Les claus per a entendre els símbols del reciclatge
No són jeroglífics ni signes a l’atzar, sinó símbols de reciclatge. Els envasos o productes que els porten ens recorden que poden ser reciclats o que ho han estat i tots ofereixen informació tan diversa com el tipus de material amb què estan fabricats o el lloc concret on hem de dipositar-los per a reciclar-los de manera convenient. Gràcies a això, els consumidors poden conscienciar-se de la importància de reciclar, un hàbit que ajuda a estalviar energia, matèries primeres i el mateix procés de recollida i eliminació de deixalles.
Un envàs amb el Punt Verd significa que la seva empresa responsable compleix la Llei de Residus. És a dir, es garanteix que quan es converteixi en residu aquest envàs es reciclarà i es valoritzarà, normalment mitjançant el Sistema Integrat de Gestió de Residus d’Envasos (SIG), gestionat per Ecoembes. Els envasos que poden portar aquest distintiu són de plàstic, envasos metàl.lics i envasos de tipus bric; de cartró i paper; i de vidre (en aquest últim cas els gestiona Ecovidrio).
De la seva banda, la banda de Möbius ha esdevingut el símbol internacional del reciclatge, per bé que ha donat lloc a diversos identificadors. Quan la banda figura sense res més significa que el producte o l’envàs s’ha elaborat amb materials que poden ser reciclables. Si la banda és dins d’un cercle, vol dir que una part dels materials del producte o l’envàs han estat reciclats. El símbol pot especificar el percentatge de producte reciclat que conté (en aquest cas, un 20%). Aquesta dada figura, sovint, en envasos i caixes de cartró.
El símbol Tidyman, una figura humana que diposita un residu en una paperera, indica al consumidor que es responsabilitzi de rebutjar-lo en un lloc adequat.
De manera similar, les ampolles de vidre poden portar també un símbol que combini una banda de Möbius i un ninot que diposita un d’aquests envasos en un contenidor. Es recalca així al consumidor la importància d’utilitzar els contenidors o iglús verds.
El símbol original del reciclatge es va crear el 1970 dins d’un concurs de disseny entre estudiants nord-americans, organitzat per la Container Corporation of America com una part del primer Dia de la Terra. El guanyador va ser Gary Anderson, un estudiant d’últim curs de la Universitat de Califòrnia del Sud, a Los Angeles.
El símbol és una banda de Möbius i cadascuna de les tres fletxes representa un dels passos del procés de reciclatge: recollida de materials per reciclar, el procés mateix del reciclatge i la compra d’aquests productes reciclats, de manera que el sistema continua una vegada i una altra. Anderson es va basar en el seu disseny en la banda descoberta el 1858 pel matemàtic i astrònom alemany August Ferdinand Möbius (1790-1868).
El símbol del Punt Verd va ser creat el 1991 per l’empresa privada alemanya sense ànim de lucre Duals System Deutschland Ag. Després el van adoptar altres països de la Unió Europea (UE) i, el 1994, els Estats membres van decidir que fos la marca per a la Directriu Europea d’Envasos i Residus d’Envasos. Als Estats Units també s’utilitza, encara que en aquest cas les empreses que el col.loquen en els seus envasos no solament es comprometen a reciclar, sinó també a reduir l’ús de material d’envasament i que aquest sigui més fàcil de reciclar.
El reciclatge augmenta a Espanya
Els consumidors estan cada vegada més conscienciats pel reciclatge. Així almenys es dedueix de les dades que els principals Sistemes Integrats de Gestió de Residus (SIG) ofereixen cada any. Segons Ecoembes, el 2010 es va reciclar el 45,3% dels envasos de plàstic (323.030 tones), el 83% dels envasos de cartró i paper (646.186 tones) i el 71,5% de metalls (240.710 tones).
L’Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (Aspapel) assegura que el reciclatge de paper i cartró a Espanya va créixer un 11% el 2010, l’equivalent a 4,6 milions de tones. Es va estalviar així un volum en l’abocador de més de 45 grans estadis de futbol.
D’altra banda, un 79,2% dels espanyols afirma reciclar vidre sempre, segons un estudi d’Ecovidrio. El perfil del ciutadà que declara reciclar sempre els envasos de vidre és una dona, més gran de 44 anys i resident a l’Aragó, La Rioja, Navarra, Catalunya i el País Basc.
En aquest sentit, algunes iniciatives impulsades en algunes comunitats autònomes haurien de ser un exemple per seguir. És el cas de la Mancomunitat de Sanmarko, a Guipúscoa. Els seus responsables destaquen per l’impuls de les mesures de reciclatge d’envasos, de la recollida d’oli usat o del sistema “porta per porta” de recollida de residus.
La gran diversitat de materials plàstics ha portat a crear una tipologia variada per identificar-los. En aquest cas, les fletxes de la banda -senyal que es pot reciclar-se d’alguna manera- són més estretes i contenen un número i unes lletres que assenyalen el tipus de material. Un consumidor pot trobar-se en el mercat els símbols següents:
- PET o PETE (Polietilè tereftalat). És el plàstic típic d’envasos d’aliments i begudes gràcies al fet que és lleuger, no és car i és reciclable. Una vegada reciclat, el PET es pot utilitzar en mobles, catifes, fibres tèxtils, peces d’automòbil i, de manera ocasional, en nous envasos d’aliments.
- HDPE (Polietilè d’alta densitat). Gràcies a la seva versatilitat i resistència química s’utilitza, sobretot, en envasos, en productes de neteja de la casa o químics industrials, com ara ampolles de xampú, detergent, clor, etc. També es fa servir en envasos de llet, sucs, iogurts, aigua i bosses d’escombraries i de supermercats. Es recicla de maneres molt diverses, com en tubs, ampolles de detergents i netejadors, mobles de jardí, pots d’oli, etc.
- V o PVC (Vinílics o clorur de polivinil). També és molt resistent, per la qual cosa és molt utilitzat en netejadors de finestres, ampolles de detergent, xampú, olis i mànegues, equipaments mèdics, finestres, tubs de drenatge, materials per a la construcció, folre per als cables, etc. Encara que no es recicla sovint, s’utilitza en panells, tarimes, canalons de carretera, tapets, etc. El PVC pot deixar anar diverses toxines (no s’ha de cremar ni deixar que toqui els aliments), per la qual cosa és preferible utilitzar un altre tipus de substàncies naturals.
- LDPE (Polietilè de baixa densitat). Aquest plàstic fort, flexible i transparent es pot trobar en algunes ampolles i bosses molt diverses (de la compra o per a menjar congelat, pa, etc.), en alguns mobles i en catifes, entre d’altres. Després de ser reciclat, es pot utilitzar de nou en contenidors i papereres, sobres, panells, canonades o rajoles.
- PP (Polipropilè). El seu alt punt de fusió permet envasos capaços de contenir líquids i aliments calents. S’utilitza en la fabricació d’envasos mèdics, iogurts, palletes, pots de quetxup, taps i alguns contenidors de cuina, entre d’altres. Amb el seu reciclatge es poden obtenir senyals lluminosos, cables de bateria, escombres, raspalls, rascadors de gel, bastidors de bicicleta, rasclets, galledes, pales, safates, etc.
- PS (Poliestirè). Utilitzat en plats i gots d’un sol ús, oueres, safates de carn, envasos d’aspirina, caixes de CD, etc. El seu baix punt de fusió fa possible que es pugui fondre en contacte amb la calor. Algunes organitzacions ecologistes subratllen que és un material difícil de reciclar (tot i que, en aquest, cas es poden obtenir diversos productes) i que pot emetre toxines.
- D’altres. En aquest calaix de sastre s’inclouen una gran diversitat de plàstics molt difícils de reciclar. Amb aquests materials s’elaboren algunes classes d’ampolles d’aigua, materials a prova de bales, DVD, ulleres de sol, MP3 i PC, algun envasos d’aliments, etc.
Com a variants d’aquests símbols de materials plàstics es poden trobar únicament els números, sense sigles, o amb la banda de Möbius més gruixuda i, en l’interior, el número que correspongui. Si el símbol porta una “R” al davant, significa que el producte conté materials plàstics reciclats. D’altra banda, si el símbol porta les sigles ABS, es refereix a l’acrilonitril butadiè estirè, un plàstic molt dur utilitzat en automoció i en usos tant industrials com domèstics.
A més del vidre, el paper o alguns plàstics, altres materials també es poden reciclar i porten els seus símbols característics. Aquest és el cas de metalls com l’alumini o l’acer.