MANUAL DE LA VIDA MODERNA
L’acrilamida és un compost químic potencialment cancerigen que es forma en els productes rics en midó, sucres i aminoàcids i que estan elaborats a altes temperatures (per sobre dels 120 °C), com les patates fregides, el pa i les galetes. Un estudi recent sobre 500 productes en 10 països (entre els quals, Espanya) que ha fet públic l’Organització de Consumidors Europeus (BEUC) conclou que les patates se salven, però una tercera part de les galetes analitzades, tant per a adults com infantils (més exposats pel baix pes corporal), arriben a aquest llistó o el superen. Per això, la BEUC ha sol·licitat a la Comissió Europea que estableixi llindars més baixos i els faci obligatoris.
Les etiquetes que informen sobre el sucre afegit en els aliments envasats i en les begudes ensucrades podrien rebaixar sensiblement la incidència de malalties cardiovasculars i diabetis de tipus 2. D’acord amb un estudi publicat per la revista Circulation, aportar aquesta informació en l’etiquetatge (obligatòria als EUA des de 2016) podria evitar fins a 354.000 casos de malalties cardiovasculars i 600.000 casos de diabetis de tipus 2 al llarg dels pròxims 20 anys, a més que significaria un estalvi de 31.000 milions de dòlars en despeses sanitàries en aquest període de temps. Això motivaria, a més, que els fabricants reformulessin els seus productes, i els efectes beneficiosos augmentarien considerablement.
És econòmica, accessible i bona per a l’entorn, ja que el seu consum contribueix a reduir els residus plàstics que acaben als oceans. Sota el paraigua de la iniciativa Dret a l’aigua, la Comissió Europea pretén impulsar el seu consum mitjançant campanyes informatives, una millor qualitat (encara que el 98,5 % de l’aigua potable de la UE ja compleix els estàndards) i la instal·lació de més fonts i punts d’accés, a més d’assegurar el seu subministrament als grups més vulnerables.
Pedro Duque, ministre de Ciència, va advertir a través del seu compte de Twitter dels perills que comporten els productes comercialitzats com a naturals als quals, de vegades, s’afegeixen medicaments reals “perquè tinguin algun efecte de debò”. Com a exemple, es va fer ressò de la retirada del complement alimentari VX Cápsulas, perquè contenia (i no ho declarava en l’etiquetatge) el principi actiu sildenafil, indicat per a corregir disfuncions erèctils.
Els perills de la xarxa
El Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil ofereix 10 consells per a evitar les estafes:
- Desconfia dels anuncis molt barats.
- Llegeix les opinions d’usuaris anteriors.
- Sol·licita les dades completes de l’anunciant (agència o persona física), i contacta amb ell.
- Si no pot parlar per telèfon, desconfia.
- Busca a Google les dades que facilita l’anunciant; si hi ha víctimes d’una estafa pot ser que l’hagin compartit per Internet.
- Sospita dels qui exigeixen pagament ràpid i transferència bancària.
- Desa els missatges intercanviats amb l’anunciant, així com totes les seves dades.
- No paguis per endavant sense garanties.
- Demana fotocòpia del DNI i un contracte breu.
- Sospita dels correus mal redactats o que demanen claus d’accés.
Només el 15% dels usuaris es preocupa per buscar contrasenyes segures a Internet, segons el Centre de Ciberseguretat Nacional del Regne Unit. Més de 40 milions de persones opten per combinacions senzilles, com ara “123456”, “111111” o les primeres lletres del teclat (“qwerty”), per mandra o per desconèixer la facilitat que té un ciberdelinqüent per a obtenir-les.
Ser dropshipper està de moda o això sembla, segons la multitud de cursos que es publiciten des de YouTube o Instagram sota la promesa d’un benefici ràpid, fàcil i senzill, però que poques vegades és real. Una formació que té un cost entre 600 i 1.000 euros, però té alguna utilitat? Aquest model de negoci consisteix a crear una botiga en línia que actua d’intermediària en pàgines com AliExpress o Shopify per a vendre els seus productes. Tanmateix, els cursos que la publiciten no informen sobre les obligacions que s’adquireixen: tant amb al consumidor com derivades de l’activitat empresarial o de la Protecció de Dades.
Un planeta en alerta verda
Més de 300 plantes i animals en perill d’extinció no es troben protegides per la convenció que obliga a vigilar i combatre el comerç de vida salvatge, d’acord amb un estudi recent publicat en la revista Science. A més, les espècies amenaçades per l’acció humana poden arribar a esperar-se fins a 20 anys que arribi la protecció contra el comerç internacional. Aquest període tan prolongat es deu a la manca de comunicació entre els dos actors principals, la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), que cataloga la vida salvatge en set estats segons el seu nivell de conservació, i el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre (CITES), amb tres graus d’amenaça. Encara que el lapse mitjà entre aquesta catalogació i la protecció contra el trànsit internacional és de 10,3 anys, el temps s’allarga fins als 15 en un centenar d’aquestes i fins als 19,8 en 58 espècies.
Cada cop vivim més, ocupem més espai i fem servir més recursos. Per això, els experts ja treballen en maneres d’expandir la superfície habitable del planeta. El més gran d’aquests projectes, presentat recentment en una taula rodona celebrada en l’ONU, és el de ciutats flotants preparades per a suportar inundacions, tsunamis i huracans de categoria cinc, i que allotjaran fins a 10.000 habitants. Pensades al principi per a zones tropicals i subtropicals, que tenen més risc de patir inundacions, aquestes poblacions s’organitzarien en barris petits (illes) de fins a 300 habitants que, agrupades de sis en sis, donarien lloc a pobles de 1.650 veïns. Sis pobles formarien una ciutat de fins a 10.000 persones. Amarrades al fons amb cables, la seva forma hexagonal facilitaria l’assemblatge en cas de necessitat. La sostenibilitat i el residu zero són puntals fonamentals del projecte, perquè cada ciutat produiria la seva energia neta, aigua i calefacció. L’agricultura estaria integrada en les comunitats i es farien servir materials locals com la fusta i el bambú en la construcció dels diferents edificis. Això sí, no hi haurà gratacels: per a suportar la força del vent, es farà necessari un centre de gravetat baix, per la qual cosa cap edifici tindrà més de set altures. El prototip, ja en construcció, es podria situar a l’East River de Nova York.
Millorar els serveis sanitaris, adequar els habitatges, posar en marxa plans de prevenció i educar en la cultura de la calor són algunes de les mesures que podrien reduir el nombre de defuncions per onades de calor estimades per a les pròximes dècades, previsiblement en augment per l’efecte de l’escalfament global. Segons aquest estudi, que concreta la temperatura a cada província a partir de la qual hi ha un augment de les morts per calor, Alacant seria la que més en patiria (amb 464 víctimes anuals de 2021 a 2050), per davant de Saragossa, Madrid i Biscaia.
Concretament 125.000, segons un estudi recent d’ISGlobal que va avaluar l’impacte en els menors de la UE de diversos factors de risc ambientals: les partícules en suspensió (PM10, PM2,5 i ozó), el fum del tabac passiu, la humitat, el plom i el formaldehid.