Mariano Chóliz, professor de Psicologia a la Universitat de València i assessor de Padres 2.0.

"Les aplicacions de control parental poden evitar problemes greus als joves"

1 Febrer de 2016
Img entrevista listado 1087

Internet pot ser perillós per a nens i adolescents?

Les TIC, amb Internet i el mòbil al capdavant, són extraordinàries i un dels desenvolupaments tecnològics principals de la història de la humanitat. Milloren la nostra qualitat de vida, afavoreixen les relacions socials i són un element democratitzador que ajuda a compartir coneixement. Malgrat això, també són eines poderoses que, utilitzades d’una forma disfuncional o malsana, poden arribar a produir l’efecte contrari: addicció (que la tecnologia no sigui una eina que utilitzis tu, sinó que governi les teves accions i sigui ella la que et controli) o ciberassetjament (fer servir la tecnologia per a fer mal a altres persones).

Segons el Baròmetre Audiovisual d’Andalusia, una de cada tres llars amb menors de 13 anys no imposa regles ni límits per a l’ús de la xarxa per part dels més petits de la casa. Està a favor del control parental del mòbil i Internet?

El control (i l’autocontrol) són necessaris. Els menors poden ser hàbils en l’ús de les tecnologies, però de cap manera ho són en el control del seu comportament. La tecnologia afavoreix accions ràpides i conseqüències immediates, i això exigeix que qui les utilitzi tingui desenvolupats aquests processos psicològics que, per definició, encara no s’han desenvolupat per complet en l’adolescència. Aquí es troba el risc d’Internet i les tecnologies.

A Espanya, els pares ja s’han descarregat un milió d’aplicacions per vigilar el mòbil dels seus fills: localitzadors GPS, apps que permeten conèixer els missatges de WhatsApp que envien els nois, a qui truquen i quins webs visiten, segons un estudi de la consultora BergInsight. Vostè ha fet servir aplicacions de bloqueig del mòbil per controlar les seves filles? Les recomana?

Si jo li preguntés si és legítim llegir la correspondència o escoltar les seves converses telefòniques, probablement em respondria que és una cosa que només caldria fer quan sospites que ocorre alguna cosa més greu que aquest assalt a la seva intimitat. Amb les aplicacions de control parental, la cosa és semblant. El fet que hi siguin és bo perquè poden evitar problemes greus. Això sí, cal utilitzar-les només quan hi ha sospites raonables que, per mitjà d’Internet, algú està cometent un abús contra la dignitat o el benestar del menor. I, si pot ser, amb el seu consentiment.

Llavors: bloqueig o educació sobre Internet?

El que és imprescindible és ensenyar a utilitzar les tecnologies de forma saludable. Espiar no és cap opció raonable, excepte si tenim indicis d’un mal major que afecti la seva seguretat o els seus drets. Però les aplicacions de control parental han d’existir perquè poden ser necessàries.

Tot i això, més de la meitat dels pares no dedica més d’una hora a educar els seus fills sobre com protegir la seva privacitat a la xarxa, tal com conclou una enquesta realitzada per Mozilla. Quines tres recomanacions donaria?

La primera, per als pares: tenen la responsabilitat de l’educació dels seus fills. Els nois encara no tenen desenvolupades les capacitats de control de la seva conducta ni saben l’abast de les seves conseqüències. La segona està dirigida als menors: encara que són nadius digitals, no són programadors informàtics. Aquesta falsa sensació de mestratge en l’ús de les tecnologies pot incitar conductes de risc. I la tercera és que l’usuari ha de controlar l’ús de la tecnologia, decidir quan s’ha de fer servir, per a què i quant de temps. No al contrari.

Europa ha aprovat una reforma de llei de protecció de dades que implica que els menors de 16 anys podrien necessitar autorització dels pares per a accedir a les xarxes socials. Què en pensa?

És excessiu. De fet, la majoria dels menors fa servir una xarxa social abans dels dotze anys. El que és urgent és retirar les clàusules abusives de les empreses propietàries de les xarxes socials per a poder tenir accés a la informació personal i la propietat de les dades dels usuaris.

Segons un informe elaborat per MacAfee, el 70% dels nois admet que ha trobat fórmules per a escapar del control parental. Què en pensa?

És normal que els joves trobin formes per a saltar-se el control parental, si entenen que els estem espiant o assaltant la seva intimitat. Si els féssim entendre que el control del mòbil és necessari per a evitar l’assetjament, per la seva seguretat i benestar, i que només es farà servir en cas necessari, no crec que tinguessin molt d’interès a saltar-se’l.