QUAN L'AL·LÈRGIA TAMBÉ ES MASTEGA
Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries se situen al capdavant del rànquing de patologies relacionades íntimament no només amb l’herència genètica, sinó amb l’estil de vida que regna a Occident. També es vinculen amb les conseqüències del canvi climàtic que afecten la cadena alimentària, la zona geogràfica on es viu, el tipus d’alimentació o el processament dels aliments industrials.
Cada vegada sentim més a dir allò de “soc al·lèrgic a tal aliment o a tal altre” i les dades oficials reflecteixen aquest augment. Segons recull l’informe Alergológica 2015, elaborat per la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica, a Espanya s’ha triplicat la proporció de persones afectades per aquest tipus de trastorns en dues dècades: del 3,6% el 1992 a l’11,4% el 2015. Actualment, un de cada 10 espanyols ja pateix algun tipus d’al·lèrgia alimentària.
La dada més destacada és l’augment del nombre d’individus amb intolerància al gluten. De fet, la xifra de diagnòstics s’incrementa un 15% cada any a Espanya, on ja superen els 400.000 afectats. No és estrany, doncs, que la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) hagi llançat el 2018 un Manual de la Malaltia Celíaca per a guiar la dieta d’aquelles persones que no poden “ni olorar” el gluten. Present en el blat, l’ordi, el sègol i l’espelta, principalment, aquest compost s’encarrega d’aportar volum, esponjositat i elasticitat a les masses.
Les al·lèrgies i les intoleràncies tenen punts en comú, però no són iguals. “La primera és una resposta immunològica alterada als aliments que generen algunes persones, que quan en prenen pateixen reaccions adverses”, explica Montserrat Fernández Ribas, metge especialista en Al·lergologia de l’Hospital Clínic de Madrid. Les intoleràncies, d’altra banda, s’assemblen a les al·lèrgies pel fet que afecten només un nombre reduït d’individus i que s’originen com una resposta particular a un aliment determinat.
En aquest cas la reacció no ve a través d’un mecanisme immunològic, sinó que normalment es deuen a alteracions en la digestió o el metabolisme dels aliments, generalment per dèficits enzimàtics o per una susceptibilitat particular d’algunes persones enfront de certs components. “L’exemple més notable de diferència entre al·lèrgia i intolerància el trobem en la llet”, explica l’especialista.
Hi ha persones que presenten al·lèrgia a la llet perquè el seu sistema immunitari ha generat anticossos IgE (els responsables de les al·lèrgies) contra determinades proteïnes dels lactis. Als intolerants, en canvi, els manca la lactasa intestinal, l’enzim que digereix la lactosa, de manera que quan prenen llet aquest sucre no és metabolitzat de manera adequada per les cèl·lules de l’epiteli intestinal i apareixen reaccions adverses en l’organisme, típicament digestives.
La celiaquia, d’altra banda, “és una patologia del sistema autoimmunitari que consisteix en una intolerància a les proteïnes del gluten, que causen una atròfia severa de la mucosa de l’intestí prim superior i que impedeix l’absorció de nutrients”, afirma Sergio Ferrais, especialista en l’aparell digestiu de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid. Un problema que pot causar des de diarrees contínues fins a còlon irritable, males digestions, aerofàgia i fins i tot anèmies, osteoporosi, fatiga crònica, avortaments de repetició, úlceres gàstriques, artritis reumatoide, ansietat, depressió i, a la llarga, limfoma intestinal..
Sí, la carn vermella pot provocar al·lèrgia i cada vegada afecta més persones, sobretot als Estats Units. A Espanya es dona amb més freqüència a la cornisa cantàbrica. I la culpa de tot la té la paparra Lone Star (Estrella Solitària). La picada d’aquest insecte pot transmetre a l’organisme una molècula de sucre anomenada Alfa-gal. Els humans estem acostumats al contacte amb aquest tipus de sucre de la carn per la via digestiva, i la resposta habitual és la tolerància. Però, amb una picada, el contacte passa a ser transdèrmic, fet que desencadena una reacció en el sistema immunitari d’algunes persones que posteriorment dona lloc a reaccions al·lèrgiques quan consumeixen carn vermella.
Els símptomes no apareixen com en les al·lèrgies alimentàries més comunes, sinó fins al cap de sis hores, la qual cosa fa que molt sovint no es relacioni la ingesta de carn amb el problema d’al·lèrgia, que pot arribar a ser molt greu. Els experts, encara que transmeten un missatge de tranquil·litat, alerten que és un problema emergent, amb cada vegada més casos diagnosticats, ja que les paparres s’estan estenent a moltes regions (sobretot a les àrees rurals de Galícia i Astúries), anem amb més freqüència al camp i la carn vermella és una menja a la qual accedim amb regularitat. Si s’ha tingut un brot d’intolerància a la carn vermella (nàusees, vòmits, urticàries, problemes respiratoris….), el més indicat és acudir a l’al·lergòleg perquè descarti l’al·lèrgia.
Digue'm on vius...
…I et diré a quines al·lèrgies i intoleràncies tens més predisposició. Segons la doctora Fernández Ribas, els aliments que indueixen reaccions al·lèrgiques amb més freqüència són: la llet, l’ou, la fruita seca, la fruita fresca, el peix, el marisc, la soia, el blat i els llegums. “La importància relativa d’aquests aliments varia àmpliament amb l’edat dels pacients i l’àrea geogràfica, i això està determinat pels costums alimentaris i l’aerobiologia de la zona (presència d’àcars i pòl·lens que s’associen amb algunes al·lèrgies alimentàries)”, afirma.
La llet de vaca i l’ou són els aliments que provoquen més al·lèrgies en els nens en tots els països occidentals, pel gran consum que se’n fa en aquest grup d’edat. “No obstant això, la majoria hi desenvolupa tolerància al llarg de la infància, per la qual cosa aquests dos aliments rarament provoquen reaccions al·lèrgiques en els adults”, aclareix l’experta.
Els costums i la gastronomia local poden afavorir determinats patrons d’al·lèrgies a aliments perquè es consumeixen en més quantitat. Als EUA i el Regne Unit, per exemple, es registra un índex més alt d’al·lèrgia al cacauet; a Espanya o Islàndia, al peix; al sèsam a Israel, i al fajol (blat negre amb el qual preparen els seus tradicionals fideus), al Japó.
L’aerobiologia (partícules presents en l’aire) també pot condicionar l’aparició d’algunes al·lèrgies que s’observen en una àrea geogràfica determinada. A les zones costaneres amb presència elevada d’àcars ambientals, l’al·lèrgia a crustacis, que presenten al·lergògens comuns, es detecta amb més freqüència, encara que també pot estar determinada per un consum més alt d’aquests aliments d’origen marí. A les zones riques en bedolls del centre i el nord d’Europa, fins a un 70% dels pacients amb al·lèrgia a aquest pol·len manifesta també una al·lèrgia a algun producte vegetal, fonamentalment a fruites fresques com la poma i a fruites seques com l’avellana.
A Espanya i a tota l’àrea mediterrània, els pòl·lens principals són els de gramínies i en aquestes zones s’ha observat que fins a un 40% dels al·lèrgics pot presentar reaccions a aliments vegetals, generalment a la fruita fresca. Préssec, poma, cireres, kiwis, meló i síndria lideren el rànquing de fruites amb més al·lèrgics. Pel que fa a la fruita seca, l’avellana i la nou s’emporten la palma.
En tan sols una dècada les prestatgeries dels supermercats han passat de tenir 280 productes sense glútens a haver-n’hi més de 1.500, conformant un negoci que mou més de 80 milions d’euros a l’any. Els productes Sense venen, però amb què substitueixen el gluten dels aliments? Són saludables? Un estudi de la Universitat de Herfordshire (2017) va analitzar 1.700 productes de diferents grans magatzems i va concloure que les seves propietats nutricionals són pitjors que les de la resta. Per exemple, la quantitat de greix en el pa blanc i negre sense gluten és el doble que en el de blat i el percentatge de proteïnes és inferior en 9 de cada 10. A més, el preu és un 159% més alt.
Un altre estudi elaborat pel Grup de Malaltia Celíaca i Immunopatologia Digestiva de l’Institut de Recerca Sanitària La Fe (València) apunta en la mateixa direcció: de 654 productes sense glútens analitzats es concloïa que, en comparació amb els seus homòlegs amb glútens, tenen fins a tres vegades menys proteïnes, més greixos i més lípids i greixos saturats.
Un de cada 10 espanyols pateix d’aquest trastorn. Però hi ha aliments que generen més problemes que d’altres. Així està el rànquing de productes que causen més al·lèrgies.
- Fruita fresca: 44,7%
- Fruita seca: 28,4%
- Marisc: 14,8%
- Lactis: 11,2%
- Peixos: 10%
- Ous: 9,8%
Font: Alergológica 2015, de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica. La suma no dona 100 perquè hi ha al·lèrgics a diversos aliments.
10 pistes que fan sospitar
L’hora del menjar pot resultar un turment per a moltes persones. Ser al·lèrgic a alguna substància es tradueix a revisar sempre la llista d’ingredients de cada menjar (i de cada compra) i vigilar les traces. Si tens alguna al·lèrgia o creus que en pots tenir, atent a aquestes pautes.
- Qui en pateix. Uns 17 milions d’europeus pateix d’alguna al·lèrgia alimentària, segons l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica. Aquests trastorns afecten almenys el 4-7% dels nens i el 20% de les reaccions al·lèrgiques tenen lloc a les escoles.
- Aliments amb més risc. Més de 120 productes estan registrats com a causants d’al·lèrgies. Les reaccions més freqüents ocorren pel fet de consumir llet o ou, en els menors de 5 anys, i fruita seca, en els majors d’aquesta edat.
- Primers senyals. Les reaccions al·lèrgiques apareixen en les dues hores següents a la ingesta de l’aliment, generalment en els primers 30-60 minuts. Aquests primers símptomes poden implicar un òrgan o diversos: la pell, el tracte digestiu, el respiratori i el sistema cardiovascular. La gravetat de la reacció depèn de la resposta immunològica del pacient, de la reactivitat de l’òrgan afectat i de les característiques fisicoquímiques de l’al·lergen (la seva resistència o no a la digestió).
- Alerta amb… L’exercici, ingerir alcohol o alguns antiinflamatoris poden fer més intenses les al·lèrgies alimentàries. Per exemple, hi ha persones que poden consumir un aliment i no presentar reacció o que aquesta sigui lleu, però si fan exercici físic els seus símptomes poden esdevenir més aguts.
- Símptomes. Les al·lèrgies alimentàries es manifesten amb més freqüència en la pell, generalment en forma d’urticària. Les picors localitzades a la boca i la gola (també coneguts com síndrome d’al·lèrgia oral) són els segons més comuns, especialment en adults amb al·lèrgia a aliments vegetals associada a la del pol·len. En tercer lloc hi ha els símptomes vinculats amb l’aparell digestiu, que inclouen nàusees, vòmits, dolor abdominal i diarrea. Els aliments també poden induir manifestacions respiratòries en forma de rinitis (esternuts i congestió) i broncoespasmes. Totes aquestes reaccions poden aparèixer aïllades (més freqüent en les cutànies) o combinades.
- Com s’ha d’actuar. Davant una reacció al·lèrgica després de la ingestió d’un aliment, encara que abans no s’hagi produït cap episodi, és essencial acudir al metge de família o al pediatre, perquè controli la situació i desviï el pacient, si calgués, a l’al·lergòleg.
- Diagnòstic. Un estudi al·lergològic es basa en l’avaluació de la història clínica, l’elaboració de diaris dietètics, un examen físic, proves cutànies i de laboratori, anàlisis de sang i proves de provocació oral amb aliments.
- Com es tracten. El tractament principal consisteix a evitar l’aliment, fet que suposa una vigilància contínua de l’alimentació i una alteració de la qualitat de vida. Com que les reaccions al·lèrgiques accidentals ocorren amb freqüència, els pacients han de disposar de medicació de rescat, inclosa l’adrenalina autoinjectable si es troben en risc d’anafilaxi.
- Quan es converteix en una urgència mèdica. La reacció més greu d’una al·lèrgia és l’anafilaxi. Apareix minuts després de consumir l’aliment, fins i tot si se n’ingereixen traces, i progressa molt ràpidament. Aquest efecte pot anar acompanyat de picor generalitzada, urticària, inflor, inflamació a la llengua, llavis o laringe, constricció de les vies respiratòries, broncoespasmes, dolors abdominals, vòmits, diarrea, arrítmies cardíaques, hipotensió i xoc. Requereix d’atenció mèdica urgent.
- El futur de les al·lèrgies alimentàries. En les últimes dècades han començat a desenvolupar-se tractaments específics que intenten modificar la resposta del sistema immunitari per a induir una tolerància oral als aliments en aquells pacients que presenten al·lèrgies persistents. Es coneixen amb el nom de dessensibilitzacions orals o immunoteràpia oral, i ja existeix una experiència prometedora amb llet, ou i cacauet. Aquestes noves vies de tractament faran que els pròxims anys es disposi de diferents alternatives terapèutiques que permetin canviar el curs d’aquesta patologia, curar-la i, en tot cas, millorar la qualitat de vida dels afectats.