Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Compostable o biodegradable?

UNA DE LES GRANS CRISIS MEDIAMBIENTALS DE L’ACTUALITAT ÉS LA INGENT QUANTITAT DE PLÀSTIC QUE INUNDA MARS I OCEANS. ELS ANOMENATS BIOPLÀSTICS ES PRESENTEN COM L’ALTERNATIVA. PERÒ SÓN EL REMEI CORRECTE?

Compostable o biodegradable?

El problema dels plàstics és digne de ser considerat des d’una perspectiva global, igual que ho són uns altres grans reptes mediambientals, com el canvi climàtic o les espècies exòtiques invasores. La primera solució que ens ve al cap és la substitució dels materials convencionals per altres d’alternatius. Es parla dels plàstics biodegradables, els compostables o els bioplàstics, però ni tot el biodegradable és compostable, ni tot el bioplàstic és biodegradable.

Biodegradable. L’Agència Francesa del Medi Ambient i de Control de l’Energia (ADEME) defineix els materials biodegradables com “aquells que es poden descompondre sota l’acció de microorganismes (bacteris, fongs, algues…). El resultat és la formació d’aigua, CO2 i/o metà, així com, possiblement, subproductes (residus, nova biomassa)”. La quantitat d’oxigen, el grau d’humitat i la temperatura a què estan exposats influeixen en el temps de biodegradació dels materials, que pot ser de diverses setmanes i centenars d’anys.

Compostable. És una qualitat que permet al material descompondre’s en poc de temps i convertir-se en adob, més conegut com compost (per aquest motiu aquest procés es denomina “compostatge”). Perquè un material es pugui considerar compostable, s’ha de degradar com a mínim al 90% en un termini de sis mesos, i sempre necessita l’acció de l’home. És a dir, perquè es converteixi en adob cal que es llenci a un contenidor de matèria orgànica i que passi per una planta de compostatge o bé que se sotmeti a un procés de compostatge a casa.

Bioplàstic. Aquest terme engloba diversos tipus de materials. D’una banda, aquelles substàncies plàstiques que s’han produït a partir de matèria orgànica, generalment vegetal, ja siguin olis, fècules, microalgues o midó. Però, d’una altra, també es consideren bioplàstics aquells que són biodegradables, encara que tinguin un origen fòssil. De moment són un bon contrapunt als plàstics no biodegradables derivats del petroli.

La llista de bioplàstics és extensa i s’hi alineen versions de plàstics convencionals, elaborats amb matèries primeres orgàniques, com el poliestirè, el polipropilè, la poliamida… Un poliestirè pot ser produït a partir de derivats del petroli o d’olis vegetals i, si bé té un origen diferent, la química no ho és.

Què cal fer amb les burilles

Segons l’ONG Ocean Conservancy, les burilles són les deixalles més comunes dels oceans i suposen el 13% dels residus mundials. La majoria dels filtres dels cigarrets estan fabricats amb acetat de cel·lulosa, un termoplàstic no biodegradable ple de substàncies tòxiques. Una sola burilla és capaç de contaminar entre 8 i 10 litres d’aigua, segons dades d’Ecoembes, que recomana dipositar-les al contenidor gris (on es llencen els rebutjos que no es poden reciclar ni serveixen per a fer compost) o als cendrers de les papereres urbanes. I, mai, llençar-les al terra o al vàter.

Tipus de bioplàstics

Les diferents famílies de bioplàstics es classifiquen segons el seu origen: els que s’elaboren a partir de biomassa o, el que és el mateix, a partir de matèria primera orgànica, i els que es fabriquen amb productes d’origen fòssil com el petroli. Al seu torn, es divideixen entre els que són biodegradables i els que no.

NO BIODEGRADABLES

Bioplàstics. El fet que un plàstic estigui elaborat per biomassa no comporta, necessàriament, que es pugui biodegradar. És el cas dels materials l’estructura química dels quals no es pot descompondre per microorganismes, però sí que són reciclables mecànicament. Exemples: biopolietilè (BIO-PE), biopolipropilè (BIO-PP), biopoliamida (Niló 11) i biopolietilè (BIO-PET).

Plàstics convencionals. Els plàstics de tota la vida, és a dir, els que es fabriquen amb matèries primeres derivades del petroli i no són biodegradables. Exemples: polietilè (PE), polipropilè (PP), poliestirè (PS), tereftalat de polietilè (PET) i policlorur de vinil (PVC).

BIODEGRADABLES

Bioplàstics. Fabricats a partir de materials vegetals com el blat de moro, la canya de sucre o la cel·lulosa, aquests plàstics sí que es poden biodegradar. Són relativament nous en la indústria, però ja es fan servir en l’elaboració d’envasos. Exemples: àcid polilàctic (PLA), midó termoplàstic (TPS), polihidroxialcanoats (PHA) i cel·lulosa regenerada.

Bioplàstics. Aquest grup porta l’etiqueta de “bio” perquè, encara que estan elaborats a base de materials fòssils com el petroli, sí que es descomponen per microorganismes. Exemples: polietenol (PVA), adipato-tereftalat de polibutilè (PBAT) i polibutilè succinat (PBS).

Font: Què són els bioplàstics? European Bioplastics

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions