Cada queixalada deixa una petjada al planeta

QUALSEVOL ACCIÓ QUOTIDIANA DEIXA UNA MARCA AL MÓN QUE ENS ENVOLTA. I, EN CONCRET, ELS NOSTRES HÀBITS ALIMENTARIS ESTAN “DEVORANT” EL PLANETA. PETITS CANVIS EN LES NOSTRES OPCIONS DE COMPRA ENS AJUDARAN A PORTAR UNA DIETA MÉS RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT.
1 Desembre de 2019
GettyImages 991030546

Cada queixalada deixa una petjada al planeta

Pot semblar una recepta senzilla: bescuit, xocolata i nata. Però, si tenim en compte les matèries primeres (cacau, farina, ous, sucre…) que fem servir a la cuina juntament amb l’aigua i l’energia necessària per a produir cada ingredient, un simple tros de coca necessita més recursos dels que podríem arribar a imaginar. Però no sempre en som conscients: qualsevol producte o acció quotidiana –des de menjar fins a anar a la feina o vestir-nos– requereix una gran quantitat de recursos i deixa un rastre en el món que ens envolta. Per a calcular-ho es fa servir la petjada ambiental, un concepte ampli que mesura l’impacte general que una activitat té sobre el medi ambient, ajudant a definir si és sostenible o no. El concepte de “petjada” engloba diverses categories d’impacte en el medi ambient.

  • Petjada ecològica. Mesura la superfície productiva de cultius, pastures, boscos, zones pesqueres i àrees d’infraestructures necessàries per a produir els recursos que consumim, i l’àrea requerida per a assimilar els residus que generem. Per exemple, la superfície que es fa servir per a generar les pastures necessàries en la producció d’un litre de llet (inclòs l’envàs) és una part de la petjada ecològica d’aquest producte.
  • Petjada de carboni. Avalua la quantitat d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, mesura en tones de CO2 equivalent (inclou tots els gasos causants de l’efecte d’hivernacle, com el metà, l’òxid nitrós, els hidrofluorocarburs…), que emetem directament o indirecta com a conseqüència del desenvolupament de cada activitat que fem. Continuant amb l’exemple de la llet, durant tota la producció d’un litre de llet (des de la ramaderia fins a la indústria i el transport) s’emeten 1,6 kg de CO2 equivalent a l’atmosfera.
  • Petjada hídrica. Calcula el consum d’aigua dolça que s’utilitza en la producció dels béns i serveis que consumim. Segons dades de l’organització Water Footprint Network, per a produir aquest litre de llet s’utilitzen 1.020 litres d’aigua. Aquesta xifra inclou no només l’aigua incorporada al producte, sinó la que s’ha contaminat, la retornada a una altra conca o al mar i, fins i tot, l’evaporada en tots els processos.
  • Petjada ambiental. Les dues anteriors s’inclouen en la petjada ambiental, que valora l’impacte global que tenen la producció i el consum sobre el medi ambient. Es consideren diferents indicadors, com el consum d’aigua, d’energia o les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Per exemple, la petjada ambiental d’aquest litre de llet engloba des de l’aigua, la superfície de sòl o l’electricitat que es fan servir en la seva producció, fins a la crema de combustibles fòssils per a transportar-los o els residus dels seus envasos.

La petjada del que mengem

Com hem vist, tota acció deixa una marca concreta en el planeta, que es pot traduir en l’escalfament global originat per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (petjada de carboni), en termes d’esgotament de recursos o amb paràmetres com la degradació de la capa d’ozó, entre d’altres. Si ho tenim en compte per separat, cada impacte pot oferir una perspectiva parcial de la petjada ambiental global d’un aliment. És a dir, si considerem només la petjada de carboni o la petjada hídrica podríem estar obviant impactes rellevants en un altre punt de l’ecosistema. Per poder tenir una visió més àmplia, la UE treballa en el desenvolupament d’una metodologia harmonitzada per a calcular la petjada ambiental, incloent-hi tot el cicle de vida, des de l’extracció de les matèries primeres fins als residus després del seu consum, així com 15 categories d’impacte diferents.

“El seu càlcul requereix una gran quantitat de dades”, afirma Saioa Ramos, investigadora d’Azti, un centre tecnològic especialitzat en la cadena de valor de l’alimentació. “Si parlem de iogurt, per exemple, cal que coneguem les dades de totes les granges on l’empresa làctia compra la llet, i el tipus i origen de les matèries primeres dels pinsos. També, la distància i els models de camió que es fan servir per a transportar-la. Un cop a la fàbrica, cal tenir en compte l’electricitat, el gas natural, l’aigua… i els envasos. Sense oblidar els quilòmetres que recorren fins al supermercat i fins a casa nostra”, explica l’experta.

De la dificultat per a recollir aquestes dades sorgeix el projecte ElikaPEF –liderat per Eroski i coordinat per Azti –, un sistema avançat per al càlcul, la informació i la verificació de la petjada ambiental de productes alimentaris al País Basc. “Consisteix en una eina que facilita a les empreses la recopilació de les dades per a calcular l’impacte ambiental dels seus productes”, comenta Ramos. Conèixer aquests impactes permet a les empreses dissenyar mesures i estratègies per a reduir-los, incloent-hi processos més eficients i amb menys petjada ambiental.

Per a guiar els consumidors, el desenvolupament de la petjada ambiental de la UE també planteja la creació d’un etiquetatge similar a Nutri-Score, el sistema que mesura la qualitat nutricional d’un aliment. Aquesta etiqueta ambiental ens ajudarà a prendre eleccions de compra responsables tenint en compte aspectes que van més enllà de l’origen o del material de l’envàs i que tenen un gran pes en la petjada que generen.

Quanta aigua és necessària per a produir aliments?

Des de l’obtenció de matèries primeres fins a arribar al consumidor final, tot el procés de producció d’un aliment provoca una despesa d’aigua dolça. Però la petjada hídrica no és igual en tots els productes.

  • Tomàquet: 217 l/kg
  • Enciam: 237 l/kg
  • Patates: 287 l/kg
  • Poma: 822 l/kg
  • Pa: 1.608 l/kg
  • Pasta: 1.849 l/kg
  • Arròs: 2.497 l/kg
  • Vedella: 15.415 l/kg
  • Xocolata: 17.196 l/kg

 

Font: Water Footprint Network.

Quant costa al planeta?

Tenim uns hàbits alimentaris que devoren el planeta, per això el menjar suposa un pes molt important en la nostra petjada. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) quantifica que la producció d’aliments consumeix un 30% del total d’energia al món i és responsable del 22% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. A més, es calcula que utilitza el 70% de l’aigua dolça disponible i de l’11% de la superfície de la Terra.

El sistema alimentari també es troba en l’epicentre de la crisi climàtica. Els experts del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) insten en un informe recent –Canvi climàtic i els usos del sòl– a una transformació del sistema alimentari per a enfrontar-se al canvi climàtic. Una amenaça que, al seu torn, exerceix un estrès addicional als sòls, augmenta la seva degradació i redueix el subministrament d’aliments (ja que disminueixen, per exemple, els cultius de blat i de blat de moro).

Superem els límits de la terra

L’últim Informe Planeta Viu de l’organització no governamental WWF assenyala que la nostra petjada ecològica ha augmentat gairebé un 190% els últims 50 anys. Això vol dir que estem portant la naturalesa al límit, consumint per sobre del que és capaç de generar. De fet, el 29 de juliol passat, la humanitat va acabar el pressupost de recursos que la Terra tenia per a tot l’any. És l’anomenat Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, calculat per Global Footprint Network (GFN), una data que s’ha avançat dos mesos els últims 20 anys. A aquest ritme de consum, necessitaríem 1,75 planetes per a satisfer la nostra demanda.

Aquesta data varia sobre manera segons el país. Qatar, per exemple, entra en “dèficit ecològic” l’11 de febrer, mentre que Indonèsia arriba fins al 18 de desembre sense utilitzar recursos extra. D’altra banda, els japonesos necessiten 7,7 països com el seu per a satisfer les seves demandes; i faria falta un territori de la mida de quatre vegades la Xina per a proveir els ciutadans d’aquest país cada any. A Espanya, les prediccions no són gaire més optimistes. El nostre país ja havia esgotat els recursos anuals el 28 de maig passat. Fins a aquell dia, vivim i consumim com si tinguéssim a la nostra disposició l’equivalent a 2,9 països com el nostre, tal com assegura Global Footprint Network.

Què ha de canviar?

El consum desmesurat de recursos accelera la crisi climàtica sense precedents que vivim. Per tant, viure sense sobrepassar els límits del planeta requereix inevitablement una reducció general del consum. Governs, productors i consumidors hem d’apostar, a més, per formes de producció i de consum més respectuoses amb el medi ambient.

Com hem vist abans, el nostre sistema de producció actual és altament demandant d’aigua, terra i energia. “Per a millorar-ho és imprescindible portar a terme bones pràctiques agrícoles i ramaderes”, afirma Celsa Peiteado, experta en agricultura de WWF. Una bona manera de fer-ho és utilitzar fertilitzants naturals en comptes d’adobs químics i optar per l’ús de races autòctones i cultius locals, “més ben adaptats a les condicions de clima o de sòl” pròpies de cada territori. Apostar per la ramaderia extensiva ajuda a protegir les pastures –que són embornals de carboni– i dona feina en zones rurals.“A més, és important recórrer al reg deficitari controlat, és a dir, fer servir només l’aigua que necessita el cultiu per a tenir collites de qualitat, al mateix temps que es respecten els rius i altres ecosistemes aquàtics”, explica l’experta. No es poden deixar de banda els mètodes de producció sostenible, com la certificació ecològica, el segell Marine Stewardship Council (MSC), que garanteix una pesca respectuosa amb el medi ambient, o el segell GlobalGAP (GoodAgriculturalPractice), que acredita, entre d’altres, les bones pràctiques agrícoles o la sostenibilitat del peix procedent de l’aqüicultura.

Una compra responsable

L’altra cara de la moneda, el consum, també és fonamental en aquest canvi. Els consumidors tenim l’oportunitat de fer una compra responsable que disminueixi la petjada que deixa el nostre dia a dia en el medi ambient. Per a fer-ho, hem de tenir en compte totes les fases de vida del producte: la producció, el consum i els residus. Evitar un envàs de plàstic no implica que aquest aliment sigui sostenible si la seva producció deixa un impacte hídric enorme al lloc d’origen o si la gran quantitat de pesticides utilitzats contamina l’aigua i la terra on creix.

Tot i que encara no s’inclou la petjada ambiental en l’etiqueta d’un producte, hi ha hàbits que pot seguir el consumidor per a reduir aquest impacte (vegeu el destacat de la pàgina 49). Petits canvis en les nostres opcions de compra que poden tenir un gran impacte en la nostra salut i en la capacitat de produir aliments del planeta. I tu, quina petjada vols deixar al món?

Com pots ser un consumidor més responsable

Brenda Chávez, advocada i periodista experta en consum sostenible i autora del llibre Tu consumo puede cambiar el mundo, explica les claus per a triar productes més respectuosos amb el medi ambient.

  1. Apostar per productes d’origen local o de proximitat per a minimitzar el transport.
  2. Evitar els aliments processats o ultraprocessats i optar per productes frescos i de temporada.
  3. Comprar millor si és a granel. Porta els teus envasos i bosses de tela i evita els productes en envasos de plàstic.
  4. Buscar aliments amb segells que garanteixin que han estat produïts de manera més sostenible, com la certificació ecològica. Un exemple és el segell MSC en els productes pesquers: garanteix la seva extracció sostenible.
  5. Fugir dels aliments quilomètrics. Encara que procedeixi d’un cultiu ecològic, comprar alvocats o plàtans que venen de l’altra punta del planeta no és sostenible. Hi ha alternatives més pròximes que han viatjat menys quilòmetres per a arribar al nostre comerç.
  6. Apostar per la pesca artesanal i local. Té menys petjada que la industrial i respecta més els oceans.
  7. Si consumim carn, triar productes procedents de ramaderia extensiva o ecològica millor que industrial, que té més petjada i impacte.
  8. Evitar el malbaratament de menjar planificant bé la compra. Segons dades de la FAO, cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones d’aliments.
  9. Optar per productes que provinguin del comerç just, que garanteix unes condicions laborals dignes per als productors i el respecte pel medi ambient.
  10. Llegir les etiquetes dels productes i aprendre a entendre-les i descodificar-les (i saber així, tots els ingredients).
Impacte d’un litre de llet en el medi ambient

La producció de qualsevol aliment deixa una petjada ambiental que afecta l’aire, la terra, l’aigua i els recursos. Com a exemple, analitzem els principals impactes mitjans d’un dels productes més populars, un litre de llet. Al gràfic es pot veure com es distribueixen aquests impactes en el cicle de vida de la llet.

  • Acidificació. Descens del pH dels oceans provocat per les emissions de CO2 a l’atmosfera. Es mesura per la concentració d’ions d’hidrogen. 0,0128 mol d’hidrogen, tres vegades menys que el que s’emet en produir un quilo de pasta seca.
  • Ús d’aigua. Quantitat d’aigua utilitzada en relació amb la quantitat de què es disposa a la regió o conca d’on s’extreu. 383 litres. Equival a una dutxa de 19 minuts.
  • Canvi climàtic. Emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. 1,61 kg de CO2 eq. Aquesta xifra equival a conduir 9 quilòmetres amb cotxe.
  • Partícules en suspensió. Contaminants que es troben en l’aire. En aquest cas són partícules d’un diàmetre de 2,5 micròmetres o menys. 0, 000000105 kg. Tres vegades inferior al que emet un quilo de pasta seca.
  • Esgotament de recursos. Despesa potencial de combustibles fòssils com el petroli o carbó. 2,27 quilowatts/hora. Un quilo de pasta, per exemple, consumeix 10 kWh.
  • Eutrofització aigua dolça. L’activitat industrial produeix abocaments tòxics que acaben als rius, llacs i embassaments. 0, 0001144 kg de fòsfor. Similar al que contamina produir 75 ml de vi.
  • Eutrofització marina. L’increment de nitrogen, entre altres coses, degut als excrements dels animals. Això provoca el creixement d’algues i altres plantes que poden deixar als peixos sense prou oxigen. 0,00383 kg de nitrogen. Gairebé 10 vegades menys que 75 ml de vi.