A Espanya hi ha 18.813.300 persones amb feina, segons l’última Enquesta de Població Activa. Però d’aquestes, 3,2 milions ja treballen per compte propi. Quins són els principals reptes del treball autònom a Espanya?
Els autònoms s’enfronten a l’enorme repte de ser competitius en un mercat globalitzat, una tasca que és molt complicada. La mida importa a l’hora de ser competitius i, en general, els autònoms o no tenen assalariats o en tenen molt pocs. Per a sobreviure, és imprescindible oferir béns o serveis innovadors i saber com oferir-los al món. Ni una cosa ni l’altra és fàcil; per això, dues de cada tres persones que inicien un negoci es veuen obligades a tancar-lo abans de dos anys.
Segons la Comissió Europea, pimes i autònoms creen el 73,4% de tota l’ocupació existent al nostre país. És aquest el final del treball tradicional i del contracte indefinit?
És cert que les pimes creen tres de cada quatre llocs de treball, però és lògic perquè més del 90% de les empreses són pimes. Les necessitats laborals canvien i treballadors i empreses han d’anticipar-se per no quedar-se obsolets. Sí que hi haurà més rotació laboral que la que ha existit fins ara, però les empreses són conscients que necessiten atreure i retenir el talent.
Hi ha qui diu que el treball per compte d’altri, comparat amb l’emprenedoria, limita l’experiència, encotilla la creativitat i estanca el desenvolupament professional. Hi està d’acord?
Depèn molt de com sigui aquest treball. En empreses obertes a la creativitat i a la innovació, amb estructures més horitzontals, el treballador pot ser creatiu i tenir un desenvolupament professional adequat. Però en empreses més jerarquitzades sí que crec que normalment s’encasella el treballador en certes tasques i és més difícil desenvolupar la creativitat. Sens dubte, el futur passa per un trànsit cap al primer tipus d’empreses.
Els treballadors autònoms són ja gairebé un de cada cinc ocupats (el 17%). Quines conseqüències tindrà aquest canvi?
La majoria dels autònoms al nostre país ho són per necessitat i no per decisió personal. En la crisi, molts treballadors acomiadats no han vist una altra opció que fer-se autònoms i muntar un petit negoci. Però la majoria d’aquests negocis no són rendibles ni ho seran: per a ser un autònom amb èxit es necessiten enormes competències de gestió, a més de valentia, caràcter innovador i coneixement internacional. La nostra societat, però, no transmet aquest tipus de competències als joves, ni a les llars ni en el sistema educatiu. I, sense elles, sincerament, veig poques possibilitats d’èxit als autònoms.
Al seu parer, quin és el problema principal de l’àmbit laboral a Espanya?
Veig dos grans reptes: d’una banda, donar resposta a les necessitats laborals canviants en un món altament globalitzat i digitalitzat, on el treballador ha de ser un complement a les màquines. Però el segon repte és no deixar enrere els grans perdedors de la crisi, aquells que han perdut la feina i que estan molt de temps a l’atur, que ja en són dos milions. El repte és mirar cap al futur sense abandonar les cicatrius que la crisi recent ha deixat. I no és fàcil, cregui’m.
En una situació de desocupació canviant, que depèn en gran manera de l’estacionalitat i subjecta al ritme vertiginós de les noves tecnologies, el món laboral canvia a gran velocitat. Quin model laboral i de treball estem creant?
Coexisteixen dos models laborals: el que es crea en empreses exposades a la internacionalització i, per tant, a una enorme competència; i el d’empreses, en general, petites que viuen encara del mercat local. Les primeres tracten de captar talent i retenir-lo, estan amb els ulls molt oberts a l’exterior i són conscients que el capital humà és el gran secret del seu èxit. Però a Espanya, per desgràcia, aquestes són les que menys abunden i la majoria de les empreses tenen una perspectiva molt miop. La crisi ha permès que hi hagi condicions laborals molt precàries, encara que crec sincerament que s’equivoquen.
Creu que el pitjor de la crisi ja ha passat? Anem cap a una recuperació de l’ocupació a Espanya?
La destrucció de feina de la crisi ha passat. Som en una fase de clara recuperació de l’activitat, però si no apostem per ser competitius en sectors d’alt valor afegit, amb inversió en R+D+I, l’augment de l’activitat comportarà una ocupació precària.