En què es diferencia un medicament convencional d’un d’homeopàtic?
És difícil acceptar per a un metge científic convencional que una partícula diluïda fins a ser indetectable sigui més efectiva que un principi actiu d’un medicament convencional per a tractar una malaltia. Si només són placebos, es comercialitzen a uns preus desmesurats en molts casos, i els ciutadans n’han d’estar ben informats. Els convencionals han de comptar amb uns requisits establerts per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris que no s’exigeixen als homeopàtics (només han de demostrar la seva innocuïtat), per la qual cosa manquen de codi nacional de fàrmac i són de venda lliure. A més, els metges estan obligats, pel codi deontològic, a utilitzar procediments i prescriure fàrmacs d’eficàcia demostrada científicament.
Revistes com The Lancet, BMJ, Pediatría o Chest han publicat investigacions que en mostren un efecte positiu…
Les conclusions són molt contradictòries i, pel que fa a l’eficàcia i l’efectivitat, gens concloents. L’OMS adverteix que la quantitat i qualitat de les dades sobre seguretat i eficàcia de les teràpies i de les tècniques no convencionals, com l’homeopatia, no són suficients per a donar suport al seu ús en l’àmbit mundial. Les raons de la manca de dades d’estudi es deuen a les polítiques sanitàries i a la manca d’una metodologia d’investigació adequada. Tot i el gran nombre d’estudis, no hi ha estadístiques sobre quants experiments han estat controlats i avaluats o quants han produït resultats a favor. Les dades d’observació de la teoria homeopàtica del medicament es mantenen sota els límits del que s’anomena “incertesa estadística”, un indicador de l’efecte placebo.
Què opina sobre la nova ordre ministerial que pretén regular els medicaments homeopàtics?
Sembla justificada, ja que es comercialitzen sense l’autorització administrativa exigida per la legislació sobre medicaments. Pretén regularitzar la situació actual. Tampoc és possible acceptar que als productes homeopàtics, sense cap indicació terapèutica, se’ls exigeixi prescripció mitjançant recepta mèdica, com es proposa des d’alguns àmbits, mentre que es permet i es promociona que alguns medicaments molt potents puguin adquirir-se sense recepta, com l’aspirina.
Una de les bases de l’homeopatia és que tracta el malalt en la globalitat, mentre que la medicina convencional és acusada de centrar-se en la malaltia.
Estic en contra d’aquesta afirmació. La medicina actual, moderna i amb base científica, en països amb sistema nacional de salut consolidats, és integral, tracta el pacient en conjunt. No tractem només malalties sinó malalts, molts d’ells complexos, ancians, dependents, polimedicats i fràgils. Tots els vessants (socioeconòmics, laborals, personals) i els aspectes (preventius, assistencials i rehabilitadores) s’han de tenir en compte quan abordem el seu procés. Això no vol dir que hi hagi comportaments professionals millorables.
Hi ha persones que afirmen que sí que els funciona. Si no s’ha demostrat la seva efectivitat, per què es ven a les farmàcies?
No entrem en el món de les creences, els ciutadans són lliures de creure el que vulguin. La nostra preocupació és que estiguin informats. En tot cas, és una resposta que correspon als farmacèutics. Mentre les teràpies no convencionals no aconsegueixin dotar-se d’una base científica suficient, tots els professionals de la salut que les apliquen estan obligats a informar els pacients de forma clara i intel.ligible, amb rigor i minuciositat, tant del possible benefici com del risc que comporten, com de les alternatives terapèutiques existents i fonamentades.
Quin missatge donaria a les persones que veuen l’homeopatia com una opció?
Una objecció important a aquestes teràpies és que es practica en substitució dels tractaments convencionals. Els pacients han d’informar els seus metges que les utilitzen. Alguns no ho fan per por que espatlli la relació amb el seu metge, i algunes poden interferir amb els tractaments convencionals.
En països com França forma part del sistema públic de salut des de fa anys. Hi deu haver estudis que n’avalin els resultats? Sap si aquí s’ha fet alguna cosa semblant?
A França, després d’haver-ne retirat el reemborsament parcial fa uns anys, s’ha restablert de forma provisional per demostrar-ne l’evidència i l’efectivitat de 2012 a 2017. En cas contrari, es retiraran de la cartera pública de prestacions (un dels laboratoris de productes homeopàtics més grans és francès). A Espanya hi ha un buit de regulació en relació amb altres països europeus. Al febrer de 2010, el Comitè de Ciència i Tecnologia de la Cambra dels comuns britànica va concloure, en vista de la inexistència de base científica més enllà del placebo, que l’homeopatia havia de deixar d’etiquetar-se com una medicina. La responsabilitat de les administracions ha de centrar-se en les repercussions sobre el seu ús en les cures sanitàries, com també en la regulació dels centres sanitaris on ha d’aplicar-se i a identificar els qui ho fan i com ho fan i la veracitat de la publicitat.