Economia circular: com podem fer més amb menys

Un model de producció i consum circular redueix la petjada que deixem en el planeta aprofitant al màxim els recursos i reduint residus.
1 Febrer de 2021

Economia circular: com podem fer més amb menys

La nostra manera de produir i consumir posa el planeta contra les cordes, perquè esprem els recursos naturals a un temps superior al que triga a reposar-los. El sistema actual consisteix a produir, fer servir durant alguns dies o, de vegades, fins i tot minuts, i llençar a les escombraries. Això es tradueix en el fet que consumim per sobre de les nostres possibilitats i necessitats reals i deixem una petjada enorme al darrere. Tant és així, que es considera que només Espanya necessita dues vegades i mitja la seva superfície per a proveir el nivell de consum dels seus habitants, per això la gestió de les grans quantitats de residus s’ha convertit en un problema greu.

Per intentar posar-hi remei, el juny de 2020 Espanya va presentar la seva Estratègia d’Economia Circular, un full de ruta per a repensar l’economia, la societat i la relació amb el medi ambient d’una manera integral. En definitiva, fixa les bases per a transitar d’un model lineal (comprar-fer servir-llençar) a un altre de circular, on els recursos, els materials i els productes es mantinguin en l’economia el màxim temps possible i on els residus es redueixin al mínim.

L’estratègia d’Espanya pren com a referència el Pla d’Acció per a l’Economia Circular de la Comissió Europea, adoptat el març de l’any passat. És un dels elements principals del Pacte Verd Europeu, un nou programa per a aconseguir un creixement sostenible. Amb mesures al llarg de tot el cicle de vida dels productes, aquesta iniciativa té l’objectiu d’adaptar l’economia a un futur ecològic i a reforçar la seva competitivitat, protegint al mateix temps el medi ambient i conferint nous drets als consumidors.

Consumidors més responsables

El model lineal abusiu s’agreuja, a més, per uns hàbits de consum desmesurats, com el de roba o el de productes que substituïm per d’altres abans que deixin de funcionar o esgotin el seu cicle de vida útil. Per tant, el paper dels consumidors és essencial en aquesta transició cap a un model circular, on es prioritzi la reutilització i l’aprofitament de recursos.

En l’actualitat, cobrir les nostres necessitats com a persones i com a societat implica exercir una pressió elevada sobre el medi ambient i sobrepassar-ne els límits. En aquest sentit, l’estratègia espanyola insta les empreses a comprometre’s amb productes sostenibles, dissenys regeneratius i la reutilització de materials, però també promou el poder dels consumidors per a fer una compra responsable. Per tant, els esforços per a aconseguir una economia circular tindran impacte en molts nivells de la vida quotidiana. “Gran part dels ciutadans ja han començat a transitar cap a aquest consum responsable, i els qui no ho hagin fet es veuran forçats a emprendre aquest camí”, explica Rikardo Minguez, professor del Màster en Economia Circular de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).

Al carretó d’anar a comprar

Aquest pla identifica les àrees prioritàries on es pot incorporar aquest repte per a aconseguir una Espanya circular. Un d’aquests és el sector agroalimentari, pesquer i forestal. Un terç dels aliments produïts al món es malbaraten i s’estima que aquesta indústria és responsable de prop del 25% de les emissions de CO2. Per això, aquesta iniciativa promou:

  • Sistemes de producció menys contaminants.
  • Nous mètodes de reg més eficients.
  • Foment i impuls de les races autòctones.
  • Aposta per la innovació i la digitalització del sector.
  • Donar una segona vida als rebutjos de pesca: les captures accidentals –exemplars danyats o d’una talla inferior a la legal, espècies que tenen menys valor comercial…–que la UE prohibeix retornar al mar es poden convertir en farines o fertilitzants.
  • Desenvolupar l’estratègia Més aliment, menys desaprofitament, dirigida a reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, a la valorització del menjar rebutjat i al foment de tècniques de consum responsable i eficient.

Aquestes iniciatives es complementen des d’Europa, on últimament s’ha impulsat l’estratègia From Farm To Fork (‘De la granja a taula’), amb mesures per a millorar el sistema alimentari de la UE i reforçar l’agricultura ecològica. “Amb aquest canvi de model, els consumidors haurem de fer compres diàries i setmanals que s’ajustin a les nostres necessitats, sense més racions de les necessàries, tenir la nevera i el rebost ben ordenats per no deixar que caduqui res i fer receptes d’aprofitament com feien les nostres àvies”, afirma Minguez.

Sis objectius per a complir el calendari

L’estratègia espanyola inclou sis canvis clau per a aconseguir una economia circular l’any 2030.

  1. Reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB, prenent com a any de referència el 2010.
  2. Incrementar la reutilització i la preparació per a la reutilització fins a arribar al 10% dels residus municipals generats.
  3. Reduir la generació de residus un 15% respecte del que es va generar el 2010.
  4. Reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent.
  5. Millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua.
  6. Reduir la generació de residus d’aliments en tota la cadena alimentària > 50% de reducció per càpita a la llar i consum minorista i un 20% en les cadenes de producció i subministrament a partir de l’any 2020.

Font: EEEC

On va la roba que es llença?

El 73% dels materials utilitzats en la fabricació tèxtil s’envien a abocadors o s’incineren. A partir de l’1 de gener de 2025, tots aquests residus s’hauran de recollir, reutilitzar o reciclar, per a fer-ho es posarà a la seva disposició un contenidor específic.

Productes electrònics

Més d’una vegada un aparell deixa de funcionar, sense donar-li un mal ús i sense raó aparent. El motiu pot ser l’obsolescència programada, de la qual n’hi ha dos tipus:

  • Obsolescència tècnica. Consisteix a disminuir intencionadament la vida útil dels productes per a incentivar la compra de nous. Unes vegades serà perquè es trenca una peça que no té recanvi, i d’altres per una incompatibilitat amb un nou programari.
  • Obsolescència percebuda. De vegades, els mateixos consumidors, temptats d’anar a l’última o de tenir el dispositiu més modern, rebutgen els seus sense que això respongui a un mal funcionament, sinó a pura moda.

En aquest sentit, l’estratègia preveu que els dispositius electrònics es dissenyin perquè durin més i que siguin reutilitzables i reciclables de manera segura, eliminant qualsevol substància perillosa. “Productors i consumidors es comprometen a allargar la vida útil del producte, amb la reutilització, la reparació i el recondicionament com a prioritat”, matisa Minguez.

Així mateix, aquest pla inclou l’impuls de la servitització (o estratègia d’orientació a servei), un nou model de negoci en el qual una empresa ja no es limita a vendre productes sinó producte-servei, com ara la reparació en cas que s’espatlli. A més, en aquest full de ruta també es té en compte el potencial de la gestió d’aquests residus, amb un marge de millora enorme, ja que la reutilització d’aparells elèctrics i electrònics representa un petit percentatge sobre el total d’aparells recollits. Segons dades de l’informe The Global E-waste Monitor 2017, elaborat per la Universitat de Nacions Unides (UNU), a Espanya es rebutgen 930.000 tones de residus elèctrics i electrònics i només se’n recullen i se’n reciclen 198.000 tones (un 21%).

Canvis a l’armari

Una altra de les àrees prioritàries és la indústria tèxtil, un sector que fa un ús intensiu dels recursos naturals per a aconseguir les matèries primeres verges. “Té un impacte enorme en el medi ambient, des dels fertilitzants per a conrear el cotó, el petroli per a la fabricació de fibres sintètiques, els productes químics per al tint de les teles o l’energia i l’aigua necessàries per a la producció”, recorda Minguez. A més, aquesta petjada no es limita a la fabricació, perquè quan es renta la roba també es produeix un alliberament no intencionat de microplàstics al mar.

Així mateix, la roba és tractada, cada vegada més, com un producte d’un sol ús, i aquesta moda ràpida o fast fashion planteja un problema seriós. A Espanya, només es recicla l’1% de la roba, i cada habitant en rebutja una mitjana de 6,6 quilograms a l’any. Per això, l’estratègia obliga, a partir del 2025, a recollir, reutilitzar o reciclar els residus tèxtils. És a dir, hi haurà un contenidor d’escombraries extra específic per a dipositar-hi la roba. També es pretén avançar en la sostenibilitat amb l’ús de fibres naturals, com les fulles de pinya, i fomentar que als nostres armaris guanyin espai fibres com el lyocell, elaborat a partir de la cel·lulosa de la fusta d’arbres com els eucaliptus, els pins, els avets o els fajos.

No més plàstic d’un sol ús

Així mateix, “veurem com el plàstic es redueix per disseny i s’elimina tot el que és innecessari”, agrega Minguez. De fet, Espanya compta amb una nova Llei de Residus, complementària a l’Estratègia d’Economia Circular, que prohibeix alguns plàstics d’un sol ús, com els bastonets i les palletes, i estableix un impost sobre el seu ús. A més, els estats membres tenen fins al juliol de 2021 per a complir amb la nova directiva europea sobre prevenció i reducció de l’impacte de productes de plàstic determinats en el medi ambient. “L’objectiu és que tot el plàstic d’ús alimentari sigui reutilitzable, reciclable i lliure d’additius tòxics. Per a aconseguir-ho, s’implantaran nous sistemes de recol·lecció i es fomentaran canvis en el comportament del consumidor que assegurin que tot el plàstic es reutilitzi o es recicli. Malgrat això, per a aconseguir-ho, encara no està clar quines mesures es prendran ni els terminis reals”, apunta Rikardo Minguez.

Canvis en el transport

Finalment, aquesta estratègia també es materialitzarà en canvis en la mobilitat urbana. “En una ciutat circular ideal, el sistema de mobilitat urbana hauria de ser accessible, segur, assequible i efectiu”, agrega Minguez. Per a aconseguir-ho, els sistemes de transport funcionaran amb electricitat de fonts d’energia renovables, es basaran en el transport compartit i estaran automatitzats en la mesura que es pugui. “Com a ciutadans, gaudirem més del transport públic i dels carrers i, quan adquirim un vehicle, haurem de triar un vehicle eco que compleixi els criteris de durabilitat, facilitat de manteniment i eficiència”, conclou aquest expert.

El camí cap a una economia circular requereix esforços i canvis per part de tothom. Alguns seran adaptacions d’usos i costums més sostenibles que coneixen bé les generacions madures. Però, en altres aspectes, el canvi serà disruptiu i els ciutadans s’hauran d’adaptar i modificar les pautes de consum, ja que, a més d’una economia més competitiva i climàticament neutra, aquest pla també vol tenir consumidors més empoderats.

El paper de les empreses

El compromís amb un model de producció més circular forma part de la filosofia d’algunes empreses des de fa anys. “Ja s’ha avançat molt en la reducció del malbaratament d’aliments en la cadena de producció i subministrament i en el desenvolupament de l’ecodisseny per a evitar el sobreenvasament”, explica Idoia Marquiegui, directora de Medi Ambient i Seguretat Alimentària de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), que agrupa empreses del sector agroalimentari, tèxtil i electrònic.

Per exemple, es porten a terme pràctiques de sensibilització entre els clients, millores en la gestió d’estoc d’aliments frescos i peribles. També s’impulsa la compra de productes frescos de quilòmetre zero i es fan ofertes i promocions en els aliments amb data de consum preferent o de caducitat pròxima. D’altra banda, el sector ha desenvolupat materials més sostenibles i criteris d’ecodisseny per a reduir els plàstics d’un sol ús. “Tant en aquest assumpte mediambiental com en d’altres, la magnitud global dels desafiaments ens ha de fer conscients de la importància de la cooperació lleial entre institucions, empreses i països”, recorda Marquiegui. I, en aquest sentit, “els ciutadans han de ser una peça central en aquesta transició”, conclou.

La “segona vida” dels residus ja està en marxa

Són moltes les empreses espanyoles que inclouen la filosofia de l’economia circular com a base del seu sistema de fabricació i producció. Aquests en són alguns exemples.

L’empresa guipuscoana Eko-rec produeix béns fabricats amb productes 100% reciclats per al sector de l’automoció o l’alimentari a partir de residus plàstics de PET.

L’empresa valenciana CM Plastic Recycling fabrica mobiliari urbà i senyals a partir de residus de plàstic.

La iniciativa ReMAD de l’Ajuntament de Madrid facilita l’intercanvi d’objectes entre ciutadans als punts nets fixos de Madrid. Un ciutadà hi deixa un objecte que ja no fa servir per donar-li una segona vida i obtenir-ne un altre que li interessi.

El projecte Second Life Melilla d’Endesa reutilitza bateries de vehicles elèctrics per garantir la seguretat del subministrament elèctric a la ciutat autònoma, un sistema aïllat de la xarxa elèctrica.

La marca de roba Ecoalf fa servir materials reciclats, com ara pneumàtics, polièster i fins i tot pòsits de cafè, per a fabricar tèxtils.

El projecte europeu RobinFood té com a objectiu evitar l’excedent de tones d’aliments procedents de petits productors. També pretén donar feina i oportunitats a persones en risc d’exclusió i generar nous productes saludables per a la venda a escala internacional. Aquesta iniciativa és fruit d’un acord entre Eroski, l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT Food) i la start-up RobinGood, i s’ha posat en marxa a Espanya, Bèlgica i els Països Baixos.

En què consisteix l’anomenada “jerarquia de residus”?

La gestió d’un residu per a aconseguir una salut ambiental millor ha de seguir aquestes pautes.

Prevenció. S’ha de reduir l’ús de matèries primeres i la generació de residus, evitar el consum innecessari i millorar el disseny i la fabricació dels productes.

Reutilització. Si és inevitable, la reutilització d’aquest producte ha de ser la prioritat. Si és necessari, es pot reparar, restaurar, remanufacturar o buscar-li funcions alternatives per a allargar-ne la vida útil.

Reciclatge. Si no se li pot donar un altre ús, s’ha d’optar pel reciclatge. La gestió dels residus municipals té un marge de millora alt. Per això, els pròxims anys, els ajuntaments que no ho hagin fet ja incorporaran fraccions noves de recollida separada:

  • Abans del 2022, les poblacions superiors a 5.000 habitants han de fer la recollida separada de residus orgànics amb destinació el compostatge. Abans del 2023, tots disposaran d’aquesta separació.
  • Abans del 2025, hauran de fer la recollida separada d’oli de cuina usat.
  • A partir del 2025, també serà obligatori disposar de la recollida separada i la gestió del residu tèxtil.

Incineració. Quan un residu no es pot reciclar, l’opció ha de ser la valoració energètica, és a dir, l’obtenció d’energia mitjançant la incineració.

Abocadors. Sempre s’ha d’evitar que el final del camí d’aquest residu sigui l’abocador. A més, s’ha d’afavorir la traçabilitat per a reduir l’abandonament en el medi ambient i l’arribada al mar.