Quins problemes s’atribueixen a l’aqüicultura?
L’ús de de pinsos composts que competeixen de vegades amb el subministrament per a l’alimentació humana i la seva alta petjada ecològica, la destrucció d’hàbitats d’alt valor natural, els abocaments de matèria orgànica i nutrients en l’entorn, l’abús d’antibiòtics, la introducció d’espècies exòtiques o la transmissió de malalties i paràsits. Tots es poden modular amb una gestió ambiental correcta.
Hi ha estudis que localitzin aquests impactes?
Si, n’hi ha molts exemples arreu del món. El salmó va donar problemes a Xile, a Xina no hi ha dades però deu passar-hi de tot, s’han destruït manglars tropicals per a conrear llagostins, amb assassinats i problemes socials greus, etc.
Aquests problemes es donen a Espanya?
En l’actualitat no, però al començament, als anys 80, es van cometre molts errors, com ara conrear en zones de posidònia, posant instal.lacions sense una planificació correcta.
S’han sancionat les males pràctiques?
Que jo conegui no. Es va obligar a moure emplaçaments amb un impacte molt elevat a altres llocs amb una millor renovació de l’aigua.
S’ha après dels errors?
Els empresaris han assumit diversos codis de conducta, i en general controlen la qualitat ambiental de les instal.lacions. Però hi ha molt per desenvolupar, sobretot plans d’ordenació i de seguiment ambiental per part de les administracions, i no per empreses dels productors, i inversió en sistemes de producció de baix impacte ambiental. A més, depèn molt de cada comunitat autònoma. Andalusia té un pla de gestió des de fa anys, la Comunitat Valenciana no, Canàries l’està fent ara després de l’embolic per les fuites i els enfrontaments amb pescadors i el sector turístic, Galícia està fent ara el pla marí…
Es cuida el benestar dels animals?
És una de les prioritats a Europa, però no en altres països.
Els productes d’aquests països es poden consumir amb garanties?
Els productes congelats i filetejats asiàtics compleixen els controls sanitaris. Una altra cosa és que siguin saludables i sostenibles. Al panga, se li dóna un bany químic per blanquejar el filet, un conservant per transportar-lo, productes per a la congelació, després es descongela… Menjar panga no és saludable, no és menjar peix. L’aqüicultura és bona si està ben gestionada i és sostenible.
Consumir productes aqüícoles espanyols és saludable i sostenible?
Són d’una qualitat excel.lent. En tot cas, la millor opció per al consumidor conscienciat amb el medi ambient és una dieta mediterrània bàsicament vegetariana. Però si decideix consumir proteïnes d’origen animal pot trobar en determinats productes d’aqüicultura un impacte ambiental relativament menor que, per exemple, en la vedella. Per minimitzar més l’impacte ha de prioritzar els productes locals i amb certificació ecològica.
Què ocorre si no es cuida el medi ambient i les condicions sanitàries dels emplaçaments aqüícoles?
El cultiu és més sensible a malalties, creix menys i fins i tot s’incrementa la mortalitat, la qualitat de l’aigua i els hàbitats circumdants es degraden, es produeixen impactes negatius sobre els peixos salvatges, conflictes amb altres usuaris de l’espai litoral…
Què hi poden fer els consumidors?
Exigir un etiquetatge informatiu i segells de qualitat i de denominació d’origen per poder seleccionar el millor producte i minimitzar la petjada del carboni. L’energia total consumida i el diòxid de carboni (CO2) emès s’incrementen molt si el producte ve de l’estranger. També ha d’exigir participar en els plans de desenvolupament de l’aqüicultura, per a assegurar la sostenibilitat ambiental i minimitzar els conflictes socials.
A quins reptes s’enfronta l’aqüicultura?
Les espècies carnívores generen diversos problemes per la seva alimentació, per la qual cosa caldrà potenciar el cultiu d’organismes herbívors. Un altre aspecte important és millorar els rendiments del cultiu i reduir la quantitat d’aliments necessària. Per fer-ho cal més inversió en investigació. La informació a la societat i la participació ciutadana és imprescindible. Sense consens social es produeixen conflictes.
I a Espanya?
El litoral espanyol té espai suficient per a desenvolupar una aqüicultura sostenible, però amb una planificació correcta.
El sector estudia noves espècies per augmentar la seva producció. Suposaran nous problemes ambientals i sanitaris?
Falta una regulació estatal, estudiar les estratègies de desenvolupament, la viabilitat econòmica a llarg termini i el risc sanitari i ambiental. Es poden produir impactes no considerats al principi sense una anàlisi correcta dels riscs.