Les llums de Nadal: enlluernats per la contaminació lumínica

Com la caiguda de les fulles dels arbres, l’enllumenat de les llums de Nadal s’ha convertit en una altre dels senyals del final de la tardor. Els carrers cada vegada s’engalanen més aviat amb bombetes de mil colors que tenen un gran problema al darrere: una il·luminació excessiva pot fer mal al medi ambient i a la nostra salut.
1 Desembre de 2021

Les llums de Nadal: enlluernats per la contaminació lumínica

Encara que es tracta d’una de les grans atraccions del període nadalenc, les llums també desperten cada any algunes crítiques pel possible malbaratament energètic. Els ajuntaments responen que els últims anys s’ha fet un gran esforç per canviar les bombetes incandescents per un enllumenat led, molt més eficient. Tot i això, hi ha un efecte col·lateral sobre el medi ambient poc conegut i que no para de créixer: la contaminació lumínica. De fet, aquest festival de llums de Nadal ja es pot veure des de l’espai, segons dades de la NASA.

Fanals enmig del camp, cartells lluminosos, projectors apuntant edificis o monuments, canons que llancen un feix de llum cap a l’espai… Tot això contribueix a aquest tipus de contaminació, definida per l’Associació Internacional per als Cels Foscos com una il·luminació nocturna excessiva, mal dirigida o innecessària. Llums que inunden els carrers, les nostres cases i els espais naturals, i l’efecte més evident que tenen és privar-nos de contemplar les meravelles del cel nocturn. Si vius al voltant d’una gran ciutat, quantes estrelles pots comptar des de casa teva?

Quant contamina la llum?

No és una mera qüestió estètica o d’afició a l’astronomia. Cada vegada se saben més coses sobre els efectes negatius d’aquest tipus de contaminació en animals i ecosistemes, però també sobre la nostra salut. “Hem de tractar la llum artificial nocturna com el que és, un agent contaminant al qual hem de posar límits. Això ja ho fem amb el soroll, els gasos dels cotxes i la contaminació de l’aigua”, defensa l’investigador i astrònom Enric Marco, de la Universitat de València.

Les imatges dels satèl·lits ajuden els científics a mesurar la lluminositat artificial que emetem des de la Terra. Però hi ha més maneres d’avaluar-la, com les xarxes de mesuradors de llum –fotòmetres– instal·lats per tot el planeta per detectar aquest tipus de contaminació al cel nocturn. Un d’aquests projectes és la xarxa de fotòmetres TESS de la Universitat Complutense de Madrid, amb gairebé 300 estacions que mesuren cada 30 segons, totes les nits de l’any, desenvolupat com a part de la iniciativa europea Stars4All. L’objectiu d’aquest projecte impulsat per la UE és sensibilitzar sobre l’impacte de la contaminació lumínica en la biodiversitat i en el benestar humà i fomentar mesures per a reduir-ho, i també disminuir la potència de les llums artificials.

Iniciatives com aquesta han permès revelar que les zones il·luminades creixen un 2,2% a l’any a tot el món. I Nadal és un dels moments en què augmenta amb més força. “Fins fa uns anys era moderada i no hi havia problemes. Però des de fa poc hi ha una carrera per a posar més i més llums, fet que al seu torn comporta un malbaratament de recursos. I com que les llums de Nadal es posen generalment del novembre al gener, l’efecte no és gens menyspreable”, assegura Enric Marco.

Segons la consultora especialitzada Smart Lighting, el 2019 va haver-hi un increment de més del 40% en la inversió en llums de Nadal respecte de l’any anterior a les grans ciutats. Els casos més cridaners que van augmentar la despesa dràsticament van ser Saragossa (+300%) –que va passar de gastar 100.000 euros a 400.000–, Córdoba (+73%), Madrid (+27,7%) i Barcelona (+20%). Les 205 ciutats analitzades per la consultora van gastar més de 25 milions d’euros en enllumenat de Nadal el 2019.

Aquest increment de la inversió en llums de Nadal s’ha definit com a “efecte Vigo”, per l’aposta de la ciutat gallega pel turisme nadalenc. El 2019, Vigo va gastar 1,1 milions d’euros a instal·lar més de 10 milions de llums led per tota la ciutat.

La paradoxa de les llums led

Bona part d’aquesta inversió correspon a la substitució de les antigues bombetes incandescents per llums led, que gasten fins a un 80% menys d’energia. Podria semblar positiu per al medi ambient, però té un impacte ocult, perquè la transició a aquest tipus de tecnologia ha disparat la contaminació lumínica almenys un 49% els últims 20 anys (a començament del 2000 la tecnologia led ja superava les bombetes clàssiques). Aquesta és una de les conclusions principals d’un estudi recent que fa servir imatges de satèl·lit i en el qual van participar investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Segons els autors de l’estudi, l’impacte podria ser fins i tot molt més greu, perquè aquest tipus de llums emeten més llum blava que tecnologies anteriors, i els sensors dels satèl·lits no les detecten. “Podríem parlar d’un augment que pot arribar a un 270% a nivell mundial i a un 400% en algunes regions”, explica Alejandro Sánchez de Miguel, astrofísic de la Universitat d’Exeter vinculat a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAACSIC) i coordinador de l’estudi.

És un efecte rebot que ja ha ocorregut en el passat, segons els investigadors. Com més eficiència hi ha i menys cost té la tecnologia, comencen a il·luminar-se regions fosques o es programa l’enllumenat més hores, i això que fa augmentar el consum.

La fi de les cuques de llum

Poca gent dorm amb els llums encesos, però hem obligat la resta d’espècies a viure en un món inundat de llum. Un cas molt clar és el de les cuques de llum i els seus centellejos a les nits d’estiu, uns balls de llum que a penes es veuen ja al camp. A més de la destrucció de l’hàbitat, la contaminació lumínica és l’amenaça més gran d’aquests insectes bioluminiscents, que brillen amb la seva llum durant el festeig: amb tantes llums humanes, es desorienten i no poden trobar parella.

Un altre animal afectat són les baldrigues cendroses, un ocell en perill que cria en penya-segats prop del mar. El primer vol des del niu és crític: si no arriben al mar, les cries s’enfronten a una mort gairebé segura a terra. A Canàries, amb l’augment de la il·luminació exterior de les cases, edificis públics, gasolineres o carreteres, moltes s’enlluernen i no poden trobar el mar. Més de 2.000 cries d’aquests ocells moren cada any només a Tenerife, segons l’ONG SEO/BirdLife, que promou la campanya Apaga el llum en el seu primer vol, perquè ciutadans, empreses i ajuntaments disminueixin la il·luminació exterior a l’octubre i al novembre, el moment de la veritat per als pollets.

I la decoració de Nadal posa les coses encara més difícils a la vida salvatge. “Ciutats com Madrid i Vigo afegeixen aquests dies milers de lúmens al cel nocturn, que afecten zones mediambientalment molt sensibles com el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques o el Parc Nacional de la Serra de Guadarrama”, assegura l’astrònom valencià.

Quan Nadal surt car al planeta

Nadal és un temps de trobada, de celebració, d’alegria… Però també d’excessos per a la nostra salut i la del medi ambient. Des dels embolcalls dels regals fins als viatges o el consum excessiu de productes amb una gran petjada ambiental, Nadal és una de les èpoques de l’any on es disparen els comportaments poc sostenibles. Segons un estudi de l’Associació de Consumidors d’Energia (ANAE), durant el període nadalenc augmenta un 28% el consum elèctric a les cases espanyoles. Però també creixen les deixalles. Segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartó (ASPAPEL), els mesos de Nadal (desembre i gener) es recolliran 873 milions de quilos de paper i cartó, un 20% del que es recull tot l’any.

Els arbres de Nadal són un altre dels obstacles per a unes festes més ecològiques. Els artificials són menys sostenibles que els de debò perquè es fabriquen a partir de policlorur de vinil (PVC), un plàstic derivat del petroli que pot contenir plom i altres substàncies tòxiques. Els de debò són completament reciclables, encara que algunes ONGs com Ecologistes en Acció denuncien que més de dos milions d’arbres acaben als abocadors després del seu ús decoratiu. Per això, cada vegada hi ha més empreses i organitzacions que es dediquen al cultiu, la venda i el reciclatge d’aquest tipus d’arbres, com l’Escola d’Enginyers Forestals de la Universitat Politècnica de Madrid, que ofereix arbres solidaris i respectuosos amb el medi ambient.

L’impacte per a la salut

Però la contaminació lumínica ens afecta a tots, també als éssers humans. Nombrosos estudis –entre els quals una investigació del Departament de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia– han demostrat que un excés de llum nocturna inhibeix la producció de melatonina en tota classe d’animals, una hormona que, a més de regular el son, exerceix moltes altres funcions essencials en l’organisme.

L’exposició excessiva a la llum artificial la paguem amb la qualitat del nostre son, ja que, trastocant el nostre rellotge intern –els ritmes circadiaris–, el descans no és complet i patim de malestar durant el dia. A més, els led que tenen més eficiència són els més blavosos, un tipus de llum que ja es relaciona amb alguns trastorns. “Hi ha estudis que mostren una associació entre nivells elevats d’exposició a llum blava durant la nit i un risc més alt de patir càncer de mama i de pròstata”, comenta l’astrofísic Alejandro Sánchez. Aquestes evidències han fet que l’Agència Internacional per a la Investigació en Càncer reivindiqui la necessitat de fer més estudis per a avaluar els possibles riscos potencials de la llum nocturna.

Una altra línia d’investigació en curs és la que analitza la relació de la contaminació lumínica amb el desgast del sistema immunitari, els nivells d’estrès o el risc de diabetis.

El moment d’actuar

En paraules d’Enric Marco, “ens sobra llum per totes bandes i amb menys llum estarem millor”. Malgrat això, a Espanya hi ha poca regulació que faci front a aquest problema. Només la trobem en llocs puntuals, com Tenerife o La Palma. Des de fa 30 anys, el cel canari està protegit per l’anomenada Llei del cel. Per a preservar les illes com a espai d’observació astronòmica, aquesta norma regula la il·luminació d’exteriors a La Palma i al nord de Tenerife. Gràcies a aquesta llei s’han controlat les instal·lacions de l’enllumenat públic en molts municipis canaris, fet que ha aconseguit reduir la contaminació lumínica a les illes.

Ara mateix, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme està tramitant la reforma del decret llei que regula l’enllumenat exterior a tot Espanya, amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència energètica i reduir la contaminació lumínica. “Som davant d’una oportunitat única de fer les coses bé”, va escriure sobre la reforma la investigadora Eva Villaver, del Centre d’Astrobiologia del CSIC. Però l’últim esborrany es queda molt curt davant l’escala del problema, segons la Xarxa Espanyola d’Estudis de Contaminació Lumínica. Per als experts, aquesta normativa marca uns valors d’il·luminació mínims que haurien de ser gairebé els màxims. A més, tampoc no deixa espai als ajuntaments per a regular-ho.

Altres països europeus, com França, fa temps que imposen restriccions més severes a la il·luminació nocturna. Allà s’ha creat fins i tot una xarxa de municipis, els “pobles i ciutats sota les estrelles”, que apaguen totalment o parcialment l’enllumenat des de les 11 o les 12 de la nit fins a les 6 del matí. Ja hi ha més de 12.000 pobles i ciutats adherits a aquesta mesura, des de petits municipis rurals que sumen un atractiu turístic amb el cel farcit d’estrelles fins a urbs com Estrasburg, amb més de 200.000 habitants.

Més enllà de reduir aquesta mena de pol·lució durant tot l’any, per Nadal els ajuntaments tenen una oportunitat de demostrar el seu compromís amb el medi ambient i donar un respir a la nit. No cal omplir-ho tot de bombetes per a donar un toc especial a la ciutat. “Per exemple, per cada lumen de llum de Nadal instal·lat haurien de rebaixar un lumen de la llum dels carrers. Així s’ha fet a la Grand Place de Brussel·les, on han apagat la llum de la plaça per a admirar els edificis il·luminats”, proposa Marco. I si hi volem ajudar des de casa, aquest defensor dels cels foscos té una proposta molt senzilla: “Res de llums de Nadal a les façanes”.

Reserves Starlight: els cels més brillants d’Espanya

Per als qui viuen en una gran ciutat, la vista d’un cel fosc, on es pugui contemplar la Via Làctia i milions d’estrelles, és una de les recompenses més grans d’escapar-se a una zona rural. I dins dels racons lliures de contaminació lumínica destaquen les Reserves Starlight, uns veritables santuaris del cel nocturn.

Segons la Fundació Starlight, aquestes reserves són espais naturals protegits on s’estableix un compromís per la defensa de la qualitat del cel nocturn i l’accés a la llum de les estrelles. Té com a funció la preservació dels valors associats, tant culturals, científics, astronòmics o naturals.

En l’actualitat, només 13 destinacions a Espanya han aconseguit complir els requisits exigents per a convertir-se en Reserva Starlight, i per això són alguns dels millors llocs per a gaudir de la nit.