QUAN EL CAPRITX DURA MENYS EN LA PELL

També anomenat micropigmentació, és una tècnica que consisteix a introduir un pigment de color just sota la primera capa de la pell (epidermis). El seu objectiu, en principi, és corregir o embellir trets facials, com ara llavis, celles o parpelles. Però també es fa servir en altres zones del cos. Per exemple, per a acolorir les taques blanques de despigmentació (vitilígens), camuflar cicatrius i seqüeles d’accidents, cops, cremades i les taques, reconstruir arèoles a dones amb càncer de mama o corregir zones capil.lars amb poca densitat de cabell. A diferència del tatuatge artístic, el maquillatge permanent actua sobre la primera capa de la pell, per la qual cosa és semipermanent. El color anirà desapareixent i cal repassar-lo cada dos o tres anys.

El perfilament de les celles, que en recrea la forma pèl a pèl quan aquestes no existeixen o són molt fines, curtes o despoblades. També aconsegueix un efecte d’elevació (lífting) de la zona exterior de la cella, que obre l’ull i li dona expressió. Un altre molt sol.licitat és el maquillatge de les parpelles per a omplir les pestanyes, dibuixar la línia del contorn d’ulls, corregir òpticament els ulls caiguts o reforçar la línia de pestanyes de la parpella inferior, que permet crear un efecte fumat.

Els llavis també. En aquest cas, el maquillatge permanent en modifica el dibuix, n’eleva el color (efecte pintallavis) o s’aplica per a augmentar-ne el volum òpticament. I encara n’hi ha més: també és utilitzat per a dibuixar pigues o per a simular-ne de suaus en les galtes.

I tant. En el seu cas, el més demanat és el maquillatge per a fer més denses les pestanyes. També és freqüent que vulguin acolorir els llavis en un to més fort.

Els pigments desapareixen amb el temps, es degraden i els tons s’aclareixen. Per això, és necessari fer repassos periòdics, cada any i mig o dos anys.

Els preus varien, però un maquillatge de celles o d’ulls costa entre 250 i 350 euros i el de llavis, entre 400 i 500 euros. La coloració de l’arèola costa entre 400 i 500 euros en una clínica privada. La resta dels pressupostos dependrà de la dimensió de la zona que necessiti el tractament.

Estèticament és com un tatuatge. Amb la micropigmentació mamària és possible tornar a dibuixar l’arèola i el mugró que van perdre les dones que s’han sotmès a una mastectomia.

Per sort, ara les coses seran més fàcils també en la sanitat pública. El 2015 vam registrar al Congrés dels Diputats amb el Partit Socialista una proposició no de llei per impulsar el Govern a incloure aquest tractament en la sanitat pública. I per fi, aquest abril, la proposta ha estat acceptada i inclosa com a part del procés de reconstrucció de mama que faran els hospitals públics a Espanya.

És un abans i un després de la malaltia, ja que millora la seva qualitat de vida. Quan per fi veuen l’arèola creada, totes s’emocionen, ja que tornen a sentir-se completes.

La persona ha de signar una autorització que elabora el Ministeri de Sanitat, amb la qual confirma el seu consentiment per a fer-se el tatuatge. El maquillador li’n donarà una còpia signada juntament amb totes les dades del tractament: número de lot de la tinta, color i data de caducitat. I, a més, cal lliurar unes pautes per a cuidar la zona. Aquests documents funcionaran com a resguard, i seran importants per a reclamar, buscar o descarregar responsabilitats en cas que alguna cosa no vagi bé.

Cada cas és diferent, però tot professional autoritzat té l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil per a poder respondre o, en cas que sigui així, assumir la seva part de responsabilitat.

Encara que sabem que la tendència és creixent, no hi ha un registre de persones que realitzen maquillatges permanents a Espanya. Tampoc no coneixem el nombre de centres: són les comunitats els qui en donen les autoritzacions, i n’hi ha alguns que treballen sense l’autorització sanitària. A més, caldria regularitzar la formació exigida per a poder exercir com a maquillador permanent. És impossible determinar quants professionals es dediquen a Espanya a fer maquillatges permanents, ja que n’hi ha molts que no estan donats d’alta degudament. Hi ha molt d’intrusisme en aquest sector.

La formació que s’exigeix per llei és tenir el títol de tècnic higiènic sanitari o aquell que el convalidi, com ara estar llicenciat en medicina, diplomat en infermeria o tenir un grau superior d’estètica o auxiliar de clínica.

És bàsic verificar que tant el professional com el centre tenen tots els permisos legals, tant l’autorització sanitària com la titulació. És important acudir sempre a un centre acreditat per Sanitat. Per a ajudar en aquesta tasca, els ajuntaments tenen la relació dels centres homologats a la seva zona. I, per descomptat, també cal veure treballs previs del professional, per comprovar la seva experiència i destresa.