Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

: Mai és tard per a començar (però bé)

Després d’aquestes setmanes a casa, els carrers s’han omplert de corredors aficionats. Molts s’han calçat les sabatilles per primer cop. D’altres, simplement, han tornat sense èxit a la seva passió: després de tant de temps parats hi han renunciat tot just començar. Recordem les claus per a gaudir trotant.

Després de la inactivitat, alerta

Iniciar-se en qualsevol activitat esportiva ha de fer-se sempre de manera gradual, sense presses, sent conscient de fins on es pot arribar. “No es tracta d’intentar completar mitja marató en un matí si no has fet exercici els últims deu anys o no has sortit a córrer en la vida”, suggereix Víctor García, exatleta olímpic i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. “Hi ha molt de desconeixement”, remarca.

Les presses svempre males conselleres, també en l’esport. De fet, la majoria de lesions estan associades a la inactivitat o al sobrepès, l’enemic més gran de la pelvis: es ressent després de tants impactes dels peus amb el terra. Abans de sortir a córrer, cal saber en tot moment què cal fer per a no incórrer en errors que solen acabar en problemes musculars o articulars (sobretot de genoll, turmells i maluc).

Respectar sempre el ritme

Hem de començar amb carreres contínues suaus i combinar-les amb treballs de core (columna dorsal, lumbar i pelvis), que serviran per a estabilitzar i enfortir la zona central del cos. Respectar sempre el ritme de cadascú i controlar la intensitat passen inevitablement per no anar més ràpid del degut i per no forçar el cos a fer exercicis per als quals no està preparat. “Si el primer dia corres 8 quilòmetres seguits, o et lesiones o et desmotives o t’esgotes”, incideix aquest expert. També és bo que els corredors alternin la carrera amb exercicis de pilates i natació, als quals potser estan acostumats, per a millorar la forma física i la resistència. I evitar excessos com el crossfit, els treballs de musculació i pesos, per la possibilitat de lesionar-se en cas de no fer-ho bé, “no perquè són activitats perilloses en si mateixes”, apunta aquest entrenador.

El desig de córrer en grup

Sortir en companyia és un pla ideal per als devots del trot: dona moral i multiplica les endorfines. Però amb l’amenaça de la COVID-19, i malgrat que la distància social s’ha establert en dos metres, els experts recomanen ampliar-la a 10 si es corre o se circula amb bicicleta: les partícules del virus que s’expulsen en moviment es mantenen flotant i això pot contagiar els qui van darrere de l’emissor.

Dormir i menjar

No és recomanable sortir a córrer després dels àpats principals: convé deixar passar dues o tres hores per a la digestió. “I tampoc no és bo reservar els entrenaments d’alta intensitat per a les últimes hores del dia, ja que aquestes sessions generen una ressaca en el sistema nerviós i cardiovascular que pot afectar el son”, incideix Armisén. De fet, el descans és un carburant invisible (i fonamental) per al bon rendiment de qualsevol corredor.

El temps el decideix el cos

Els experts coincideixen: el temps aconsellat per a la pràctica esportiva dependrà de l’experiència i el nivell del corredor. “En persones que comencen de zero, córrer cinc minuts seguits pot ser una fita important”, assegura Armisén. Un bon mètode per a iniciar-se a córrer és el que combina sèries de caminada amb carrera: un, dos, cinc minuts d’anada caminant i el mateix al trot de tornada, en línia recta. A mesura que es progressi, el temps aconsellat d’exercici augmentarà. “Les primeres sessions no han de durar més de mitja hora, amb carrera inclosa. De manera progressiva, sense presses, acabarem completant sessions d’una hora”, insisteix l’entrenador Víctor García. La continuïtat és el que garantirà l’èxit (o el fracàs). “Si una persona corre dos dies, probablement li farà venir mandra, ho deixarà i, quan torni a córrer, mai no aconseguirà l’objectiu final: millorar el rendiment físic i sentir-se bé”, conclou. I d’això es tracta: de fer d’aquest estiu una saludable pista de proves.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions