I, després de la pandèmia, una plaga

A més de les dramàtiques conseqüències sanitàries, socials i econòmiques del coronavirus, el nou escenari ens ha acostumat a uns certs hàbits. Avui és impensable sortir de casa sense mascareta o no netejar-se les mans amb gel hidroalcohòlic quan baixem de l’autobús, mesures clau per a frenar la transmissió i reduir la possibilitat de contagi. Però la covid-19 també ens ha obligat a deixar de banda accions positives que, poc o molt, ja havíem interioritzat. És el cas dels plàstics d’un sol ús, que han ressorgit de nou en la postpandèmia.
1 Octubre de 2020
Plastico

I, després de la pandèmia, una plaga

L’ús insostenible de plàstics d’un sol ús ja era una amenaça abans de la pandèmia. I el ràpid augment en l’ús de productes plàstics per a protegir-se del virus ha empitjorat la situació. Ho confirmen les dades: s’estima que cada mes es fan servir al món uns 129.000 milions de mascaretes d’un sol ús i 65.000 milions de guants, segons un estudi d’Environmental Science & Technology. Cada any arriben al mar més de 13 milions de tones d’escombraries, que causen unes pèrdues per a la pesca i el turisme estimades en 35.000 milions d’euros anuals, segons el Programa de l’ONU per al Medi Ambient.

Aquest augment no s’ha produït només en l’àmbit sanitari, potser el més evident i inevitable. L’ONU alerta que el distanciament social ha generat una allau de productes que s’envien diàriament als domicilis, embalats i embolicats en envasos: hem recorregut cada vegada més a les compres en línia i al menjar per a emportar-se. A això se suma el fet que les monodosis i els coberts de plàstic han tornat a guanyar terreny en l’hostaleria. ¿Hem fet un pas enrere en la batalla contra els plàstics no reutilitzables?

Tot comença en l’àmbit domèstic

Des de l’inici de l’estat d’alarma, el 14 de març, s’ha incrementat en un 15% la quantitat d’envasos que acaben al contenidor groc. Aquesta xifra respon a un creixement del consum dins de les cases com a conseqüència del confinament, expliquen des de l’organització de reciclatge Ecoembes. Aquest 15% prové del que recullen les plantes de selecció, per la qual cosa ja té en compte l’aturada de l’activitat econòmica (hostaleria, empreses) durant aquests mesos.

El temor que el virus pogués romandre en la superfície durant dies ha augmentat l’ús de plàstics d’un sol ús que molts ja havíem descartat, com ara les bosses no reutilitzables –per a comprar– o les ampolles d’aigua. “En moments com aquest s’avantposa el risc que et puguis contagiar a pensar en el mal al medi ambient”, assegura Ethel Eljarrat, investigadora científica del departament de Química Ambiental de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA CSIC).

L’ús hospitalari, quatre vegades més alt

En l’àmbit sanitari és on potser ha augmentat més l’ús de plàstics no reutilitzables, amb els equips de protecció individual (EPI) per al personal hospitalari, “que inclouen productes de material plàstic d’un sol ús, com les mascaretes o els guants”, puntualitza Eljarrat. L’augment del nombre d’hospitalitzacions també ha influït, amb un ús més alt de respiradors, xeringues, bosses de sang i altres productes inevitables. Perquè ens fem una idea de la magnitud, els residus generats als hospitals s’han multiplicat per quatre a Astúries o al País Basc durant aquests mesos, situacions escalables a tot Espanya.

Reforçar la sensibilització

La gestió correcta de l’enorme quantitat de residus que generem és encara més imprescindible  en temps de pandèmia. Els últims mesos, diverses organitzacions ecologistes han fet una crida per evitar que els plàstics en general, i especialment els que ara fem servir amb més freqüència, acabin a la naturalesa. En aquesta línia, WWF ha llançat la campanya Recull el guant, que apel·la a la responsabilitat ciutadana perquè es dipositin les mascaretes i els guants al contenidor de restes i mai al groc, destinat a envasos de plàstic, brics i llaunes.

“Aquests productes no es reciclen perquè cal fer un sedàs dels residus i manipular-los, i es correria el risc que el virus es pogués transmetre. Després de llençar-los al contenidor, la seva sortida és la incineració o l’abocador”, explica Eljarrat. De fet, durant l’estat d’alarma es va aprovar una ordre que obligava que tots els residus susceptibles d’estar contaminats per covid-19 es dipositessin en la fracció resta, amb independència del seu material. L’ONG posa l’accent que una naturalesa sana, amb una biodiversitat ben conservada, és la màscara més eficaç i la millor vacuna per a lluitar contra pandèmies futures.

D’altra banda, Greenpeace, amb el suport de més de 100 experts en salut de tot el món, ha recordat que els productes i els envasos d’un sol ús no són inherentment més segurs que els reutilitzables, i que aquests es poden fer servir durant la pandèmia desinfectant-los correctament. La declaració signada pels experts revela també que, per a evitar la transmissió del virus, es pot suposar que qualsevol objecte o superfície en un espai públic –tant si és reutilitzable o d’un sol ús– pot estar contaminat amb el virus.

No hem d’oblidar que la gestió dels residus ha de ser l’última opció, perquè l’essencial és que en primer lloc reduïm el consum, després reutilitzem el que ja tenim i ho reciclem quan ja no ens pugui ser útil de cap manera.

Cap on apunta el futur? 

Grups d’investigació treballen a escala mundial en cerca de materials alternatius als basats en el petroli, com els que procedeixen de la cel·lulosa o de diferents algues. La finalitat és desenvolupar opcions que ofereixin els mateixos avantatges que tindria el plàstic, però que siguin d’origen renovable, amb una vida útil més llarga o que es degradin o es reciclin més fàcilment. No obstant això, cal tenir en compte el cicle de vida complet del material i no només el residu. És a dir, el paper és més fàcilment degradable i reciclable, però implica desforestació, a més de la contaminació que genera la indústria paperera i de cel·lulosa, entre altres causes per l’alt consum d’energia i aigua, per això la petjada ambiental del paper podria ser més alta. També s’ha de tenir en compte que hi ha materials que, malgrat que no procedeixen del petroli, necessiten el mateix temps de degradació al mar, com ara els plàstics d’origen renovable compostables.

Tot i els avanços, Eljarrat lamenta que no hàgim comptat ja amb materials més sostenibles. Perquè ho siguin, no només ens hem de fixar en el material en si, sinó en tot el seu cicle de vida, perquè un fabricat amb fibres naturals però conreades a l’altra banda del planeta tampoc és sostenible. “Si haguéssim fet els deures a temps, l’aparició d’una pandèmia com aquesta ens hauria trobat ja amb alternatives menys nocives per al medi ambient. En canvi, no ho hem fet i, abans que contagiar-nos, fem servir el material plàstic d’un sol ús de què disposem”, conclou. En aquesta línia, el món necessita redissenyar la manera de consumir i canviar la nostra arrelada cultura d’un sol ús.

Un respir per al planeta

L’obligació de romandre a casa va congelar l’activitat humana a gran escala, amb conseqüències positives per al medi ambient. L’ONU calcula que les mesures de confinament van provocar la caiguda del 5% de les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle, i també es va apreciar una millora de la qualitat de l’aire i de l’aigua.

Un altre efecte secundari molt significatiu de l’aturada global és el retard del Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. Aquesta és la data en la qual esgotem els recursos naturals que el planeta és capaç de produir en dotze mesos. És una data que no ha parat d’avançar-se des de 1970, però que el 2020 s’ha retardat gairebé un mes, del 29 de juliol el 2019 al 22 d’agost el 2020, com a conseqüència de la paralització de l’activitat mundial.

Malgrat això, aquest alleujament també ha resultat ser temporal. “Quan s’ha tornat a l’activitat, els nivells de l’aire han tornat a ser els que eren, de manera que ha estat una millora exclusiva dels dos mesos que hem estat confinats”, assegura Eljarrat. Hem après ràpid a protegir-nos, però encara hem d’aprendre molt per preservar el medi ambient. Canviant els nostres hàbits i optimitzant les activitats industrials perquè tinguin menys impacte ambiental podem veure realment un canvi en el nostre entorn, amb el conseqüent impacte positiu en la salut humana. Això és especialment important en un moment en què convivim amb un virus que afecta l’aparell respiratori, per això millorar la qualitat de l’aire és molt efectiu per a afrontar virus d’aquest tipus en el futur.

Què podem fer com a consumidors

Algunes pautes senzilles per a evitar l’increment de deixalles plàstiques derivat d’aquest nociu 2020.

  • Fes servir mascaretes higièniques reutilitzables (amb especificació UNE 0065).
  • Substitueix l’ús de guants per un respecte escrupolós a les mesures d’higiene respiratòria i la rentada de mans. Els guants només estan recomanats per a situacions concretes.
  • Dona prioritat a les bosses reutilitzables i evita les d’un sol ús. Si et preocupa que la bossa se t’hagi infectat, renta-la a més de 60 °C (si és de tela) o passa-li un drap amb una solució alcohòlica per a desinfectar-la.
  • Sempre que puguis, compra productes a granel i en grans formats. Calcula-ho bé per a evitar el malbaratament alimentari.
  • Quan sigui imprescindible fer servir productes d’un sol ús, evita el plàstic sempre que puguis.
  • Diposita guants i mascaretes als contenidors de fracció resta. No els abandonis al teu entorn, ni els llencis al contenidor de reciclatge d’envasos.

Font: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

Juliol de 2021: fi de les palletes i els coberts de plàstic d’un sol ús

El descens del preu del petroli, base de la fabricació de molts productes plàstics, ha coincidit amb la crisi econòmica mundial. Aprofitant aquest moment, certs lobbies del plàstic intenten una moratòria a les mesures de restricció de materials d’un sol ús a escala europea. En una carta a la Comissió Europea, l’associació European Plastic Converters defensa l’ajornament de la implementació de la directiva sobre plàstics d’un sol ús. “No són fàcilment substituïbles i ofereixen avantatges únics quan es tracta de garantir la higiene, la seguretat i la preservació de la contaminació per a protegir els consumidors”, asseguren. Recordem que, en principi, a partir del juliol de 2021 alguns materials de plàstic no reutilitzables, com ara palletes, plats i coberts de plàstic, o els bastonets de les orelles, estaran terminantment prohibits.

L’any vinent no se’n permetrà la comercialització. Una cosa amb què no es comptava són els productes d’un sol ús que s’han multiplicat a partir de la pandèmia (sobretot, mascaretes i guants). Tot indica que el consum d’aquests materials d’higiene serà més que l’actual dels productes que es prohibiran a partir del pròxim mes de juliol.

Font: Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC).

Pros…

  1. Garanteixen que els aliments es conservin frescos més temps. Per exemple, la data de caducitat de la carn de vedella es pot retardar de 5 a 10 dies.
  2. Contribueixen que hi hagi menys deixalles alimentàries. L’ONU calcula que cada any 1.300 milions de tones de menjar acaben a les escombraries.
  3. El plàstic protegeix contra la contaminació dels aliments i constitueix una barrera per als microbis, la humitat i els rajos UV.
  4. Els envasos de plàstic són, de mitjana, 4 vegades més lleugers que els fabricats amb altres materials, fet que permet envasar la mateixa quantitat de menjar o de beguda amb menys material.
  5. Són imprescindibles en la medicina moderna. Sense el plàstic, les bosses per a transfusions de sang o els marcapassos no existirien.
  6. En l’agricultura, el plàstic s’utilitza en els sistemes de reg per degoteig, que estalvien fins a un 60% d’aigua.

… vs. contres

  1. Cada minut es ven un milió d’ampolles de plàstic al planeta. Cadascuna trigarà uns 450 anys a descompondre’s.
  2. Més del 90% dels plàstics del món es produeix a partir de combustibles fòssils.
  3. El 42% del plàstic es destina a empaquetar aliments i productes manufacturats, que a penes passa uns minuts en mans del consumidor.
  4. Des del 2006, el reciclatge de residus plàstics s’ha duplicat a Europa. El 25% encara es llença als abocadors.
  5. Espanya és el quart productor de plàstic de la UE. Segons Greenpeace, només es reciclen el 30% dels plàstics.
  6. Fins a 8 milions de tones de residus plàstics acaben als oceans cada any. Segons l’ONU, a aquest ritme, el 2050 els oceans contindran més plàstic que peixos.

Fonts: ONU, Asoc. Plastic Europe, Greenpeace, National Geographic i WWF.