Joguines i jocs inclusius: divertir-se i educar en identitat i valors

Joguines i jocs inclusius: divertir-se i educar en identitat i valors

Nadal i Reis són les èpoques de l’any en què es venen més joguines. Moltes vegades, els adults, desitjosos de satisfer les peticions dels més petits, no s’aturen a pensar si el que estan comprant és el més adequat quan les demandes dels nens i nenes responen a campanyes de publicitat elaborades o són resultat de modes passatgeres. Abans de comprar una joguina, a més de tenir en compte els gustos dels menors –sens dubte, molt importants–, convé reflexionar si és adequada per a la seva edat, el seu grau de maduresa i les seves necessitats.

Tal com explica Juan Cruz Rada, expert en psicologia educativa i membre del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs de La Rioja, “ni les joguines ni els jocs són innocus. Un joc molt complex o amb una exigència alta i inassolible no serà divertit, serà frustrant i generarà ansietat i rebuig. D’altra banda, si és massa senzill per a la capacitat del menor, no representarà ni un repte ni un aprenentatge i, probablement, s’avorrirà i acabarà rebutjant-lo”.

A l’hora de triar cal tenir en compte també si la joguina aporta i aposta per valors com la igualtat, la diversitat i la inclusió. Així mateix és primordial que sigui apta per a tots els menors, independentment de la raça, el gènere o les característiques físiques o psíquiques. “El joc és important en el desenvolupament de la identitat i com a element socialitzador. Si perpetuen estereotips, probablement els nens i nenes aprendran que la realitat està unida a aquestes diferències, tant si són de gènere com culturals o de diversitat funcional”, assenyala l’especialista.

Les circumstàncies personals

Tots els nens i nenes tenen dret al joc, però molts menors troben dificultats serioses per a participar-hi. Les investigacions mostren que les persones amb discapacitat funcional poden experimentar més restriccions i menys oportunitats d’accés i capacitat de joc. Les joguines inclusives volen solucionar aquestes traves. En definitiva, són joguines per a tots.

Una joguina inclusiva és la que poden fer servir tots els nens i nenes sense que importin les característiques físiques, psíquiques, cognitives, afectivoemocionals, socials, sexuals, culturals o racials. L’Institut Tecnològic del Producte Infantil i Oci (AIJU) –entitat sense ànim de lucre dedicada a la investigació, la seguretat i la qualitat en tots els sectors del producte infantil– considera que un producte es pot denominar així si és adequat, com a mínim, per a dos tipus de discapacitat de les tres existents: auditiva, visual o motora. O bé si és adequat per a un tipus de discapacitat i adaptable per a una altra.

“Jugar de manera inclusiva és fonamental per a desenvolupar les capacitats dels nens i les nenes, independentment de quines siguin. La funció dels adults és la de ser models en el joc, donar suport i, de vegades, ser guies”, exposa Cruz Rada. Per a María López, tècnica del departament d’investigació de l’usuari infantil de l’AIJU, si s’utilitzen joguines inclusives, els menors “desenvoluparan conductes integradores i més positives socialment com l’empatia, el respecte o l’acceptació. Aquest enfocament en les joguines aportarà molts beneficis a llarg termini a l’hora de fomentar societats més igualitàries”.

Cada vegada hi ha més per triar

“Els productes que busquen la inclusió són un recurs molt útil, però ho són especialment per a les famílies que han de lluitar amb aquestes situacions. Ara comencen a veure’s reflectits en productes i jocs. Per sort, cada vegada hi ha més oferta destinada a menors amb discapacitat, i fins i tot sembla que les grans marques cada vegada es consciencien més, però encara hi ha camí per fer”, opina Cruz Rada. Gairebé la meitat de les joguines de fabricants espanyols (49%) són accessibles a algunes de les tres discapacitats. Aquest percentatge disminueix a mesura que augmenta l’edat a què es dirigeixen i és lleugerament inferior si només es consideren les discapacitats motora i visual.

En general, la indústria de joguines espanyola cada vegada és més sensible a fabricar aquest tipus de productes. “Consideren que repercutirà positivament a l’hora de generar consciència social, i el fet que la societat ajudi les empreses a millorar la inclusió aporta més valor als productes i al reconeixement de marca”, indica María López, representant d’AIJU.

Malgrat això, els fabricants encara tenen inconvenients. “Els preocupa que es limiti el públic a qui es dirigeixen, perquè l’usuari final ho percep com un producte específic per a certa discapacitat, o que es perdi marge perquè no és negoci pel que fa a costos”, admet la tècnica. Per a millorar aquesta situació, un grup d’experts, coordinat per AIJU, assessora empreses amb l’objectiu d’optimitzar la inclusivitat dels seus productes. Des de l’Institut Tecnològic asseguren que “la majoria de les joguines del mercat podrien ser més accessibles sense incrementar el seu cost”.

Com podem reconèixer una joguina inclusiva

D’acord amb els estudis realitzats per AIJU, la majoria de les famílies espanyoles sap identificar les joguines inclusives, si bé declaren que els agradaria rebre més informació que els permetés distingir-les de la resta. “Només una de cada deu famílies afirma que en té alguna i una de cada cinc no sap amb seguretat si en té”, apunta Pablo Busó, coordinador de l’àrea d’investigació de l’usuari infantil d’AIJU. Les famílies les solen relacionar amb quatre conceptes: la igualtat de gènere, la discapacitat, les diferències físiques i la cooperació –el joc en equip–. Tot i això, i malgrat la importància que donen a aquests productes, “no estarien disposades a consumir-les si suposa un augment de preu”, adverteix l’expert.

Reconèixer una joguina inclusiva no sempre és fàcil. Des d’AIJU ens donen unes pistes. “D’una banda, s’ha de complir un disseny per a tots, que asseguri la participació dels nens i nenes amb discapacitat o sense. Les joguines també han de ser versàtils, han de permetre diverses formes d’interacció i la possibilitat d’adequar les seves regles”, aclareix el tècnic.

Sostenibilitat i empatia

La sostenibilitat també és present en la indústria de les joguines. Iniciatives com Toys for Future (‘Joguines per al futur’) són un exemple de com, mitjançant el joc, els nens poden adquirir aprenentatges relacionats amb el reciclatge i els materials renovables. Aquest projecte es fa ressò dels esforços que fa el sector de les joguines a l’hora de triar materials més ecològics, basats en bioplàstics i additius sostenibles, per a fabricar els seus productes. El midó de blat de moro, la canya de sucre o la clofolla d’ametlla són algunes de les alternatives naturals que trien els fabricants.

Les joguines també reforcen l’autoestima. La tendència Be you (‘Sigues tu’) posa en valor la importància de respectar-se un mateix i els altres. Aquest tipus de joguines es consideren inclusives, ja que mostren tant la diversitat física com les diferents personalitats, i proposen jocs més enllà d’estereotips socials. En molts casos, també reflecteixen les característiques dels nens i nenes amb discapacitats o amb dificultats d’aprenentatge.

Hi ha joguines per a nens i per a nenes?

Encara que s’ha avançat molt en la distinció de les joguines per gènere, encara associem determinats productes –com ara nines, cuines, cotxes, construccions– amb el gènere del menor. “Hi ha molt per millorar, però les diferències en les joguines d’avui i les de fa 30 anys són enormes. Són menys masclistes i amb menys presència d’estereotips, i passa el mateix amb els jocs i la publicitat. Cada vegada que un fabricant travessa alguna línia vermella en els seus anuncis (masclisme, estereotips de gènere o racials), s’exposa al rebuig. Marques molt conegudes ja inclouen entre els seus ninos més diversitat de gènere, d’ètnies, d’aspecte i de capacitats”, explica el psicòleg Cruz Rada.

Preocupats per l’existència de joguines esbiaixades per raça o gènere, a AIJU s’ha encetat un nou projecte, Childtizens. Amb aquest volen fomentar més consciència social i transmetre valors que dirigeixin les noves generacions cap a una ciutadania activa i crítica. “L’elecció de joguines i espais de joc determinarà la construcció de la identitat i, per tant, la manera d’interpretar el món i les relacions. Els fabricants tenen l’interès d’avançar en aquest sentit, i amb la creació d’aquesta eina s’espera que els pròxims anys s’avanci molt”, explica Busó.

Accions com Let Toys Be Toys (‘Deixeu que les joguines siguin joguines’), liderada per una associació de consumidors britànica, fa anys que demana a les indústries de joguines i editorial que deixin de limitar els interessos dels nens promocionant algunes joguines i llibres com a només aptes per a certs gèneres. Amb la seva campanya han aconseguit que molts fabricants i minoristes del Regne Unit eliminin les distincions explícites en els seus productes. A més, per a ajudar el consumidor a reconèixer quins són els comerços i els webs que aposten per aquestes joguines, han creat un segell distintiu, batejat com a Toymark.

Més informació sobre joguines inclusives a la guia Joc, joguines i discapacitat. La importància del disseny universal, de l’Institut Tecnològic del Producte Infantil i Oci (AIJU).

Accessibilitat per a menors amb discapacitat

La guia Joc, joguines i discapacitat. La importància del disseny universal aborda les barreres que afronten les persones amb discapacitat funcional a l’hora de jugar i la realitat del mercat. També estableix quin tipus de joguines són les més i les menys accessibles per a persones amb discapacitat auditiva, motora i visual.

DISCAPACITAT AUDITIVA

• Amb control de volum i sortida opcional d’auriculars per a adaptar-se a l’audició del nen o la nena.
• Si té efectes sonors, s’han d’acompanyar d’altres efectes perceptibles.

DISCAPACITAT MOTORA

• Manipulables amb tècniques motrius controlades pels mateixos menors.
• Amb polsadors o botons molt accessibles i fàcils d’accionar.
• Amb peces que siguin fàcils d’encaixar.
• En estructures grans, de tipus mobiliari, amb dimensions que permetin introduir les cadires de rodes o que possibilitin un desglossament senzill en mòduls per a poder utilitzar-los desmuntats sobre una superfície.
• De fàcil accés a totes les seves possibilitats o funcions.
• Si són joguines de sobretaula, han d’incloure elements antilliscants a la part inferior.
• No han d’exigir molta rapidesa de moviments o han de permetre regular els temps de resposta.
• No han d’obligar a efectuar moviments simultanis.

DISCAPACITAT VISUAL

• Disseny senzill, realista i fàcil d’identificar al tacte.
• Objectes o complements fàcils de manipular.
• Amb efectes sonors i diferents textures.
• No han d’incloure moltes peces petites. Si ho fan, han de permetre una classificació al tacte còmoda i ràpida.
• Colors molt vius i contrastats perquè els puguin percebre nens i nenes que conservin part de la capacitat visual.
• Compactes, no s’han de desmuntar fàcilment.

L’edat sí que importa

Les joguines evolucionen amb els nens i nenes. Depenent de l’edat que tinguin, hi ha opcions més o menys apropiades.

0-1. Les joguines de primera infància poden ser un aliat excel·lent per a donar a conèixer al nadó, de manera plaent i segura, el món que l’envolta. Mantes d’activitats, peluixos amb so, encaixables o blocs de construcció són algunes propostes.

1-3. En aquest període passen de ser nadons a nens. El desenvolupament cerebral i la capacitat d’aprenentatge són molt més grans que en altres etapes. Els jocs de regles, simbòlics o d’encaixar i els peluixos interactius són adequats per a aquestes edats.

3-6. Adquireixen una certa autonomia i autosuficiència. Joc i vida quotidiana van molt units, ja que tendeixen a experimentar, entendre i aprendre amb una actitud lúdica. El tipus de joguines és molt similar a l’etapa anterior, però amb un grau de complexitat més alt.

6-9. Assumeixen més responsabilitats i es mostren més independents. Continuen gaudint molt de l’activitat lúdica. Tot i que el joc simbòlic i de moviment encara té un paper rellevant, l’interès pels jocs de regles, les manualitats, les construccions i els videojocs s’incrementa.

9+. És el final de la infantesa i el pas a l’edat adulta. Els jocs de regles, les manualitats, les construccions complexes, els jocs esportius, d’ordinador i videojocs són les activitats lúdiques més atractives a partir d’aquesta edat.

Font: Guia de jocs i joguines AIJU 3.0.

Abans de comprar, cal preguntar-se…

Al món es fabriquen centenars de milers de joguines, però no totes són iguals ni bones per a tots els petits de la casa. Abans de comprar un producte infantil, es recomana formular-se aquestes preguntes:

• És segur, durador i atractiu?
• Té unes instruccions completes i comprensibles?
• No transmeten valors negatius, com el masclisme, sexisme, racisme o violència?
• Els permet ser els protagonistes del joc?
• Quant de temps el podran fer servir?
• És adequat a la seva edat?
• Serà manejable?
• Complementa les joguines que ja té?
• Disposa de l’espai necessari per a jugar-hi?
• S’hi pot jugar amb amics i amigues o en família?