Quan va començar el seu interès per la Xarxa i els seus perills?
Vaig tenir la sort de ser part del naixement de la primera universitat virtual del món: la UOC, el 1995. Internet és una eina poderosa, canviant i a l’abast de tothom, per la qual cosa és important aprendre a utilitzar-la de manera segura.
El 30% dels nens espanyols de 10 anys té un telèfon mòbil i, entre els de 12, aquesta proporció puja fins al 70%. Després, la xifra es dispara: a 14 anys ja en tenen el 83%, segons un estudi de Protégelos, ONG i centre de seguretat a Internet per als menors a Espanya. La Xarxa pot ser un perill per a nens i adolescents?
Internet i els mòbils poden ser un perill si l’ús no és l’adequat. Un nen de deu anys no tindrà capacitat d’entendre els riscos, per la qual cosa només hauria de fer servir el mòbil en circumstàncies específiques i amb un ús molt concret. L’adolescent, per la seva banda, sí que ha de conèixer quins perills comporta un mal ús del mòbil. Els joves avui saben fer servir els aparells des d’un punt de vista tècnic, però hem d’ajudar-los a fer-ne un ús segur i saludable.
Està a favor del control parental del mòbil i Internet?
Més que controlar, crec que els pares hem d’educar i implicar-nos en com hem d’integrar la tecnologia en la vida dels fills; decidir, entre tots, on posem els límits.
Ha utilitzat algun cop aplicacions de control per al mòbil dels seus fills? Els pares espanyols ja se n’han descarregat un milió (localitzadors GPS, aplicacions espia de missatges WhatsApp, etc.). Les recomana?
No les he fet servir mai. L’educació ha de construir-se sobre la confiança. Les aplicacions de geolocalització que permeten saber on és el teu fill en tot moment estan de moda, però només donen una seguretat fictícia.
Espiar o educar a Internet?
Sempre educar. L’objectiu és que nens i adolescents facin un ús d’Internet útil i segur, no que no l’utilitzin.
Tot i això, el 60% dels pares no dedica més d’una hora a educar els seus fills sobre com protegir la seva privacitat a la Xarxa, segons una enquesta de Mozilla. Quins tres consells els proporcionaria?
El primer, una navegació segura. Configurar la privacitat a les xarxes socials perquè les publicacions no siguin accessibles a tothom i explicar que el concepte d'”amic” a Internet no té el mateix significat que en la vida real. La segona qüestió té a veure amb la salut: alguns usos de les xarxes i missatgeria instantània generen addicció i problemes de concentració. La tercera està relacionada amb l’accés a la informació: nens i joves han d’accedir a continguts apropiats per a la seva edat. Els filtres no són infal·libles: és millor explicar-los on navegar i ensenyar-los a buscar llocs web segurs i de qualitat.
Europa acaba d’aprovar una reforma de la llei de protecció de dades que implica que els menors de 16 podrien necessitar autorització dels seus pares per a accedir a les xarxes socials. Què en pensa?
El permís dels pares no és garantia del bon ús d’una xarxa social. La utilització responsable d’Internet passa perquè l’adolescent sigui conscient dels perills que comporta, no perquè una llei l’obligui a retre comptes.
Pel que sembla, el bloqueig digital no sembla efectiu: el 70% dels nois admet haver trobat fórmules per a escapar del control parental, segons MacAfee.
Educar no és controlar. El control només ens dóna una falsa percepció de tranquil.litat als pares i una seguretat fictícia. El nostre deure és donar-los instruments per a un ús saludable d’Internet. Només així ells podran madurar i nosaltres estar tranquils.