Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: ¿Cómo puede ser tan barata si los juegos cuestan hasta 80 euros?

Aquest Nadal, quan compris una PS5 o una Xbox Series X, és probable que el pack més desitjat no sigui el que ve amb un videojoc o un altre per a estrenar-la, sinó el regal d’uns quants mesos gratis a plataformes on podràs jugar-hi. Ja en diuen “la barra lliure dels videojocs”.

¿Cómo puede ser tan barata si los juegos cuestan hasta 80 euros?

Potser és el dubte més raonable. Parlem de subscripcions que van des d’uns 15 euros al mes (180 euros si es contracta els 12 mesos) fins als 60 euros a l’any, l’equivalent al cost d’un o dos videojocs que, amb l’arribada de la PS5, ja arriben als 80 euros a les botigues. Com pot ser que per aquest preu puguem descarregar tants jocs i gaudir-ne?

Encara s’estan definint les estratègies de les companyies en aquest sentit, però la tendència que s’observa segons un informe de la consultora Simon-Kurcher, on es va entrevistar més de 13.000 usuaris de videojocs, ens dona pistes de com pot arribar a ser de gran el negoci de la subscripció. Els jugadors més compromesos, que arriben a dedicar 20 hores setmanals de joc, estan disposats a gastar de 19 a 40 dòlars (de 16,10 a 34,14 €) al mes en subscripcions, però és que els anomenats “casuals”, el gran gruix dels que dediquen unes 5 hores a la setmana, estan oberts a destinar entre 10 i 30 dòlars (entre 8,50 i 25,60 €) al mes a una subscripció, i això pot ser més lucratiu que la venda de jocs individuals.

El control parental és a la consola, no al servei

Majoritàriament, aquestes ofertes de barra lliure de videojocs tenen una selecció de títols equilibrada que va des dels que tenen codi PEGI (sigles de Pan European Game Information, en castellà ‘informació paneuropea sobre videojocs’) per a tots els públics fins als que estan marcats amb un +18. Per tant, és responsabilitat de pares, mares o tutors aprendre com funcionen els controls parentals de la consola que deixen en mans dels nens abans de pagar una subscripció que els pot donar accés a un material no adequat per a la seva edat. Segons el psicòleg infantil Muñoz Bordona, el control parental ha de ser més intens segons l’edat. “En les primeres etapes, en els menors d’uns 10 anys, és probable que tinguin com a principal objectiu l’acumulació de jocs, encara que amb alguns ni arribin a jugar. I aquesta podria ser una altra mesura de control: que la mateixa plataforma s’assegurés que s’ha completat una part del joc anterior”. Ara per ara, cap no ho té. “En els jocs de compra física no es dona aquest afany acaparador, perquè ja s’han de desplaçar a la botiga i, moltes vegades, acompanyats dels pares”.

Però, ja hi ha tanta gent amb una subscripció?

La firma de consultoria de màrqueting Simon-Kucher & Partners va fer una enquesta fa poc a més de 13.000 aficionats als videojocs de 17 països. Prop del 30% dels usuaris ja tenen una subscripció a algun dels serveis d’aquest tipus. I gairebé el 9% en tenen més d’una. D’altra banda, aquest tipus de subscripcions generen una addició més alta, semblant a les maratons de Series i pel·lícules a plataformes com HBO o Netflix. Prop del 70% dels jugadors consultats amb una subscripció activa van confessar que ara juguen més hores a la consola o PC.

  • Sense subscripció: 65%
  • Amb subscripció: 35%
    • Subscrit a diverses plataformes: 9%
    • Interessat a subscriure’s a diverses plataformes: 71%
    • Sense intenció de subscriure’s a diverses plataformes: 20%

Font: Enquesta a 13.000 usuaris feta per la consultora Simon-Kucher & Partners.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions