Els productes que compraria la naturalesa

Els productes que compraria la naturalesa

Se sol pensar que la producció ecològica és com la tradicional, la que van conèixer els nostres avis i d’aquests cap enrere fins al neolític. En part és veritat, però avui aquest model productiu és molt més sofisticat i té el suport de l’alta tecnologia. La Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Orgànica (IFOAM) la defineix així: “És el sistema de producció que manté i millora la salut dels ecosistemes i de les persones. Combina tradició, innovació i ciència per a afavorir el medi ambient i promoure relacions justes i bona qualitat de vida per a tothom que hi participa”.

Ecològica, orgànica o biològica?

Encara que se solen entendre coses diferents segons cada terme, en la pràctica, la legislació (Reglament de la Unió Europea 2018/848) indica que els productes etiquetats amb alguna d’aquestes tres paraules (ecològic, orgànic o bio) han de complir els mateixos principis, com el respecte dels sistemes i els cicles naturals, l’ús de pràctiques de conreu respectuoses amb el sòl, l’ús responsable de l’energia i de recursos naturals com l’aigua, el sòl, les matèries orgàniques i l’aire o la prohibició de fer servir organismes modificats genèticament (OMG).

Futur sostenible

L’objectiu principal de la producció ecològica és contribuir al desenvolupament sostenible i al mateix temps alimentar una població planetària que no para de créixer. “Parlem de respectar els sistemes i els cicles naturals, de preservar i millorar la salut del terra, l’aigua, les plantes i els animals i l’equilibri entre ells; de fer un ús responsable de l’energia i dels recursos naturals com l’aigua, la terra, les matèries orgàniques i l’aire; de complir rigoroses normes de benestar animal que responguin a les necessitats de comportament de cada espècie”, explica Xabier Lejarzegi, director del Consell d’Agricultura i Alimentació Ecològica del País Basc.

Una producció, a més, que té més importància que mai. Segons l’Informe Planeta Viu 2020, de l’organització WWF, respecte de l’edició anterior, de 2018, hem perdut un 8% de biodiversitat i entre el 1970 i el 2016 les poblacions mundials de vertebrats han caigut una mitjana del 68%. “La nostra relació amb la naturalesa està trencada. Necessitem amb urgència una transició agroecològica cap a sistemes alimentaris sostenibles i resilients”, explica Celsa Peiteado, responsable del Programa d’Aliments de WWF Espanya. La solució és buscar el canvi cap a una producció d’aliments respectuosa i que els qui els consumeixen recuperin la importància que els correspon dins de la cadena alimentària. “Aquest model recupera els serveis que la naturalesa dona gratuïtament a la producció d’aliments: aigua de qualitat, fertilitat dels sòls, pol·linització de les collites… Només així podrem garantir la producció d’aliments a llarg termini, lluitar contra el canvi climàtic i contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Perquè no hi ha cap tecnologia que pugui substituir la naturalesa”, afegeix Peiteado.

7 avantatges d’aquest tipus de producció...

• Protegeix la fertilitat dels terres i redueix el nivell d’erosió i de desertificació (afavoreix la retenció d’aigua) en comparació amb les tècniques convencionals. Ho aconsegueix evitant l’ús de fertilitzants sintètics i potenciant els d’origen orgànic (per exemple, el fem o l’humus de cuc) per a augmentar la disponibilitat de nutrients en el terra. També amb la rotació de conreus més adequada a cada terreny, ja que els monoconreus poden degradar la terra i reduir els nivells de nutrients naturals. Segons la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica/Agroecologia (SEAE), alguns estudis a llarg termini (20 anys) han registrat fins a un 75% menys de pèrdua de terres per erosió en les explotacions ecològiques.
• Limita o elimina l’ús de químics de síntesi; això redueix la contaminació dels subministraments d’aigua i els mantells freàtics (dipòsits d’aigua subterrània a poca profunditat). Els fertilitzants nitrogenats que no absorbeixen les plantes acaben en aqüífers o rius i, segons alguns estudis del Regne Unit, el 58% d’aquestes substàncies procedeixen de l’agricultura convencional. A Espanya també s’han detectat aqüífers amb acumulacions superiors a les fixades per la UE. Aquesta presència excessiva de nutrients, és a dir, l’anomenada eutrofització de les aigües, té conseqüències, com són la proliferació d’algues, la reducció oxigen o la generació de tòxics, que al final deriva en una pèrdua de biodiversitat i en males olors.
• Com que no fa servir químics de síntesis agressius manté els ecosistemes naturals, i això afavoreix la biodiversitat. És a dir, la presència d’espècies animals –insectes, ocells i mamífers– i plantes autòctones que ajuden al control biològic de les plagues. Això també permet que terres, flora i fauna millorin de manera natural la resistència a les malalties i a les condicions climàtiques extremes.
• Contribueix a la lluita contra el canvi climàtic pel fet que redueix l’emissió de gasos com l’anhídrid carbònic (CO2) i l’òxid nitrós (N2O). A més, incrementa la retenció del carboni orgànic en els terres (entre un 40% i un 72%, segons la SEAE). L’ús d’adobs naturals ajuda a reduir la producció de fertilitzants nitrogenats i, per tant, les seves emissions. Altres beneficis afegits: alimentar remugants amb pastures naturals en lloc de cereals conreats amb tècniques menys sostenibles, com l’ús de maquinària o adobs químics.
• El desenvolupament sostenible no només es refereix al medi ambient. També inclou el benestar social i la defensa dels mitjans tradicionals de vida. Com que la producció ecològica requereix més mà d’obra al llarg de tot el cicle, fomenta l’ocupació i l’emprenedoria rural (de la producció a la transformació d’aliments) i contribueix a frenar la despoblació de les zones rurals.
• Malgasta menys energia i, sempre que és possible, consumeix recursos energètics renovables i locals. D’acord amb els estudis científics de què disposa la SEAE, la producció ecològica consumeix al voltant d’un 15% menys d’energia que la convencional (sobretot per la menor dependència de la fabricació de pesticides i fertilitzants sintètics), amb nivells molt diversos: és un 9,5% més baixa en la producció de pomes i fins a un 69% en la de llet.
• Promou sinergies entre l’agricultura i ramaderia. La relació entre l’agricultura sostenible i les explotacions ramaderes és molt estreta, ja que han d’utilitzar pastures, farratges o pinsos ecològics (de conreus propis o d’altres explotacions) en el consum total o en la major part. La ramaderia ecològica, a més, aplica criteris de benestar animal, com ara limitar la densitat de població d’exemplars i oferir-los espai suficient tant en les instal·lacions com a l’aire lliure per a exercitar-se i mostrar el seu comportament natural.

...I alguns inconvenients

• La producció ecològica no és fàcil. Requereix inversió i temps perquè els projectes tirin endavant. I també una formació complexa sobre tècniques de conreu i explotació ramadera, gestió dels negocis…
• No totes les terres són aptes. I és menys productiva que la producció industrial, ajudada de fertilitzants i herbicides químics. Un estudi de la Universitat de Berkeley conclou que la producció ecològica és fins a un 20% inferior que la convencional, cosa que implicaria estendre’n la superfície per a cobrir la mateixa demanda. Això contribueix que els productes ecològics puguin ser més cars.
• No sempre és sinònim de sostenibilitat. Un producte pot tenir totes les garanties ecològiques, però si l’origen és a milers de quilòmetres, la petjada de carboni serà molt més alta, perquè cal sumar-hi el transport. Tot i que per a la majoria dels aliments el transport representa menys del 10% de les emissions (segons un estudi de la Universitat d’Oxford), s’ha de  tenir en compte per a conèixer la petjada ecològica de cada producte.

Més nutrients?

Els aliments ecològics contenen més nutrients? Així ho asseguren entitats com IFOAM o l’Institut d’Investigació d’Agricultura Orgànica a partir d’uns nivells més alts de vitamines o antioxidants en maduixes o pebrots, o de proteïnes i àcid oleic en els ous. Tanmateix, no hi ha cap consens: s’han publicat algunes metaanàlisis que asseguren que les diferències no són tan evidents per a arribar a una conclusió global.

Innovació en la tradició

La producció ecològica combina costum i innovació. Per exemple, un conreu tradicional amb dispositius com les eines autoguiades per visió artificial per al control d’herbes. A més, aquest coneixement ha esdevingut un recurs que es procura transmetre en cursos de producció ecològica davant del risc de perdre’l per falta de relleu generacional al camp. Centres d’investigació com l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària, a Catalunya) també són clau. Algunes de les seves línies d’investigació:

• Noves tecnologies per a la producció de sucs i cremes ecològiques a base de fruites i hortalisses. Un exemple és el tractament APH (alta pressió en períodes curts) per a conservar més bé els productes. Amb aquesta tecnologia neta s’aconsegueix la inactivació de gran part dels patògens, alhora que es mantenen les propietats sensorials i nutricionals de la fruita fresca.
• Millora en el conreu d’arròs biològic a la conca mediterrània. Les condicions del conreu de l’arròs, on la humitat i la temperatura són elevades, fa que les males herbes suposin un problema en els conreus ecològics, perquè no es fan servir herbicides convencionals. Aquesta investigació estudia noves fórmules d’eliminació de males herbes sense que calgui usar substàncies químiques.
• Tècniques de control, desament en bosses al camp i curat postconreu de préssecs i nectarines de varietat ecològica. Aquestes fruites són altament peribles, per això s’estan analitzant noves tècniques de recollida i emmagatzematge per reduir les pèrdues de fruita durant tot el procés.

Busca el segell en el producte

Els més comuns

Eurofulla- Producció Ecològica de la UE. Garanteix producció sostenible, protecció del medi ambient, qualitat i normes de benestar animal. Confirma que compleixen condicions estrictes de producció, transformació, transport i emmagatzematge.

Agricultura ecològica de les comunitats autònomes. Productes certificats segons la normativa europea. Aquest segell és de les certificadores públiques de les diverses comunitats autònomes.

Etiquetes d’altres països europeus, com ara França i Alemanya.

Ramaderia i pesca de criança

Benestar animal. Certificat WelfairTM. Avala que els animals s’han alimentat, han viscut i han estat sacrificats sota condicions èticament responsables de benestar d’acord amb els protocols dels projectes europeus Welfare Quality i AWIN.

Global GAP. Producció animal. Demostra la sostenibilitat a la granja amb tècniques productives que redueixen l’impacte mediambiental, l’ús racional de productes químics, el benestar dels treballadors i la gestió eficient dels recursos naturals.

ASC. Aqualture Stewardship Council. Avala la preservació de l’ambient natural, dels recursos hídrics, la biodiversitat d’espècies i poblacions silvestres, la salut de les espècies de criança i l’ús responsable d’aliment d’origen animal.

GGN. Aqüicultura certificada Global GAP. Entre altres mesures, té en compte l’impacte mediambiental de l’aqüicultura, la qualitat de l’aigua i l’ús del cabal, la traçabilitat del producte, el consum adequat de pinso i mesures de benestar animal.

Altres segells relacionats amb la producció sostenible

Producció integrada (garantia nacional). Segell per a sistemes agrícoles que utilitzen recursos i tècniques respectuosos amb el medi ambient, extensibles a manipulació, envasament, etiquetatge i transformació dels aliments.

Producció integrada (garantia autonòmica). S’aplica, amb els mateixos criteris que el nacional, en algunes comunitats autònomes.

Global GAP Agricultura. Aliments innocus procedents de granges sostenibles que, a més, respecten els drets dels treballadors.

RainForest Alliance. Indica que una empresa agrícola compleix els estàndards d’aquesta ONG dedicada a protegir els boscos natius del món i el seu aprofitament sostenible.