Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Algunes alternatives

UNA DE LES GRANS CRISIS MEDIAMBIENTALS DE L’ACTUALITAT ÉS LA INGENT QUANTITAT DE PLÀSTIC QUE INUNDA MARS I OCEANS. ELS ANOMENATS BIOPLÀSTICS ES PRESENTEN COM L’ALTERNATIVA. PERÒ SÓN EL REMEI CORRECTE?

Algunes alternatives

Llavors, la solució passa per fer servir altres materials? Sempre que sigui possible, és preferible evitar directament el consum de productes o envasos d’un sol ús i intentar decantar-se per opcions reutilitzables. Però en alguns casos, com els productes amb al·lèrgens (l’api, per exemple), l’envàs és necessari per a evitar la contaminació encreuada.

Els plàstics tenen unes característiques, com la lleugeresa, la transparència i la mal·leabilitat, que han potenciat la seva aplicació en molts usos, com ara en envasos. Tot i això, s’han desenvolupat altres materials alternatius: vidre, paper, cartró, tela…, encara que no són més sostenibles necessàriament. Cada cas requeriria una anàlisi detallada que en valorés els riscos i els beneficis, així com una mirada contextual que tingui en compte la situació mediambiental dels llocs on es pugui generar algun impacte, amb un deteniment especial en els aspectes mediambientals més crítics de cada zona que pot afectar.

Europa ja ha aprovat l’anomenada Directiva de Plàstics 2019/904 (UE), que prohibeix, a partir de l’1 de gener de 2021, la venda d’articles de plàstic d’un sol ús, com ara coberts i plats, bastonets, bosses i, per descomptat, les palletes. Davant l’entrada en vigor d’aquesta normativa, els fabricants es preparen i plantegen alternatives a les palletes. Uns, per exemple, aposten per la cel·lulosa, però té inconvenients: continua sent d’un sol ús i tendeix a desfer-se si està molt de temps en contacte amb la beguda.

A més, el paper i el cartró requereixen una enorme quantitat d’aigua, tant per a fabricar-se com per a reciclar-se. Segons la Unesco, per a produir un full de paper A4 es gasten 10 litres d’aigua. A més, algunes vegades la producció d’aquests materials implica un procés de desforestació que, entès de manera massiva, podria ser inassumible. Per això, a l’hora de triar aquests materials caldria fixar-se en algunes certificacions com el segell ForestryStewardship Council (FSC), que garanteix que la matèria primera prové de plantacions forestals on els arbres natius es replanten com a part del procés.

Una altra alternativa a les palletes de plàstic són les de metall. N’hi ha de diversos tipus i molts són perfectament viables per a un ús alimentari. Però, en el cas de les palletes, comporten riscos de seguretat, ja que es poden clavar al paladar.

I, finalment, la silicona. És un polímer de silici flexible que es pot reutilitzar moltes més vegades que qualsevol plàstic, és fàcil de reciclar i la seva eliminació per incineració no genera compostos tòxics (però sí gasos d’efecte d’hivernacle), com ocorre amb molts plàstics. A més, a diferència de la fusta, la silicona és fàcil de netejar per a eliminar els temuts biofilms bacterians (bacteris que creixen en pel·lícules apilades unes sobre altres), que suposen un dels majors riscos en seguretat alimentària.

Però més enllà de l’exemple de les palletes, no hi ha solucions màgiques ni alternatives perfectes, i la silicona tampoc no ho és: no resisteix els talls d’un ganivet, no permet empaquetar-ne grans palets, no podem fer-ne làmines fines i transparents prou resistents i no serveix per a fabricar bosses, ampolles d’aigua o envasos per al lleixiu. En conclusió, a l’hora de prendre una decisió, hem de tenir en compte molts factors; entre ells, l’impacte ambiental global.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions