Quins ingredients inclou una recepta de conciliació perfecta?
No hi poden faltar el suport de l’empresa ni el compromís del treballador. La conciliació, a més, ha d’estar basada en la persona. En bloc no funciona tan bé: ens agrada que ens reconeguin que som diferents.
Llavors, no hi ha una vareta màgica per a la conciliació, sinó una recepta diferent per a cada treballador.
Això mateix. Una empresa hauria de tenir tants plans de conciliació com empleats i empleades tingui.
La seva fundació afirma que la flexibilitat d’horaris i més vacances incrementen tant el benestar de les persones com la seva productivitat. En tenen dades?
Les mesures de conciliació redueixen l’absentisme i milloren el clima laboral i el compromís del treballador amb l’empresa (entre un 8 i un 10%). Les companyies que concilien són més atractives i milloren la productivitat entre el 10 i un 15%.
Ja ha aconseguit el suport de més de 300 empreses que han posat en marxa noves mesures de conciliació. Si hagués de triar tres d’aquestes mesures,quines serien?
La flexibilitat d’horaris i vacances, perquè estan entre les més utilitzades. Funcionen bé i no tenen costos. Després, opto per ampliar els permisos parentals, que per llei són escassos (16 setmanes en mares i 15 dies per a pares). Finalment, trio mesures més originals, com els “walking meetings” o reunions de treball que es fan caminant a l’aire lliure, i la compensació flexible: rebre part del salari en forma d’assegurances mèdiques, guarderies o mobilitat.
L’OCDE adverteix que Espanya és a la cua quant a conciliació. En part, per la bretxa en el temps dedicat a les tasques domèstiques: cinc hores diàries les dones i només dues els homes.
El repte és important. I amb la conjuntura econòmica actual la inversió en despesa pública, en educació de zero a tres anys i en maternitat és difícil que augmenti. No obstant això, la conciliació és possible amb unes regles de joc diferents: la transformació social ha de començar per l’empresa.
Es refereix al teletreball? Segons les seves dades, amb prou feines el 8% de les empreses el fan servir.
El teletreball és un dels ingredients d’aquesta revolució necessària. Als EUA i al Canadà el nombre de persones que teletreballen arriba al 50%. I a Europa, gairebé tots els nostres veïns ens superen.
I hi haurà sectors més conciliadors que d’altres…
El tecnològic és el que més concilia: les empreses TIC gairebé ho porten en l’ADN. I després, l’energètic, que també té bones polítiques per compaginar feina i vida personal.
Vostè defensa que una part del sou es pagui en motivació.Com encaixa aquesta idea amb l’increment de l’atur?
El salari emocional és una forma molt lògica de compensar. El sou està alineat amb els corrents mundials. El treballador rep un salari monetari, un salari en espècies i un salari d’intangibles que tenen molt de valor.
La conciliació fa la societat una mica més igualitària? Aconsegueix una societat millor, amb més graus de llibertat?
La conciliació ofereix llibertat a les persones, tant en l’àmbit personal, familiar i empresarial com en el social. Per això, és imparable. A més, construeix una societat més justa, en la qual les persones vulnerables (amb discapacitat, infants, gent gran, malalts) estan més ben ateses.
Sembla que la conciliació només té avantatges. A qui no ha aconseguit convèncer encara?
Ens falta convèncer els polítics, que no tenen la més petita idea de què va tot això. I el pitjor és que sembla que no en volen aprendre. També queden molts líders empresarials. N’hem convençut 320. Però a Espanya n’hi ha prop d’un milió!
Amb tant per fer,què és la conciliació per a vostè, una possibilitat o una quimera?
Una realitat absolutament possible. És un projecte pragmàtic que podria aplicar-se demà mateix.
Finalment, li proposo un exercici d’imaginació . Si hagués de triar una empresa ideal (valen fictícies) o una societat que conciliï a meravella,quina seria?
Tindria l’estat del benestar i les polítiques socials de Suècia o Noruega. I unes empreses molt flexibles, orientades al resultat. Que no ofereixin només eines per fer la feina sinó que ens ajudin a ser millors persones. N’hi ha que faciliten voluntariats i escoles de pares i mares! És aquí on hem de mirar-nos.