Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pilar Galán. Nutricionista i membre de l’Equip d’Investigació en Epidemiologia (EREN), desenvolupador de Nutri-Score : “Si Nutri-Score s’implementés en tots els envasos, es reduiria la mortalitat per malalties cròniques”

Gràcies a Nutri-Score, i amb una sola ullada, el consumidor ja pot comparar la qualitat nutricional de productes de la mateixa categoria. Aquest sistema d’etiquetatge ha rebut el vistiplau de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), dels consumidors europeus (agrupats en 43 associacions), de més de 40 publicacions científiques, de centenars d’empreses agroalimentàries i distribuïdors, i dels ministeris de Sanitat i Consum espanyols. Però, malgrat això, aquest sistema encara té detractors que, entre molts altres atacs, acusen el sistema de “blanquejar” els aliments processats o de “fer el joc” als industrials. Pilar Galán, nutricionista, epidemiòloga i investigadora de l’EREN (Equip d’Investigació en Epidemiologia Nutricional) al Centre d’Investigació en Epidemiologia i Estadística de la Universitat de París, respon a totes aquestes veus crítiques.

S’han fet diversos estudis sobre com reben els consumidors la informació que facilita Nutri-Score. Quines són les conclusions?

En termes de percepció, facilitat d’identificació o rapidesa per a entendre-ho, i en comparació amb els altres sistemes de classificació nutricional, els resultats de les enquestes que s’han fet a desenes de milers de consumidors en 12 països europeus, inclòs Espanya, han confirmat la superioritat i l’eficàcia de Nutri-Score quan es tracta d’ajudar-los a triar els aliments, i permetre’ls classificar-los correctament segons la qualitat nutricional.

Està demostrat que és un sistema eficaç?

Per a afirmar amb rotunditat l’eficàcia d’un logotip hem de comprovar l’impacte sobre la qualitat nutricional de les compres que fan els consumidors. Diversos estudis publicats (tant en supermercats virtuals com en botigues experimentals, i un en concret fet a gran escala en 60 supermercats de França) han avaluat l’efecte del Nutri-Score, comparant-lo amb altres sistemes o amb l’absència de logotip, i han conclòs que la seva presència millora la qualitat nutricional general de la cistella de la compra. Un altre treball ha permès estimar que, si s’implementés en tots els envasos dels aliments, es reduiria la mortalitat per malalties cròniques: l’estudi assenyala que un 3,4% d’aquestes morts es podrien evitar.

Una de les crítiques recurrents és que hi ha alguns aliments ultraprocessats classificats amb una A o una B. Entraria en contradicció amb el sistema NOVA, que classifica els productes segons el seu grau de processament?

El fet que alguns aliments ultraprocessats estiguin ben classificats no és sorprenent, perquè Nutri-Score i la classificació NOVA no cobreixen les mateixes “dimensions de salut”. Nutri-Score distingeix la composició nutricional dels aliments, mentre que NOVA diferencia el procés de transformació. Les dues facetes són característiques diferents dels aliments, tot i que hi ha una associació global entre el grau de transformació i la qualitat nutricional. No crec que hi hagi contradiccions, ja que per a afavorir un bon estat de salut cal actuar sobre els dos aspectes: consumir aliments de més bona qualitat nutricional (prioritzant els aliments frescos i mínimament processats) i limitar el consum d’ultraprocessats.

Llavors, quin sistema és millor?

No hi ha cap classificació perfecta. NOVA, com Nutri-Score, té limitacions. Per exemple, en el cas dels olis, si només s’utilitzés el sistema NOVA, tots estarien classificats amb la mateixa valoració, això no permetria distingir els olis vegetals entre si i posar en relleu els que tenen una composició nutricional més favorable i que, per tant, s’han de privilegiar en termes de salut pública, com el d’oliva o el de colza en relació amb d’altres (gira-sol, blat de moro, cacauet, coco). En canvi, Nutri-Score permet discriminar entre els diferents olis amb puntuacions que van de la C a la E, i això constitueix una ajuda útil al consumidor per a reconèixer els olis més favorables.

Precisament la puntuació de l’oli és una altra de les crítiques habituals a Nutri-Score. Classificar el d’oliva amb una C i uns refrescos sense sucre amb una B no s’ha entès bé. Malgrat que el sistema no compara aliments de famílies diferents…

Nutri-Score és una eina de salut pública i consegüentment no està concebut per a complaure un fabricant o un altre. L’única voluntat és ser útil per als consumidors. Pel que fa a l’oli d’oliva, no està penalitzat, ja que el classifica amb una C, la millor puntuació entre els greixos afegits (destinats a la condimentació o a la cocció) i entre els olis vegetals. Està més ben classificat que els de soia, gira-sol (el segon més consumit pels espanyols) i blat de moro (classificats D), o els de coco o palma (classificats E) i millor que la mantega (classificada E). Aquesta classificació és coherent amb les recomanacions de salut pública que, a Espanya i en altres països, no impulsen a consumir l’oli d’oliva sense límits, però sí que en recomanen el consum respecte dels altres olis vegetals i, sobretot, dels greixos animals.

Què opina sobre aquest tipus de comparacions?

No tenen sentit, ja que és molt poc probable que el consumidor prevegi condimentar l’amanida amb llimonada o refrescar-se amb oli d’oliva. El consumidor necessita poder comparar la qualitat nutricional dels aliments que es poden substituir dins de la seva categoria. És a dir, si vol triar un greix afegit i, en particular, un oli, veurà fàcilment als prestatges dels supermercats, gràcies a la indicació de Nutri-Score, que l’oli d’oliva està més ben classificat. Quan triï una beguda, també veurà que l’aigua és l’única que està classificada amb una A i que els refrescos clàssics es classifiquen amb una E, encara que si tenim en compte els últims treballs epidemiològics, és probable que el posicionament de les sodes edulcorades sigui discutit pel futur Comitè Científic Europeu encarregat de l’actualització del Nutri-Score.

Sobre aquesta actualització de Nutri-Score, l’EFSA, en el seu dictamen científic, ha declarat les propietats saludables de l’oli d’oliva: com que és ric en polifenols, contribueix a la protecció del mal oxidatiu dels lípids en sang. Pot ser que es canviïn les classificacions davant d’una nova evidència científica?

Aquest punt els discutiran els experts europeus que estaran a càrrec de la futura actualització de Nutri-Score i que treballaran sobre aquestes argumentacions científiques i sobre d’altres. Però les decisions de salut pública que van portar a la construcció d’aquest sistema i les decisions per a l’elaboració de recomanacions nutricionals es basen principalment en les dades epidemiològiques més que no en les característiques específiques de la composició nutricional dels aliments i l’efecte potencial en les funcions fisiològiques. El que fonamenta les recomanacions per a l’oli d’oliva són els resultats dels assajos que demostren clarament l’impacte de l’oli d’oliva sobre la salut i, en particular, en relació amb la prevenció de les malalties cardiovasculars.

L’oli de colza no té aquestes mateixes propietats i, en canvi, té la mateixa classificació que el d’oliva. Com s’explica?

Nombroses metanàlisis de gran qualitat i basades en els treballs epidemiològics fonamenten l’interès per l’oli d’oliva, però hi ha metanàlisis que fonamenten el de l’oli de colza, també en termes de prevenció de les malalties cardiovasculars (probablement relacionades amb els omega-3, en particular l’àcid alfa-linolènic). Molts països recomanen afavorir els olis vegetals, tant l’oli d’oliva com el de colza, que tenen cadascun un interès en termes de salut, especialment cardiovascular. Per als països mediterranis, en particular Espanya, que té la tradició de consumir oli d’oliva, la comunicació ha d’estar focalitzada a privilegiar l’oli d’oliva. Però Nutri-Score té una dimensió europea, i per als països que consumeixen més oli de colza, la comunicació i recomanació es pot fer sobre la complementarietat de tots dos, colza i oliva.

Quan es posen exemples de productes reals, els crítics esmenten la classificació A obtinguda per alguns processats, com les galetes lliures de sucres afegits o alguns cereals orgànics. El consumidor pot pensar que aquests aliments són saludables?

Nutri-Score només proporciona informació sobre la composició nutricional dels aliments, i com els altres sistemes que hi ha, no informa sobre els additius o la presència de contaminants (plaguicides), ni sobre l’origen o la petjada de carboni. Avui no és possible sintetitzar tots aquests elements en un únic indicador basat en dades científiques. Per això, el missatge al consumidor ha d’anar cap a privilegiar els aliments frescos i poc processats i, a partir d’aquí, si tria un aliment amb etiquetatge, que sigui el que estigui més ben posicionat en l’escala de Nutri-Score. Tot i que no recomana el consum de cereals per a l’esmorzar o les galetes, aquests productes existeixen. Si, malgrat les recomanacions nutricionals, el consumidor decideix comprar aquests productes, és preferible que triï els de que tenen més bona qualitat nutricional (amb menys sucres, sal, greixos i calories, més rics en fibra…). Nutri-Score només és una mesura més de la política nutricional de salut pública que s’uneix a altres accions d’educació amb objectiu de facilitar l’accés a la població d’aliments de bona qualitat nutricional.

Algun estudi dels realitzats els han confirmat aquesta teoria?

Diverses investigacions–entre la població en general, la d’ingressos baixos i entre estudiants– han demostrat que fer servir Nutri-Score disminueix el consum de lípids en general (àcids grassos saturats en particular) i sodi, i augmenta el consum de productes frescos i no processats (fruita, verdura i carn no processada). I és interessant destacar que els estudis no han observat que aquesta millora en l’elecció hagi tingut cap efecte sobre el nombre de productes comprats o sobre el preu final de la compra.

Aquests estudis sembla que sí que confirmen que Nutri-Score és especialment eficaç per a les poblacions més desfavorides i que no tenen coneixement nutricional. És veritat?

Efectivament, es demostra que Nutri-Score, per la simplicitat i la facilitat d’ús, és ben utilitzat entre les poblacions més desfavorides o que tenen menys coneixements de nutrició, i és particularment eficaç entre la població més vulnerable. El sistema es pot considerar com un instrument més per a lluitar contra les desigualtats socials en relació amb la nutrició i la salut.

També aixeca suspicàcies que grans marques d’ultraprocessats donin suport a la implantació de Nutri-Score. Hi ha qui el veu com un sistema que els afavoreix. Què en pensa?

Aquesta acusació és realment ridícula. Nutri-Score l’han dissenyat i desenvolupat investigadors acadèmics independents de la indústria i sense rebre ni un euro dels fabricants. Es va desenvolupar amb l’única idea de beneficiar la salut pública i empoderar el consumidor en la lluita contra les malalties cròniques relacionades amb l’alimentació. A més, ha estat molt criticat per grans multinacionals i grups de pressió durant més de quatre anys; molts encara s’oposen a adoptar-lo. A Espanya ja hi ha fabricants i grans distribuïdors (Eroski va ser pioner) que han acceptat implementar-lo o tenen previst fer-ho, però altres grans empreses (com Coca-Cola, PepsiCo, Mars, Unilever, Mondelez, Ferrero o Kraft) continuen negant-se a afegir-lo en els seus productes.

Altres sistemes, com l’Etiquetatge Nutricional Evolucionat (ENL), aposten per donar una puntuació per porció), ho consideren més realista, perquè és la quantitat que ingereix el consumidor. Per què Nutri-Score utilitza els 100 grams?

L’ús de 100 g (o 100 ml) és una recomanació de l’OMS i de la majoria de les instàncies de salut pública, per a definir un logotip nutricional útil. Aquest raonament respon a una lògica simple: per a comparar aliments cal un mateix denominador. El fet de basar-se en porcions és totalment discutible, perquè no hi ha una definició de porció i les porcions les fixen els mateixos fabricants, per això poden variar considerablement segons els productes i les marques.

Dedicar una porció a un aliment és complex?

Científicament, molt: depèn de l’edat de la població, del sexe, de certes circumstàncies fisiològiques de la vida…

Llavors, què opina dels sistemes que fan servir les porcions?

Aquest enfocament sobre les porcions va ser el que va triar el Big6, un consorci de sis empreses agroalimentàries (Coca-Cola, PepsiCo, Nestlé, Mars, Unilever i Mondelez) quan van proposar implementar un nou sistema. L’ENL, desenvolupat per aquestes empreses, està inspirat en els semàfors múltiples (MTL, per Multiple Traffic Lights), establert des de fa molts anys al Regne Unit. Però, mentre que per als MTL el llindar vermell es basava en la composició del producte en 100 g, per a l’ENL es basa en una porció petita del producte (menys de 60 g). Així, l’etiquetatge ENL afavoria els productes de menor qualitat nutricional, ja que obtenien un color més favorable que els classificats amb el logotip MTL. S’ha demostrat que un sistema basat en porcions pot ser especialment enganyós: provoca en el consumidor una confusió sobre la qualitat nutricional real del producte.

Parlant d’altres sistemes de classificació: el xilè d’alertes o Warnings (segells d’advertiment en color negre amb missatges directes del tipus “Alt contingut en sucre” o “Alt contingut en sal”) és lloat pels nutricionistes. Què li sembla?

El sistema de Warning marca amb octàgons negres els aliments que contenen alt contingut en sucre i/o en greix i/o sal (per 100 g d’aliment). Enfront de Nutri-Score, que és gradual i permet comparar la qualitat nutricional dels aliments, els Warnings són un sistema binari que identifica els productes per sobre d’un llindar determinat en termes d’aquests nutrients crítics. Aquest sistema s’adapta bé a Amèrica Llatina, on el mercat alimentari es compon d’un nombre de productes més limitat i amb una oferta que presenta menys variabilitat en la composició nutricional dels aliments dins de les diferents categories de productes.

I a Europa no?

La situació és diferent. Dins de les diverses categories alimentàries trobem un nombre de productes molt important amb una variabilitat molt gran en termes de qualitat nutricional. El sistema binari només permet classificar els aliments en 2 categories (i no en 5, com Nutri-Score), per tant no els permet discriminar diferències significatives de qualitat nutricional en termes de salut pública entre els productes.

Quines limitacions té llavors el sistema xilè?

No permet, per exemple, distingir entre els aliments que tenen elements “desfavorables” molt per sota del llindar fixat (per exemple, els que no contenen en absolut sucre o sal o greixos) i els que són molt a prop d’aquest llindar (que contenen una mica de sucre, una mica de sal o una mica de greix). D’altra banda, jutja la qualitat nutricional d’un aliment en valor absolut, però és difícil comparar la qualitat nutricional entre productes. Com es pot comparar un producte que mostra un advertiment per a la sal amb un altre que la mostra per als greixos saturats o les calories?

Un altre debat que ha sorgit és l’ús o la manipulació que la indústria pugui fer dels límits de Nutri-Score. Per exemple, una nova versió dels cereals Chocapic ha aconseguit passar d’una C a una B només augmentant la quantitat de fibra, tot i que el 25% del producte és sucre. Què opina d’aquestes accions?

Entre els objectius de Nutri-Score, com altres logotips nutricionals, hi ha la voluntat d’animar la indústria a reformular els productes perquè millorin les composicions nutricional, reduint el contingut en sucres, en greixos saturats o en sal i millorant l’aportació de fibra, fruita i verdura. Encara que, des del punt de vista nutricional, no recomanem el consum de cereals per a l’esmorzar, per als consumidors que volen comprar-ne sempre serà millor seleccionar els que tenen una composició nutricional menys desfavorable. Molts cereals per a l’esmorzar estan classificats amb una C, una D o una E. Alguns, fins i tot (com alguns muslis) estan classificats amb una B o una A. El consum de cereals Chocapic no es recomana per la seva composició nutricional, però s’ha de reconèixer que ha millorat des de fa uns anys, ja que inicialment era un producte classificat amb una D i, després de reduir-hi el contingut de sucre, va passar a la C. Posteriorment, l’ús de blat integral més ric en fibra li ha permès passar a la B.

Encara contenen massa sucres…

És cert, però en comparació amb altres cereals amb tant de sucre o més, ara aporta més fibra. Per tant, si les recomanacions genèriques no han d’induir a incentivar el consum de cereals, s’han d’evitar especialment els que estan classificats com a D i E i afavorir els classificats com a A.

Per què hi ha tanta varietat en la classificació d’aquests productes?

Alguns muslis tenen una A (són poc dolços), però d’altres poden estar classificats amb una C, D o fins i tot una E (perquè són molt dolços i calòrics), per això Nutri-Score s’interessa per discriminar entre els muslis de diferents marques. El mètode de càlcul de Nutri-Score dona menys pes als elements “favorables” (amb un màxim de 15 punts de bonificació) sobre els elements “desfavorables” (fins a 40 punts de penalització). Es fa així per a evitar que els favorables pesin massa a l’hora de “corregir” un producte que tindria una composició desfavorable. Tanmateix, hem de continuar reforçant el sistema per a evitar les reformulacions per la indústria amb elements que no tenen beneficis acceptables per a la salut (afegir fibres sintètiques, per exemple).

A més d’una implantació generalitzada de Nutri-Score, quines altres mesures complementàries caldria que duguessin a terme les institucions?

Nutri-Score, com tots els logotips nutricionals frontals, és només una acció més entre les polítiques nutricionals de salut pública. És complementari a la resta de mesures i, en particular, a les accions d’educació nutricional i de comunicació sobre recomanacions genèriques, com les d’augmentar el consum d’aliments frescos i no processats o molt poc processats, augmentar l’activitat física… Però també és complementari a la regulació del màrqueting i a la prohibició de la publicitat (especialment dirigida als nens), a les subvencions per a facilitar l’accés a aliments de bona qualitat nutricional per a tots, al control del contingut de les màquines expenedores…

Com pot millorar el sistema de classificació?

Nutri-Score no és perfecte al 100%. Cap logotip d’informació nutricional no ho pot ser. Algunes de les imperfeccions que té es podran solucionar en el futur amb una petita modificació en els components de l’algorisme), però és important recordar que funciona perfectament per a desenes de milers d’aliments.

Quin és el pas següent?

Des que es va començar a desenvolupar Nutri-Score es preveia que evolucionés en funció del progrés dels coneixements científics amb una actualització de l’algorisme cada tres anys, que proposarà un comitè d’experts sense conflicte d’interessos a partir d’una base estrictament científica (sense deixar accés als grups de pressió). Qüestions com el posicionament de les begudes edulcorades, tenir en consideració les fibres i els productes integrals i no refinats… Totes seran, sens dubte, abordades per aquests científics independents que s’encarregaran d’actualitzar-les en un futur pròxim.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions