipal. Però també importa què es cuina i com, i també qui controla la qualitat nutricional dels plats. Des de la Plataforma Menjadors Escolars Públics de Qualitat d’Aragó denuncien, per exemple, la manca de nutricionistes independents contractats pels governs autonòmics per a contrastar el valor nutricional dels menús. En la majoria dels casos aquest aval només ve del dietista-nutricionista de la concessionària i es pot veure torçat per motius empresarials. “Hi ha una gran diferència entre les malalties que veiem en les persones grans, vinculades a la falta d’aliments en la infància, i les que tindran els nostres fills en un futur, associades a una mala alimentació. Això se soluciona dissenyant les condicions de contractació amb la nutrició com a prioritat”, assenyala Noelia Panillo, tècnica en dietètica i nutrició.

Des de les empreses de càtering expliquen que en els menús escolars segueixen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i del departament de Salut de cada comunitat autònoma. En el cas de Serunion Educa, el seu director comercial, Aksel Helbek, afirma que en el menú mensual s’incorporen aliments de temporada i de proximitat, i també ecològics, a més de l’opció de quatre fruites fresques a la setmana per a les postres. “Estem en un procés de retallar la proteïna animal a favor de la vegetal i de donar un impuls a la presència de cereals integrals (pa, pasta o arròs) i a la incorporació de pseudocereals com la quinoa. Finalment, treballem per reduir el consum de sucre oferint menys iogurts ensucrats”, assenyala.

Les comunitats hi tenen l’última paraula

Què mengen els nens a les escoles públiques i qui s’encarrega d’elaborar i servir aquests aliments ho determina un complex marc jurídic definit als anys noranta on les comunitats autònomes tenen l’última paraula, excepte a les ciutats de Ceuta i Melilla, que depenen del Ministeri d’Educació. Això per a alumnes d’Educació Primària i Secundària Obligatòria. En el document Menjadors preescolars i escolars. Guies, recomanacions i normativa a Espanya, publicat al gener de 2021 per de l’Associació Espanyola de Pediatria, s’incideix en una dada preocupant: no hi ha cap legislació autonòmica ni estatal sobre els menús a les escoles infantils (fins als tres anys).

El servei del menjador escolar es va fixar ja fa tres dècades, en l’Ordre del 24 de novembre de 1992. S’hi preveuen cinc models de gestió:

  • La concessió de tot el servei a una empresa, que fa servir les cuines in situ dels centres.
  • La gestió des del mateix centre que, alhora, pot delegar en tercers la compra d’ingredients, la cocció i/o el servei, fent servir la cuina de l’escola o no.
  • La contractació a una empresa externa del subministrament i transport de menjars diaris ja elaborats.
  • La gestió des dels ajuntaments de cada ciutat.
  • El concert amb altres establiments, entitats o institucions.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions