“Vull una mascota!”. Els nens pronuncien aquesta frase tard o d’hora. Què han de fer els pares: adoptar o no adoptar?
La resposta depèn de l’edat que tingui la criatura. Si és menor de sis anys, cal pensar-s’ho molt abans d’adoptar un animal, potser serà millor esperar-se. Però si el nen ja té capacitat per a poder passejar el gos, per a atendre’l i responsabilitzar-se’n, llavors ho podem meditar, encara que sempre de forma responsable. Un animal requereix responsabilitat, implica despeses i temps. La seva adopció no pot ser la resposta al capritx d’un nen.
Alguns estudis demostren la importància de la relació dels nens amb els animals. Reforça la seva autoestima i fins i tot els ajuda a concentrar-se en les feines d’escola, segons unes investigacions fetes als EUA. Quina és la lliçó més important que ensenyen els gossos i els gats als infants?
L’acció que exerceixen els gossos i els gats sobre els nens i els nadons és molt positiva, sempre que la nostra estructura familiar ho permeti. Els animals ajuden els petits a acostar-se a la naturalesa i també són una ajuda per a socialitzar-se i relacionar-se amb altres persones.
Els nadons que conviuen amb gossos i amb gats desenvolupen menys al.lèrgies, creixen més forts i el seu sistema immunitari és més resistent, segons una recerca de la Universitat de Finlàndia. A més, podrien ajudar a reduir el sobrepès infantil. Quina és la seva opinió sobre aquest tema?
Encara que sigui intuïtivament, els beneficis dels animals sobre els nens es donen. L’afectivitat que proporcionen, la responsabilitat que impliquen i l’exercici físic que comporten els seus passejos i jocs exerceixen un benefici anímic i físic sobre els nens. Les mascotes també ens ajuden a somriure més: tant als nens com als adults. Els animals ens ensenyen a veure les coses d’una altra manera, a ser més feliços.
Vuit de cada deu nens prefereixen jugar amb el seu gat o amb el seu gos abans que amb videojocs, segons un estudi recent elaborat a Espanya. Quina és la seva recepta per a una bona convivència entre mascotes i nens a casa?
Un gos o un gat és un amic del nen per a tota la vida. Els nens i les seves mascotes s’entenen a la perfecció. No tenen cap problema per a relacionar-se, es porten bé i tots dos es beneficien de la convivència: juguen i es cansen mútuament. La recepta és ensenyar els nens a conèixer què és un gos o un gat: els seus costums, la seva alimentació, com viuen, com es relacionen amb el mitjà, la seva sexualitat, etc. Si els ajudem a comprendre el seu animal, els nens aprendran a estimar-lo tal com és. I la vida de l’animal també serà més feliç perquè podrem donar-li el que necessita.
Recomana involucrar els nens en la cura dels seus gossos i gats?
I tant! Els nens més grans es poden ocupar dels passejos del gos i d’ensenyar-los determinades instruccions. Els fills també els poden posar el menjar, raspallar-los i aprendre a jugar amb el seu animal: perquè no és el mateix jugar amb un gat que amb un gos.
Pot ser perillós per a un nen conviure amb un animal?
Rotundament, no. No és perillós, els accidents o els atacs greus que sentim en les notícies són excepcions que impliquen mals amos. També que un gos mossegui o que un gat esgarrapi un nen és anecdòtic. Els animals són molt intel.ligents. Si estan molestos, en general, eviten el nen. Tant gossos com gats tenen moltíssima paciència. El consell és conèixer-los i ensenyar els nens com interactuar amb ells. Quant a la salut, l’animal ha de ser desparasitat i vacunat: només cal seguir les directrius del veterinari.
Hi ha unes mascotes més adequades que d’altres per a viure amb nens?
Sí. Cada animal té la seva personalitat: per exemple, hi ha gossos que són més guardians i d’altres que són més dolços. També hi ha gossos als quals no agraden tant els nens, per això cal informar-se. La recomanació és triar una mascota adequada a l’estructura familiar. El millor és visitar el veterinari per a trobar consell.
Llavors, recomana que els nens creixin envoltats de gossos o gats?
Sí, és clar! Un nen envoltat d’animals és un nen més feliç. Però cal fer les coses bé, amb coneixement i deixant-se aconsellar. Si no, és preferible no adoptar. Un gos o un gat no és una moto que puguem deixar al garatge: exigeix cures, afectes, jocs tots els dies. És un exercici de responsabilitat.