"Posar a dieta la població és un error, no s'han d'abordar les recomanacions dietètiques d'esquena a la realitat ni a les persones"

Molta feina. Abans de traçar la piràmide, es crea un document tècnic on es planteja quina és la situació alimentària, com ha evolucionat els darrers anys i quines noves coses coneix la ciència que poden ser positives o negatives per a la salut i la qualitat de vida en relació amb el procés alimentari. L’elaboració d’unes guies alimentàries té certa complexitat. La seva comesa és ajudar les persones a traslladar la informació científica a la seva àrea de coneixement, a la llista de la compra i al moment de preparar, consumir i compartir el menjar.

Sorgeixen noves recomanacions que podem formular observant l’evidència científica, que ens mostra aspectes que cal modificar o en els quals s’ha de posar més èmfasi. En aquest sentit, no s’han d’abordar les recomanacions alimentàries d’esquena a la realitat ni a la població. Cal acompanyar les persones per tal de millorar algunes coses d’acord amb el que sap la ciència, però no es pot “posar a dieta” la població; és un error. Les propostes han de ser un fet possible i confortable; un fet que s’entengui i que permeti seguir fent la vida amb normalitat.

Sí, però hi ha matisos. Diem, per exemple, que els lactis han de ser desnatats i després descobrim que el greix de la llet té substàncies interessants per a la salut. Sí, cal reorientar una mica el perfil alimentari de les persones, encara que sense ser radicals. Moltes recomanacions queden molt bé en el paper i després no es poden traslladar al plat. Els consells s’han de poder inserir en els hàbits alimentaris. I això no equival a ser permissiu amb la punta de la piràmide.

Recollim altres factors que condicionen l’alimentació i formen part del concepte de dieta. Això s’aprecia en la base de la piràmide, on hi ha unes icones noves, com la de l’activitat física. Recomanem una hora o deu mil passos diaris, un objectiu raonable que ajudarà que el menjar no caigui en buit. Un altre punt que incorporem és l’equilibri emocional, perquè no comprem, cuinem o mengem de la mateixa manera si tenim un bon dia, si estem deprimits, si estem enfadats o tenim una altra sensació. Si algú té un mal dia, segurament tindrà apetències per aliments dolços, d’alta densitat energètica, fàcils i ràpids de preparar. És important recordar que menjar bé influeix en l’equilibri emocional i aquest no ha d’impedir que seguim menjant bé.

Planteja que per a mantenir una bona composició corporal, hem d’intentar que hi hagi una correspondència entre la ingesta i la despesa d’energia. Així, si algú té més compromisos de dinars o sopars a fora, la solució serà caminar una mica més, anar més dies al gimnàs o introduir algun element compensatori. No és necessari “viure a dieta”, però cal moure’s més quan es menja més.

Sí. Molt sovint triem bé els aliments, però els cuinem malament. Cada tècnica, com la cocció al vapor, els bullits, el forn o les tempures, incideix en com els aliments conserven el seu valor nutricional i la seva textura. A més, quant als recipients, assenyalem que no és el mateix cuinar en cassoles d’alumini, que s’han de llençar, que cuinar en acer inoxidable. No és el mateix fer fregits en paelles de titani, on no hi ha transferència entre el recipient i el menjar, que en paelles d’un altre material.

Efectivament. La idea és evitar la transferència d’elements que poden funcionar com a disruptors endocrins o tenir altres implicacions per a la salut que encara no coneixem bé, però que es poden intuir. Per a congelar i escalfar al microones recomanem fer servir exclusivament envasos de vidre.

No només aconsellem que els hidrats de carboni siguin integrals, sinó que el pa o les pastes s’elaborin amb farines de gra sencer. Algunes vegades veiem pans integrals que, en realitat, no són més que pa blanc al qual han afegit segó i una mica de malt per enfosquir aquesta farina. El que plantegem és que el pa s’elabori amb farina sense refinar de debò, de gra sencer, i que això es traslladi també a les pastes i altres productes secundaris.

D’una banda, el d’embotits i carns vermelles i processades. Ha de ser més ocasional i de millor qualitat. També és important el mètode de cocció i acompanyar sempre les carns amb vegetals crus, com una amanida. D’altra banda, tenim tots els aliments rics en sal, sucres i greixos. En suggerim un consum ocasional i reflexiu. La qualitat també és important: és millor preparar a casa un bescuit que no consumir productes de brioixeria industrial. Com millor mengem, més bon futur tindrem.