Alfredo Martínez, Catedràtic de Nutrició de la Universitat de Navarra

"No es pot deixar de menjar aliments d'origen animal només perquè ens sona que la dieta vegetariana és millor"

1 Abril de 2013
Img entrevista listado 869

Quins avantatges presenta la dieta vegetariana?

Perquè una dieta sigui equilibrada ha de tenir la quantitat necessària de tots els nutrients: proteïnes, hidrats de carboni, lípids, vitamines i, per descomptat, una aportació raonable d’aigua. La dieta vegetariana pot aportar tots aquests nutrients. La qüestió és que alguna vitamina, en concret, la B12, es troba sobretot en aliments d’origen animal. Per tant, les persones que segueixen una dieta vegetariana molt estricta han de tenir en compte aquest aspecte per compensar aquesta deficiència. D’altra banda, una dieta vegetariana que no sigui gaire estricta és molt saludable i, de fet, hi ha algunes escoles o tendències que així ho manifesten: pot ser un mitjà per millorar i allargar la vida.

Quins són els aliments més interessants des del punt de vista nutricional?

Els llegums poden contenir tantes proteïnes o més que els productes carnis. Els cereals, de fet, tenen gairebé tanta proteïna com l’ou. Tot i això, s’ha de reconèixer que la proteïna animal sol tenir una millor distribució d’aminoàcids essencials. En altres paraules, que la qualitat és una mica millor que en la proteïna vegetal. Si només es consumeixen aliments vegetals, és interessant buscar proteïnes complementàries.

Per això es parla tant d’aprendre a combinar les proteïnes vegetals?

Sí. Hi ha algunes proteïnes de menor qualitat perquè algun aminoàcid essencial hi és absent. És el cas del blat de moro amb el triptòfan, dels llegums amb la metionina, o d’alguns cereals amb la licina. Però si es combinen de manera adequada s’aconsegueix una proteïna de molt bona qualitat. Per exemple, en un plat d’arròs amb llenties, amb mongetes o amb cigrons, els nivells de metionina i de licina de cadascun es compensen molt bé entre si.

Seguir una dieta vegetariana és una garantia per controlar el pes corporal?

Una garantia, no. El que passa és que, en general, els aliments d’origen vegetal tenen una densitat energètica menor; és a dir, que aporten menys calories per unitat de pes. A més, ocorre que alguns aliments vegetals poden tenir un efecte saciant, ja sigui pel contingut en fibra o per contenir els anomenats hidrats de carboni d’índex glucèmic baix.

Qualsevol persona pot ser vegetariana?

Qualsevol persona instruïda. És a dir, no es pot deixar de menjar aliments d’origen animal només perquè ens sona que la dieta vegetariana és millor. Cal informar-se’n i conèixer, per exemple, que hi ha diferents variants en el vegetarianisme. Hi ha els vegans, que són els més estrictes, i els ovolactovegetarians, la dieta dels quals inclou ous i lactis. És més fàcil que aquesta última variant sigui equilibrada i ofereixi menys problemes, perquè els ous i la llet contenen aminoàcids que poden estar més críticament aportats per les fruites i les verdures.

Cal ser més curós amb alguns grups de població?

En el vegetarianisme, hi ha dues poblacions que són especialment susceptibles o de risc. Una està conformada pels nens, que estan en edat de creixement i que per a desenvolupar-se necessiten tots els nutrients; en particular, els aminoàcids essencials. L’altre grup són les dones, que necessiten el ferro. Aquest mineral es troba en els llegums i en els aliments d’origen vegetal, per descomptat. No obstant això, l’absorció, el que nosaltres anomenem biodisponibilitat, és pitjor. En els llegums i vegetals hi ha quantitats suficients de ferro, però s’absorbeix poc; no s’assimila de la mateixa manera. Per això, en la dieta vegetariana les dones i els nens són dues poblacions de risc que han de vigilar-se amb una mica més de cura.

Hi ha mites sobre el vegetarianisme?

En efecte. Moltes vegades es promouen algunes dietes vegetarianes com la panacea, però la realitat és que, més que una panacea, són una font de problemes i de riscs. N’hi ha modalitats molt estrictes amb les quals hem de ser cauts, i fins i tot hi ha algunes dietes tipus “zen” en les quals, al final, les persones acaben prenent pràcticament només cereals. En contrapartida, cal assenyalar que una dieta vegetariana ben plantejada i amb una informació adequada ajuda a millorar la salut gastrointestinal, fins i tot a reduir els riscs de patir malalties cardiovasculars. És a dir, que al marge dels mites també hi ha estudis amb fonament sobre la utilitat i els beneficis que té.

En aquest sentit, s’assembla al paper cardiosaludable de la dieta mediterrània?

La dieta mediterrània pot ajudar a prevenir la malaltia cardiovascular, i aquest és un tema molt candent, d’actualitat. Sense descartar que ha d’haver-hi carn, llet i productes amb proteïnes animals, els estudis assenyalen que el consum de fruites, verdures, oli d’oliva i aliments amb contingut en fibra és especialment útil per al manteniment de la salut i la prevenció d’una malaltia.