JORNADA INTENSIVA O PARTIDA

José Luis Casero, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols

"Les jornades interminables no són bones per al treballador ni per a l'empresa"
1 Febrer de 2019
Img entrevista listado 1299

Què és un horari laboral racional?

Un marc temporal en el qual es desenvolupa la prestació laboral on el treballador i l’empresa troben satisfacció mútua. Però cal respectar la singularitat de persones i empreses, amb horaris més flexibles. La clau és partir d’un horari d’entrada ampli (per exemple, de 7.00 a 10.00 hores) i marcar un límit horari màxim de finalització, per exemple, les 18.00. No tot sector productiu és igual i, en conseqüència, també cal tenir flexibilitat per a tractar les singularitats de camps com el comerç i l’hostaleria.

Un estudi de l’organització que presideix diu que la jornada laboral concentrada, amb una pausa breu per a dinar, augmenta la productivitat entre un 11 i un 15 %.

La corba de rendiment de la persona treballadora disminueix al llarg del dia. En conseqüència, quan l’horari laboral es concentra permet rendiments més productius, mentre que en un horari laboral excessiu o partit en dues jornades, la desconnexió mental del treballador és inevitable. A més, una empresa amb un horari racional i assenyat té en compte el recurs personal, el capital humà; i els índexs de satisfacció en les enquestes de clima laboral milloren espectacularment. Això comporta la retenció i l’atracció del talent.

La jornada intensiva fa més fàcil conciliar la vida personal/familiar i laboral?

Ho fa més senzill, natural i lògic. Concentrar la feina repercuteix en el temps per a conciliar de les persones, independentment de si tenen família, també en la percepció de respecte i preocupació de l’empresa per la seva vida.

L’horari laboral concentrat pot reportar beneficis per a la salut del treballador?

Dinar en un temps adequat i disposar d’espai després de la jornada és la millor mesura que pot posar en marxa una empresa per a millorar la salut dels treballadors. Cal tenir temps per a treballar, però també per a viure.

Però també hi deu haver alguna contraindicació.

No jugar amb regles clares, per exemple. Els models organitzatius del futur ja no responen a regles generals del segle passat: vuit hores de feina, vuit hores de vida i vuit hores de descans. Anem a models en què de vegades la presència no és decisiva, sobretot tenint en compte les noves tecnologies que poden arribar a convertir-se en un aliat magnífic. O també en un enemic del temps quan es converteixen en una finalitat en si mateixos i no en eines per a afavorir l’operativitat. La clau és crear marcs clars on siguin visibles les regles de joc i, sobretot, que respecti tothom.

La meitat dels empleats a Espanya treballen amb horari partit i jornades dilatades, que finalitzen cap a les 19.00. Tot això amb pauses llargues per a dinar.

Òbviament, això no és bo per a ningú, ni per al treballador ni per a l’empresa. Les empreses han de buscar talent i innovació, no escalfacadires. No som màquines i a mesura que passa el temps els nostres mecanismes interns no responen ni davant del treball ni fora.

I per què creu que l’hàbit espanyol d’escalfar la cadira fins que el cap no surt per la porta està tan arrelat?

És un mal costum, originat per un mal enteniment que la feina és l’eix de la nostra vida. I, en conseqüència, pensar que “com més hores li dediqui, millor ho faré”. Hi ha por de canviar d’hàbit o de pensar que, si ho fa el cap, està ben fet. És el moment que els directius liderin el canvi, ja que aquest paradigma lamentable no és bo per a l’organització ni per a les persones. Cal ser honestos i, tant si ets empresari com si ets treballador, procuris ser més eficient en l’ús del temps. Tot això per tal de tenir un temps per a viure i descansar.

Llavors, no creu que l’horari partit, i més hores de feina, sigui beneficiós per a l’empresa?

No. No és una qüestió de ser a la feina, sinó de ser eficaços i eficients en el desenvolupament de la nostra prestació. Quan deixem de ser-ho passem a tenir un absentisme mental que no beneficia les organitzacions.

L’estudi “La conciliació de la vida professional, familiar i personal. Espanya en el context europeu”, del doctor d’Economia José María Fernández-Crehuet, conclou que a Espanya treballem més hores que als països del nostre entorn, amb pitjors resultats.

La recepta és la flexibilitat horària combinada amb el teletreball parcial i l‘smart working intel·ligent, o metodologia de treball basada a donar al treballador les eines necessàries per a aconseguir el seu rendiment professional màxim des de qualsevol lloc. Tot això, combinat amb un temps de dinar de 30 minuts i un màxim d’una hora. I, per descomptat, mesures de conciliació i corresponsabilitat dels homes, als quals els costa sortir del seu entorn laboral i entrar en l’entorn domèstic a assumir les seves obligacions.

QUAN ANEM A ESCOLA?

La jornada intensiva s’ha generalitzat a les escoles públiques, i ja és l’opció majoritària a Astúries, Andalusia, Madrid, Múrcia, les dues Castelles, Extremadura, Cantàbria, Canàries, Galícia i La Rioja, així com als instituts públics d’ESO, Batxillerat i FP. Per contra, Navarra, el País Basc, Catalunya, Aragó o la Comunitat Valenciana es resisteixen a instaurar el model de classe només matinal. A l’escola privada i concertada, en canvi, es manté la jornada partida majoritària. L’escola amb horari intensiu té detractors: les associacions de pares i mares solen reivindicar la jornada partida, perquè hi ha moltes famílies que no tenen la tarda lliure per a estar amb els fills. A més, diuen que l’horari intensiu redueix les hores de pati i esbarjo, i la socialització resulta perjudicada.