NECESSITES UN PSICÒLEG?

L'OMS AFIRMA QUE UNA DE CADA QUATRE PERSONES PATIRÀ UN TRASTORN MENTAL AL LLARG DE LA SEVA VIDA. ENCARA QUE ACUDIR A UN ESPECIALISTA PER A TRACTAR AQUESTS PROBLEMES VA DEIXANT DE SER UN TABÚ A POC A POC, L'ESTIGMATITZACIÓ DELS PACIENTS CONTINUA ESTANT A L'ORDRE DEL DIA.
1 Abril de 2019

NECESSITES UN PSICÒLEG?

/imgs/20190401/GettyImages-88859107.jpg

Ja ho manifesta l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva Constitució: “La salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Tens salut si no et fa mal l’esquena i si ni un refredat t’ha portat al metge aquest hivern. Però també si, a més, et trobes bé mentalment: gaudeixes d’un estat de benestar en el qual ets conscient de les teves capacitats i pots fer front a l’estrès normal de la vida, de treballar i contribuir al teu entorn social. Sempre? Afirmar-ho amb rotunditat costa. Ho veiem en l’última Enquesta Nacional de Salut.

Els espanyols presumim de salut. Així ho sent el 74% de la població. Tot i això, una de cada 10 persones de més de 15 anys reconeix haver estat diagnosticada d’algun problema de salut mental. Això fa que en la llista de les malalties o problemes de salut més freqüents s’incloguin l’ansietat crònica (6,74%) i la depressió (6,68%). En nens fins a 14 anys, la prevalença de trastorns de la conducta (incloent-hi hiperactivitat) és d’1,8%, mentre que la de trastorns mentals (depressió, ansietat) arriba al 0,6%.

Més del 9% de la població del nostre país conviu amb algun tipus de malaltia mental, i s’espera que aquesta xifra augmentarà. Problemes amb una incidència cada vegada més gran en la societat, per la qual cosa es preveu que l’Estratègia en Salut Mental (caducada des de 2013) es renovi aquest any. A més, “hi ha un fort estigma sobre visitar el psicòleg o el psiquiatre per a tractar-los”, reconeix José Luis Méndez Flores, responsable del Servei d’Informació de la Confederació Salut Mental, formada per més de 300 associacions de persones amb malaltia mental, els seus familiars i afins. “Hem de normalitzar aquestes cites i, quan detectem un problema d’aquest tipus en la nostra vida, consultar els professionals de referència”, assenyala.

QUÈ ENS CONDUEIX A LA CONSULTA.

Un 5,4% de la població acudeix a la consulta del psicòleg, el psicoterapeuta o el psiquiatre. Són més dones (6,1%) que homes (4,6%), i abans de fer-ho passen pel centre de salut per explicar al seu metge de família o al pediatre el que els ocorre a ells o als seus fills. Hi van més de dos terços de les persones amb problemes emocionals, d’estrès, ansietat, depressió o somatitzacions, i la meitat d’aquestes presenta símptomes compatibles amb el diagnòstic d’un trastorn d’aquest tipus, com avança l’assaig clínic PsicAP (Psicologia en Atenció Primària). “Aquest professional té criteri per a derivar al psicòleg els casos on hi hagi la hipòtesi que són aspectes psicògens els que es troben a la base de la manifestació i la creació d’un malestar”, sosté Pedro Rodríguez, psicòleg clínic del Col·legi de Psicòlegs de Madrid.

Però el metge de capçalera no només envia pacients al psicòleg. Segons el cas, podrien ser tractats per un psiquiatre. Com recorda Méndez Flores, visitem el psicòleg “quan no trobem les eines necessàries per a superar dificultats o fets més o menys traumàtics a què ens enfrontem”, com la pèrdua d’una persona estimada, una separació o problemes en l’entorn laboral. El psiquiatre aborda les alteracions mentals considerades més greus i comunes, com el trastorn bipolar o l’esquizofrènia.

Moltes persones no es plantegen el sistema públic de salut com una opció vàlida, encara que ho és, tot i les seves llarguíssimes llistes d’espera. A Espanya hi ha quatre psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que en l’entorn europeu la xifra ascendeix a 18. En aquest context, la telepsicologia -que fa servir les tecnologies per al diagnòstic i el tractament de certs trastorns- es revela com una alternativa en auge. Per mitjà de xats o webinars (microconferències en línia), programes i aplicacions per a l’ordinador i el mòbil o la realitat virtual, Internet es perfila com la nova eina dels psicòlegs per a arribar a més pacients.

ATENCIÓ A NENS, JOVES I GRANS.

És especialment important atendre els nens i joves, col·lectius per als quals els experts troben a faltar personal i recursos especialitzats. “Val la pena invertir en ells, perquè així fem prevenció: en molts casos evitarem la prevalença i la permanència del problema”, comenta Rodríguez. Les dades demostren que els problemes de salut mental es desenvolupen aviat: el 50% d’aquests comencen abans dels 15 anys, i el 75%, abans dels 18. En moltes ocasions, “es consideren problemes de caràcter, d’educació, i es culpabilitza les famílies, fet que n’impedeix un diagnòstic adequat”, adverteix el responsable de la Confederació Salut Mental. Els nens poden tenir problemes propis del desenvolupament, de les relacions amb els amics, assetjament escolar… i no estan exempts de depressió, ansietat, trastorns de l’espectre autista o psicosi. Els joves s’enfronten diàriament a molts factors (violència a casa, a l’escola, violència de gènere, assetjament, obsessió per la seva imatge…) que poden desenvolupar problemes de conducta, dificultats emocionals, trastorns de personalitat, depressió, dèficit d’atenció (TDA) amb hiperactivitat i sense, etc.

El sector de la gent gran també és vulnerable. La manca de salut física, l’escassetat de recursos econòmics i la carència de suport social fan que amb freqüència apareguin trastorns afectius en l’estat de l’ànim, com ara decaïment, tristesa o depressió. Trobar solucions psicosocials podria millorar la seva situació.

L'EXPERT

L’EXPERT: Pedro Rodríguez, psicòleg sanitari del Col·legi de Psicòlegs de Madrid: “Cal anar al psicòleg quan es tinguin dubtes, com es fa amb altres problemes mèdics”.

/imgs/20190401/pedro.jpg

Els espanyols tenim objeccions a l’hora d’anar al psicòleg?

Van a la consulta d’un professional perquè els ajudi a gestionar malestars de problemes quotidians d’índole personal, relacional, laboral… i a dilucidar i destriar si tenen un problema. Cal visitar el psicòleg, com passa amb qualsevol altre malestar, quan es tinguin dubtes.

I per què hi anem?

Per malestars emocionals reactius a problemes quotidians (separacions, preocupacions laborals, conflictes en les relacions…). En la nostra societat tenim la fantasia que la vida ha de transcórrer sense problemes, i això no és possible. Hem de riure, somriure, posar-nos tristos i plorar. Soc partidari que les persones gestionin aquest tipus de reaccions que formen part d’allò esperat, i hem d’ajudar-los perquè les entenguin com a normals. La pressió social ha convertit moltes expressions emocionals en problemes psicològics, i no és així. Donant-los un sentit de normalitat poden posicionar-se amb més capacitat i amb més recursos per a resoldre’ls.

Quins altres casos tracten?

Tenim instruments, coneixements i capacitat per a poder atendre tot l’espectre de malestars psicològics (trastorns d’ansietat, depressius, bipolars, psicòtics…), independentment de quina part del trastorn es degui a algun tipus de deficiència neuroquímica o alteració cerebral. Estem preparats per a intervenir en les reaccions emocionals que es produeixen enfront de problemes físics, com un càncer o una cardiopatia.

Als col·legis també hi ha psicòlegs. Són suficients?

/imgs/20190401/GettyImages-1038717688.jpg

A Espanya ha desaparegut la psicologia dels col·legis. No hi ha cap departament específic en l’ensenyament. Reivindiquem la creació de places de psicologia a les quals només es puguin presentar titulats. Aquests psicòlegs tenen capacitat per a observar l’aparició de malestars emocionals o simptomatologies que poden ser senyal d’un problema psicopatològic i derivar cap als equips d’atenció. Tenen un paper important en la detecció de problemes relacionals, de suïcidi, avançaments de malaltia mental…

Espanya és el segon país de l’OCDE amb un consum més gran de tranquil·litzants. Què en pensa?

Fins i tot els mateixos metges són conscients que hi ha una prescripció innecessària de molts psicofàrmacs. Si el malestar prové de com dono voltes al problema i ho comprenc, els fàrmacs no ho canviaran. Hauré d’anar a la causa i fer una lectura diferent per a posicionar-me emocionalment de forma diferent.

Tres trastorns que afecten la teva ment

/imgs/20190401/GettyImages-900248644.jpg

Atent als senyals. L’estrès, l’ansietat i la depressió poden ser al darrere del teu malestar general. Conèixer les causes d’aquestes afeccions i els seus principals símptomes és el primer pas per a saber com tractar-les. Descobreix-ho.

ESTRÈS

Què és? Un fenomen fisiològic normal que ajuda a suportar situacions exigents i a reaccionar contra les demandes de l’entorn. És negatiu quan l’organisme no és capaç d’adaptar-se i de donar respostes adequades. Pot acabar desenvolupant una malaltia física o problemes emocionals com ara ansietat o depressió.

Causes. Factors de la vida diària, com l’excés d’activitat, la manca de temps, els fills o els problemes de cansament i de son poden ser a l’origen. També esdeveniments puntuals, com la defunció d’una persona estimada, la malaltia pròxima o d’un familiar, un procés de separació, els problemes laborals o acadèmics (sobrecàrrega de feina, relació amb companys o amb superiors…) o l’ús de les noves tecnologies (tecnoestrès per impossibilitat de desconnectar).

Senyals d’alarma.

  • Emocions negatives: estats prolongats de desesperança, ansietat, irritabilitat, canvis d’ànim i nerviosisme.
  • Manca de concentració i pensaments nocius: oblits i distraccions freqüents, autocrítica excessiva…
  • Canvis de la conducta: menjar més o menys, tartamudeig, plor fàcil, abús de tòxics, rendiment laboral o acadèmic inferior.
  • Alteracions físiques: cansament, insomni, sudoració, contractures, respiració agitada, taquicàrdies, disfuncions sexuals…

Què cal fer. Abans que prendre fàrmacs, la prevenció és clau. En l’últim estudi CinfaSalud sobre Percepció i hàbits de la població espanyola al voltant de l’estrès (2017), resumeixen l’estratègia que cal seguir: afronta les situacions difícils, entrena’t en la solució de problemes, organitza’t bé el temps, aprèn tècniques d’autocontrol, fomenta les relacions socials i recolza-t’hi, cuida la dieta, fes esport de manera regular, no restis hores al son i recorre a ajuda professional si cal.

ANSIETAT

/imgs/20190401/GettyImages-814596226.jpg

Què és? L’estrès pot desencadenar aquesta reacció emocional. El programa 1 de cada 4 per a la lluita contra l’estigmatització de les malalties mentals de la Junta d’Andalusia la defineix així: “És un sentiment d’aprehensió o de por, una preocupació incontrolable i excessiva sobre gran quantitat d’esdeveniments o activitats (com el rendiment laboral o l’escolar), que sol allargar-se més de sis mesos”.

Causes. La font del desassossec no sempre es coneix o es reconeix, per la qual cosa augmenta l’angoixa. Pot provenir de qualsevol situació o pensament que faci sentir la persona frustrada, furiosa o ansiosa.

Senyals d’alarma. El trastorn d’ansietat generalitzada és el més freqüent en adults, mentre que en nens és l’ansietat per separació i, en adolescents, la social. Com recorda l’Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units, els qui en pateixen tenen problemes per controlar les preocupacions o els sentiments de nerviosisme i per concentrar-se. Sempre estan cansats, es mostren irritables i pateixen insomni. Tenen mals de cap, dolors musculars, de l’estómac o molèsties inexplicables, dificultat per a empassar, tremolors, tics o suors i se senten marejats o creuen que els falta l’aire. Els nens i adolescents es preocupen en excés pel seu rendiment a l’escola o en els esports, i per catàstrofes com ara terratrèmols o guerres. Els més petits creuen que el passarà alguna cosa dolenta als pares, mentre que als joves les xarxes socials els generen més ansietat.

Què cal fer. Parla-ho amb el metge o el psicòleg. Cal trobar la causa i tractar-la amb psicoteràpia, medicaments o una combinació de tots dos. També revisa el teu estil de vida i aposta per hàbits saludables, com ara portar una dieta equilibrada, fer exercici regularment, limitar el consum de cafeïna i alcohol, no fumar, practicar tècniques de relaxació (fins i tot en els menors) i fer descansos a la feina.

DEPRESSIÓ

Què és? Es troba entre els trastorns de l’estat de l’ànim que desencadenen episodis d’estrès prolongats amb més freqüència. Es caracteritza per una tristesa profunda i pèrdua d’interès general per les coses almenys durant dues setmanes. Segons l’OMS, afecta la capacitat de dur a terme les activitats laborals i acadèmiques i d’afrontar la vida quotidiana. En la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi.

Causes. Fins i tot amb una predisposició genètica, en general comença per un esdeveniment estressant: la mort d’un amic o familiar, una desil·lusió important a casa, a la feina o a l’escola (en els adolescents, pel fet de trencar amb la parella, i en els nens, pel fet de perdre un curs o el divorci dels pares), un dolor prolongat o una malaltia greu, un part o, per exemple, aïllament social i discapacitats, com ara els problemes d’audició i sordesa típics en la gent gran.

Senyals d’alarma.

  • Sentiments persistents de tristesa, ansietat, buidor, desesperança i pessimisme.
  • Pèrdua d’interès i de la capacitat de gaudir.
  • Sentiment de culpa i inutilitat, irritabilitat i inquietud.
  • Trastorns del son o de la gana, cansament i manca de concentració.
  • Símptomes físics: palpitacions o pressió al pit i molèsties abdominals o problemes digestius.
  • En la infància: el nen estarà més irritable que trist o sense energia, però amb mala cara i ullerós. Tindrà la gana alterada i disminuirà el seu rendiment escolar i l’interès pels jocs i els amics.
  • En l’adolescència: coincideix amb canvis de caràcter i conducta, més rebel·lia, consum de drogues, alcohol…

Què cal fer. Explica-ho a algú de confiança. També si tens pensaments relacionats amb la mort. No t’aïllis, i tampoc no recorris a les drogues o a l’alcohol. Parla amb el metge o amb un altre professional sanitari per a aconseguir un diagnòstic i que t’expliquin els tractaments possibles. Un grup de suport, com ara la Confederació Salut Mental, et pot ajudar.