Ens trobem lluny d’un patró de dieta saludable a Espanya?
Segons els estudis realitzats, sembla que hi hagi un abandó progressiu de la dieta mediterrània per part de la població, sobretot de les persones més joves. Les dades de l’estudi ENRICA, que inclouen una mostra representativa de la població espanyola, assenyalen que en una escala de 0 a 9, l’adhesió a la dieta mediterrània per part de la població espanyola es troba en 3,7. Es podria dir que, en general, se segueix una dieta mediterrània evolucionada amb la incorporació en les últimes dècades d’un alt consum de carn i productes carnis, així com d’aliments rics en sucres.
Quines coses hauríem de fer per a menjar millor?
Segons el mateix estudi ENRICA, només una proporció molt petita de la població aconsegueix els consums recomanats de fruites, verdures, hortalisses, llet i derivats. I els llegums també són els grans oblidats. Per contra, mengem massa proteïna d’origen animal; és a dir, mengem massa carn i productes carnis, com els embotits. Un altre punt molt millorable seria disminuir la quantitat de sal que consumim. Cal recordar que molts dels aliments precuinats i processats contenen grans quantitats de sal.
La piràmide nutricional ha incorporat canvis en la seva edició de 2015. Per què era necessari revisar-la i actualitzar-la?
Cada cert temps és necessari revisar i actualitzar les recomanacions a causa de l’avanç relativament ràpid dels coneixements en nutrició, a més dels canvis en els nostres hàbits de vida. Per exemple, en les noves guies dietètiques americanes de 2015, s’ha inclòs que un consum moderat de cafè, això és, un màxim de 400 mg cafeïna o quatre tasses, pot formar part d’un patró dietètic saludable en la població adulta.
Quins són els punts forts de la piràmide actual?
El posicionament dels dolços i de les carns i productes carnis en l’apartat de consum opcional, ocasional o moderat. També cal destacar com a aspecte molt positiu que s’incideix en el manteniment d’estils de vida saludables, entre els quals es recorda que l’aigua és la millor font d’hidratació per a la població.
Dins del grup dels cereals i els seus derivats, se suggereix que han de ser integrals. Els aliments integrals són més beneficiosos que els refinats?
Sí. Les últimes evidències científiques ho demostren. Els cereals integrals són aquells que no han estat sotmesos a un procés de refinament; és a dir, que no s’han eliminat les parts exteriors del gra. En conseqüència, són més rics en minerals, vitamines i fibra i, per això, són més beneficiosos per a la salut.
Com es podria millorar la piràmide nutricional?
En el document tècnic i en la presentació de la nova piràmide es va incloure informació sobre la preferència que les fonts d’hidrats de carboni, com la pasta o l’arròs, siguin integrals. Una millora interessant seria destacar aquesta informació en la mateixa piràmide. També s’hi podria ressenyar la importància de consumir aliments de qualitat, de temporada i de proximitat.
Una de les novetats són les tècniques culinàries saludables. Hauríem d’insistir més en aquest aspecte, per exemple, a promoure una formació gastronòmica sana des de nens?
Totalment d’acord. L’etapa infantil és on s’instauren els hàbits alimentaris i on la capacitat d’aprenentatge és més gran. Per aquesta raó, seria desitjable la promoció d’una formació gastronòmica saludable a les escoles.
La nova piràmide incorpora aspectes no nutricionals, com l’exercici físic o l’equilibri emocional. Una dieta saludable és alguna cosa més que bons aliments?
Sí. Una dieta saludable hauria d’emmarcar-se en un context de vida saludable. A més, hi ha hàbits relacionats amb l’alimentació que poden ser molt perjudicials; per això, en la piràmide es recorda la importància de l’equilibri emocional, ser conscients de la nostra alimentació. Tanmateix, actualment el 66% de la població espanyola dina o sopar veient la televisió cinc o més dies a la setmana.
Hi ha altres models per a promoure una alimentació saludable, com el plat, en lloc de la piràmide. Es contraposen o poden ser complementaris?
Són models complementaris. Personalment, prefereixo la piràmide nutricional al sistema del plat perquè el missatge és més clar i fàcil d’entendre.
A l’hora de comunicar, en quins aspectes s’hauria d’incidir més per a promoure una alimentació saludable?
En la manera com expliquem les coses. El missatge ha de ser clar i directe, comprensible per a la població i fàcil de recordar.