Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Pros i contres de LASIK i PRK

La cirurgia amb làser permet abandonar les ulleres o les lents de contacte, fins ara un utensili indispensable en els miops, i veure amb claredat el que abans eren imatges difuminades i borroses

Pros i contres de LASIK i PRK

/imgs/20120201/salud2-2.jpg
L’èxit de la cirurgia amb LASIK depèn de les expectatives dels pacients però, en línies generals, el 95% aconsegueixen una visió similar a la que tenien amb ulleres. Les reintervencions degudes a una diòptria o graduació residual són escasses, tan sols un 1% o 3% del total; i les complicacions greus són anecdòtiques entre milers de persones gràcies a les proves preoperatòries.

El LASIK ja porta dues dècades d’aplicació i, en fer balanç, s’hi han detectat certs inconvenients perquè els qui es van operar de poques diòptries no han experimentat canvis al cap de 20 anys. En canvi,els que es van operar d’una miopia alta, de 12 o 14 diòptries, en els primers moments d’aquesta tècnica al cap d’un temps han pogut tenir de nou 1 o 2 diòptries. També s’ha constatat que, si s’aprima molt la còrnia, aquesta s’afebleix i tendeix a bombar-se, fet que tornaria a provocar miopia, encara que és molt rar que aquesta sigui la mateixa que tenia el pacient abans d’operar-se.

Amb la finalitat d’evitar aquests efectes adversos, els últims anys s’han perfilat molt millor les indicacions del LASIK. D’una banda, s’ha reduït el límit de diòptries que s’operen a 8 (fa solament dos anys, s’operaven fins a 10), per no produir un excessiu debilitament de la còrnia. I, de l’altra, s’ha decidit no operar les còrnies molt fines. Però les persones miops amb moltes diòptries o la còrnia molt prima ara també poden lliurar-se de la miopia al quiròfan amb altres tècniques.

Entre aquestes figura la PRK (de queratectomia fotorefractiva), que va ser una de les primeres tècniques de làser a utilitzar-se per corregir defectes refractius, abans que es conegués bé la tècnica LASIK. La PRK també es val d’un làser excímer per remodelar la còrnia i aplanar-la. Es tracta d’un procediment segur i igualment ambulatori però, en certa manera, ha quedat eclipsat pel LASIK a causa del postoperatori, ja que el temps de recuperació dels pacients és més lent: mentre que les persones que s’operen amb LASIK hi veuen bé unes hores després i poden fer vida normal al cap de poc -un dels principals avantatges del LASIK-, amb la PRK la recuperació de la visió és més gradual.

No obstant això, cada tècnica té avui el seu lloc, els seus pros i contres, i l’elecció d’una o l’altra depèn de les característiques de l’ull i del problema de refracció de cada persona.

Del làser a les lents intraoculars

Altres tècniques alternatives al LASIK i la PRK per a corregir la miopia consisteixen en la implantació de diferents tipus de lents intraoculars, l’elecció de les quals depèn de l’edat del pacient i de l’estat del seu cristal.lí. Així, si la còrnia és la primera lent de l’ull,el cristal·lí és la segona lent, que es troba dins de l’ull, darrere de la pupil·la. Aquesta lent permet enfocar de prop, però amb els anys s’endureix i perd elasticitat, fet que causa vista cansada (presbícia) a partir dels 45-50 anys. A partir dels 60 anys, aquesta lent endurida, a més de rígida, esdevé opaca, de manera que apareixen les cataractes als 70 o 80 anys. Hi ha disponibles dos grans tipus de lents intraoculars:

  • Lents fàquiques o ICL (de “Intraocular Contact Lens”, per les sigles en anglès). S’implanten en persones joves, no candidates al LASIK per tenir moltes diòptries o la còrnia molt prima. L’objectiu d’aquestes lents és conservar el cristal·lí.
  • Lents intraoculars (LIO). Destinades a gent gran que necessita una cirurgia de cataractes i vol corregir la miopia. Les LIO es col.loquen després d’extreure el cristal·lí que ha perdut l’elasticitat i s’ha fet opac. Per això,a diferència de les lents fàquiques (dissenyades per a preservar el cristal.lí), les LIO el substitueixen per complet i són multifocals. Aquestes lents poden portar qualsevol tipus de graduació (fins a 20 diòptries), i així la persona amb cataractes i miopia pot lliurar-se dels dos problemes alhora.

Aquest conjunt d’intervencions (tant el LASIK com les cirurgies amb implant d’una lent) costen entre 900 i 3.000 euros per ull, segons informació del Centre d’Oftalmologia Barraquer. L’elecció d’una o l’altra i el preu final sempre depenen de cada cas, ja que en aquests moments la cirurgia de la miopia es personalitza de manera habitual.

Consells per als qui volen operar-se de miopia

  1. /imgs/20120201/salud2-3.jpg
    Un dels principals requisits és tenir la miopia estable.
  2. Estar un mínim de dues o tres setmanes sense les lents de contacte per a poder fer-se les proves i els mesuraments de la còrnia, ja que les lentilles poden modificar aquests mesuraments.
  3. La decisió ha de ser meditada. No hi ha urgència per a sotmetre’s a la cirurgia: pot fer-se en el moment que més convingui.
  4. Cal saber que, en algun cas, encara que la persona quedi sense graduació, és possible que necessiti ulleres per a conduir de nit,encara que no sigui el més freqüent.
  5. Anar a un professional prestigiós perquè l’aconselli dels pros i els contres d’operar-se la miopia i, si es dóna el cas, si ha d’operar-se o no.

Font: Andrés Picó, cirurgià oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer, de Barcelona

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions