Entre l’educació i l’addicció
Cocaïna, alcohol, cànnabis… i una altra addicció sense edat, els videojocs. Un dels puntals de la indústria mundial actual de l’entreteniment (només a Espanya, aquest sector va generar més de 3.500 milions d’euros el 2018) té un revers poc amable que ha fet saltar les alarmes. Des de fa alguns mesos, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que el trastorn pel seu ús és una malaltia mental amb els mateixos símptomes que qualsevol altra addicció.
L’OMS sosté que aquest desordre psiquiàtric es pot diagnosticar quan, durant un període d’almenys 12 mesos, els pacients (molts, nens o adolescents) mostren una sèrie de comportaments alarmants: perden el control sobre el temps, el joc adquireix la màxima prioritat davant d’altres interessos i activitats i mantenen aquesta conducta tot i que són conscients de les conseqüències negatives que tenen.
La decisió ha generat un debat social profund. Alguns experts insisteixen que els videojocs no són nocius ni comporten perill per se. Admeten que, en cas que se’n faci un mal ús, sí que impliquen alguns riscos, però jugar amb responsabilitat pot tenir efectes beneficiosos. De fet, hi ha molts estudis que demostren que els videojocs poden ajudar a millorar habilitats de relació i comunicació entre menors d’edat, trastorns del llenguatge i conductes impulsives. A més, redueixen l’ansietat i milloren la relació entre els membres de la família. En definitiva, poden ser una opció d’oci estimulant… sempre que no sigui l’única.
Des de fa al voltant d’una dècada, cada cop hi ha més persones addictes als jocs digitals que acudeixen a les consultes psiquiàtriques per buscar ajuda. La majoria dels pacients són menors d’edat. Però també hi ha adults, molts de vint anys, que estan enganxats a aquest passatemps.
El patró de comportament sol ser molt semblant. “Des que es desperten fins que van al llit, qualsevol activitat que fan la relacionen amb el videojoc”, explica Celso Arango, director de l’Institut de Salut Mental i Psiquiatria de l’Hospital Gregorio Marañón (Madrid). “Si no juguen, ho passen molt malament i tenen síndrome d’abstinència. Quan per fi aconsegueixen jugar els alleuja, però de seguida se senten culpables perquè la seva vida gira al voltant d’aquesta addicció. I fins i tot saben que els perjudica i no poden deixar de fer-ho”.
PEGI 3. Adequat per a tots els grups d’edat. El joc no conté sons o imatges que puguin espantar els nens petits. S’accepta una forma de violència molt lleu (en un context còmic o infantil). No s’hi ha de sentir un llenguatge groller.
PEGI 7. Escenes o sons que poden fer por als nens més petits. S’accepten formes de violència molt suaus (implícita, no detallada o no realista).
PEGI 12. Mostren violència d’una naturalesa una mica més gràfica cap als personatges de fantasia o violència no realista cap als personatges humans. Pot haver-hi insinuacions o postures sexuals i llenguatge groller lleu. També poden ser-hi presents els jocs d’atzar, tal com es porten a terme normalment a la vida real en casinos o sales de joc.
PEGI 16. La descripció de la violència (o activitat sexual) abasta un nivell semblant al que s’esperaria en la vida real. L’ús de llenguatge incorrecte pot ser més extrem, mentre que també poden ser-hi presents els jocs d’atzar i l’ús de tabac, alcohol o drogues il·legals.
PEGI 18. La classificació d’adults s’aplica quan la violència arriba a un nivell que es converteix en una representació de violència brutal, assassinats sense motiu aparent o violència cap a personatges indefensos. També pot ser-hi present una visió glamurosa de l’ús de drogues il·legals i de l’activitat sexual explícita.
Prevenir és la clau
L’addicció no sol aparèixer fins als 12 o 13 anys, pel cap baix. Però a les consultes ja atenen pacients de 10 anys. Com passa amb la major part dels trastorns mentals, la prevenció hi té un paper fonamental. L’educació des d’edats primerenques és clau, tant en l’àmbit escolar com a casa. Poc o molt, tots els menors tenen accés als videojocs i en gaudeixen sense cap problema. L’addicció ha crescut els últims anys, amb la democratització dels telèfons intel·ligents i la multiplicació dels jocs en xarxa. “Abans, els nois es tancaven a casa amb les videoconsoles i no sortien de l’habitació. Ara, amb els mòbils, l’accés és immediat i molt més fàcil. Fa cinc anys que s’ha disparat el problema”, admet Arango.
Un ús raonable, en temps i en contingut, pot contribuir a millorar la concentració, l’atenció, la capacitat de resposta, la planificació… “Tot això pot ajudar els nois que tenen més dificultats en les relacions socials a comunicar-se millor”, sosté. De fet, moltes companyies han desenvolupat videojocs didàctics que fins i tot es poden fer servir a les aules.
En el seu estudi Videojocs i educació, Felix Etxeberria, catedràtic de Pedagogia de la Universitat del País Basc, conclou que determinats videojocs tenen una influència positiva en l’ús educatiu i terapèutic: “A les escoles, poden servir com un complement d’aprenentatge d’idiomes, per exemple. També són molt útils com a eines de capacitació i formació. Permeten desenvolupar habilitats per a pilots, infermers, metges, bombers, etc. O fer-se servir per a resoldre conflictes, com a rehabilitació motriu en teràpies amb nens autistes…”, assenyala Etxeberria.
El paper de les famílies
El Parlament Europeu ja va destacar el 2009 diferents aspectes positius dels videojocs. “Poden estimular l’aprenentatge de fets i aptituds com el raonament estratègic, la creativitat, la cooperació i el pensament innovador, que són importants en la societat de la informació”, assenyalava la institució europea en un document. El mateix informe destacava els riscos dels nous jocs (perill de sexisme, violència, consum, addicció…) i instava sobre la necessitat de controlar més els nens i les nenes per part de les famílies, i d’augmentar la protecció sobre els menors que fan servir aquests mitjans.
El desconeixement és precisament el que fa que molts pares i mares criminalitzin i demonitzin els videojocs, i que prohibeixin costi el que costi que els seus fills es connectin per a jugar. Un error, diuen els especialistes, ja que amb tota seguretat generaran l’efecte contrari: com més prohibeixin els progenitors, més jugaran d’amagat els menors.
“Cal una alfabetització digital amb els pares. Si el videojoc s’entén com una forma de lleure que complementa la resta de les tasques diàries d’un nen o adolescent, no ha de ser perjudicial per força. El que no podem pretendre és viure en una bombolla. La societat actual és digitalitzada i les noves tecnologies tenen un paper important”, insisteix el professor José Carlos Amador, qui col·labora com a analista de continguts de videojocs amb la Fundació Aprendre a Mirar. Al seu parer, és imprescindible respectar les edats recomanades per a cada videojoc, ensenyar els menors a controlar el temps que dediquen a aquesta activitat i esforçar-se per jugar i compartir partides amb ells. Tot un repte que exigeix preparació, temps i paciència.
Recomanacions per a pares i mares
Busqueu informació. Heu de fixar-vos en la classificació d’edat en el paquet del joc o a la botiga digital. També es recomana buscar un resum o una revisió del joc.
Proveu-lo abans de fer-los servir. L’ideal és que els pares jugueu als videojocs amb els vostres fills: aquesta és la millor manera d’aprendre’n. Així podreu vigilar els menors per a explicar-los per què alguns jocs poden no ser adequats.
Establiu certs límits. Pacteu amb ells la quantitat de temps que poden jugar a la setmana i els descansos. Els límits (edat, temps, despesa, accés en línia) es poden establir amb l’ús d’eines de control parental.
Superviseu les activitats dels menors als llocs web de joc. Tingueu en compte que en els jocs en línia hi ha comunitats virtuals que permeten als jugadors interactuar amb desconeguts. En aquestes situacions, es recomana acompanyar-los sempre.
Denuncieu el comportament inapropiat a la pàgina de comentaris del web o mitjançant els mecanismes de queixes específics de les consoles o els llocs web dels jocs. Animeu els menors a informar sobre qüestions com assetjament, llenguatge amenaçador o incorrecte, exhibició de contingut no desitjat o invitacions per a conèixer-se fora del joc. Atureu la comunicació o canvieu la identificació en línia del jove si hi ha res que el faci sentir-se incòmode dins del joc o la forma en què evoluciona.
Retrat-robot de l’addicte
- Té entre 16 i 25 anys. Generalment és home.
- Manifesta una compulsió incontrolable a jugar tothora i durant llargs períodes de temps.
- Sol ser poc responsable i tenir una relació pobra amb els pares.
- És freqüent que tingui trastorns del son.
- Vol jugar cada vegada més per obtenir el mateix gaudi i presenta una gran dificultat per a abandonar un cop s’ha iniciat la partida, o un desig irrefrenable d’iniciar el joc.
- Molt sovint l’addicció està associada a problemes d’atenció, depressió, agressivitat, ansietat, fòbies socials i interrupcions a l’escola, a la feina i en les relacions socials.
Símptomes dels quals cal sospitar
- Empitjorament del rendiment acadèmic.
- Sensació de malestar i irritabilitat sense causa aparent.
- Impossibilitat d’evitar jugar a tothora.
- Atorgar prioritat absoluta al joc sobre altres activitats, com ara sortir amb els amics o practicar esport.
• Ocultació i mentides a casa.
*Font: Associació Espanyola de Videojocs (AEVI).
Consells per als més petits
Objectiu: diverteix-te i aprèn. Història, matemàtiques, biologia, idiomes, física o programació són algunes de les matèries amagades en molts videojocs.
Respecta els altres jugadors. És important tractar els companys i companyes de joc amb respecte i educació.
Aprèn a guanyar i a perdre. Alegra’t de les victòries dels teus contrincants i aprofita l’oportunitat per a aprendre d’ells.
Tria el videojoc més adequat. Igual que en els llibres o en les pel·lícules, hi ha jocs recomanats per a cada edat. T’has de fixar en el logotip PEGI (vegeu el requadre de la pàgina 52).
En companyia és millor. Juga amb la família, a més de fer-ho amb els amics. Comparteix amb ells les teves habilitats i els teus progressos i ensenya’ls-ho tot sobre els teus videojocs preferits.
Els deures, primer. Les feines d’escola són ineludibles. Compleix-les i col·labora a casa abans de començar a jugar. Estableix amb els pares quan pots fer-ho i quant de temps. I sigues responsable amb el que heu acordat.
Alerta amb els desconeguts. No comparteixis mai dades personals o informació sobre ubicació, adreça electrònica, número de telèfon, contrasenyes o imatges. A més, pots blocar altres jugadors perquè no es posin en contacte o denunciar-los al proveïdor del joc o de la plataforma.
Demana consell als més grans. Abans d’acceptar una invitació de joc per Internet, comprar o descarregar un videojoc i fer qualsevol pagament, consulta els més grans. Ells comprovaran si és segur i t’ajudaran a triar els més adequats. Pregunta’ls els dubtes que tinguis o en qualsevol situació que et sembli estranya.
Mou-te sempre en pàgines i botigues oficials. Per a evitar virus o enllaços perillosos, compra els videojocs en botigues oficials i descarrega’ls des de portals en línia autoritzats.
No confonguis realitat amb ficció. El videojoc només és fantasia; quan acabes de jugar, el que t’envolta és el teu món, on vius tu i la gent que t’importa de debò.
Font: Associació Espanyola de Videojocs (AEVI).
5 videojocs per a aprendre
Minecraft Edu. Aquest joc de construcció a base de blocs ajuda a estimular la creativitat i a aprendre nocions bàsiques de programació, dimensions, organització d’espais, treballs col·laboratius…
Dragon Box. Videojoc dissenyat per a aprendre matemàtiques i conceptes d’àlgebra de manera divertida. Els problemes i reptes que planteja Dragon Box estan disponibles tant per a l’aula (versió d’educadors) com per a l’usuari, a través de la descàrrega de les seves aplicacions (totes són de pagament). Es divideix en dos blocs, un de destinat a nens de 4 a 9 anys i un altre per a escolars a partir de 9 anys.
SimCity Edu. El seu propòsit és que els joves aprenguin a dissenyar ciutats, administrant les finances i comprenent com funcionen les comunicacions i les infraestructures bàsiques d’un municipi. També hauran de prendre decisions, ja que es convertiran en alcaldes cibernètics de la seua Smart City.
Spore. Joc en línia per a aprendre ciències naturals. Els menors poden gestionar i comprovar com evolucionen els éssers vius des de la categoria més reduïda (una cèl·lula) fins a convertir-se en éssers vius impressionants que, segons com els hagin cuidat i l’hàbitat on hagin crescut, tindran un aspecte o un altre. Aquest joc és de pagament, però disposa d’una prova gratuïta.
Simple Machines. Aquesta iniciativa desenvolupada pel Museu de la Indústria i la Ciència de Chicago té accés en línia. L’objectiu d’aquest joc és ajudar un robot a construir el seu món; per a aconseguir-ho, el jugador haurà de fer una selecció per ordre lògic de les diferents peces que troba en un espai.