El 41% dels espanyols no està satisfet amb la conciliació laboral i familiar, segons el baròmetre Edenred Ipsos. La conciliació familiar és encara més complicada a l’estiu?
Sens dubte. Els pares i mares que treballem tenim com a màxim un mes de vacances a l’any. Molts reservem el mes d’agost per poder ser amb els nostres fills i filles. El problema és que els nens tenen tres mesos de vacances. En aquest temps cal recórrer als avis, a colònies i fins i tot a viatges d’idiomes.
Tot i això, amb la conjuntura econòmica actual, molts pares i mares no poden pagar el preu d’aquestes activitats, moltes de les quals són cares i ni tan sols duren una setmana. Què es pot fer quan arriba l’estiu i els nens tenen tant de temps lliure?
Espanya necessita infraestructures que permetin la conciliació familiar. Per això demanem que les administracions assegurin aquests serveis de conciliació a l’estiu. Els centres escolars acompleixen una tasca didàctica durant el curs lectiu, però també són edificis pagats amb diners públics, que estan desaprofitats a l’estiu. Les escoles, amb ajuda de totes les administracions, han de ser un espai per a facilitar la conciliació.
Creu llavors que les escoles públiques haurien d’estar obertes a l’estiu per a tots els nens?
Sí. Els ajuntaments han de tenir pressupost per a obrir els menjadors escolars per als nens amb problemes, això és important. Però no només això: l’escola ha d’estar oberta per a tots els nens i nenes. Les escoles públiques són el lloc on es poden organitzar activitats infantils divertides a l’estiu, que serveixin com a reforç a la convivència; amb propostes culturals i de lleure adreçades dirigides per monitors i gent professional.
Podria resultar estressant per als nens un estiu ple activitats? Les propostes estivals per a ells inclouen des de reforç escolar, campaments esportius i d’idiomes fins i tot cursos infantils d’estiu per a aprendre a cuinar…
La solució és en l’equilibri. No podem estressar els nens a l’estiu, ja ho estan bastant durant tot el curs. Els nens necessiten jugar, avorrir-se, gaudir del lleure i aprendre a conviure amb els altres per a ser bons ciutadans del demà. Però no poden quedar-se sols tancats a casa durant l’estiu.
Els nens han de fer deures a l’estiu?
No. Els nens no han de fer deures ni a l’estiu ni a l’hivern. Totes les activitats escolars dels petits haurien d’estar assumides dins de l’horari de l’escola. L’horari i l’estructura de les classes s’han d’adaptar per a fer-ho possible. Els deures són una intromissió en la vida familiar.
Es repeteixen les eleccions generals aquest 26 de juny i els partits polítics principals inclouen la conciliació familiar als seus programes. Mesures com l’ampliació de la jornada escolar o la universalització de les escoles infantils de 0 a 3 anys ajudarien a la conciliació familiar?
Les campanyes electorals són això, campanyes electorals. Estem acostumats a promeses que després del vot desapareixen. Fa poc vam ser al Congrés dels Diputats per analitzar la Llei d’Educació, amb una proposta conjunta de 22 associacions que ha ocupat dos anys de feina. Vaig remarcar la necessitat d’un sistema educatiu que permeti conciliar a les famílies, que fomenti la conversa i l’empatia per posar-se en el lloc dels altres.
Un altre debat recurrent referit a les vacances d’estiu dels nens espanyols. Són massa llargues?
Les vacances d’estiu són molt llargues si els nens han de ser a casa i no tenen res a fer. Però alerta: la solució no és ampliar les hores lectives, sinó aconseguir que les escoles siguin l’espai per a les activitats de lleure i convivència a l’estiu.
Conciliar és un dret fonamental, així considerat pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Quin és el seu ingredient estrella per a una bona recepta de conciliació familiar a l’estiu?
Els recursos que han d’aportar les administracions. La conciliació familiar ha de ser una aposta social pública. No podem demanar més esforç a les famílies perquè no tenen mitjans i, sovint, tampoc temps.
Llavors, conciliar a l’estiu és una opció o una missió impossible?
És una opció i una necessitat. Ho hem d’aconseguir. Els nens ho necessiten. Els pares i mares ho necessiten. Els avis ho necessiten. Tota la societat ho necessita.