Consumim més sucre del que deuríem?
L’OMS és la institució de referència i, de moment, aconsella que el consum de sucres senzills no superi el 10% de la ingesta calòrica total. A Espanya, segons grups d’edats, els sucres senzills representen entre un 18% i un 20% de les calories que consumim. Gairebé dupliquem la recomanació de l’OMS. Ara bé, hem de tenir present que aquestes xifres inclouen tant el sucre present en els aliments de forma natural com l’afegit. Segons les enquestes nacionals, un 30% del sucre que prenem és el que nosaltres afegim. El 70% està amagat en els aliments, ja sigui de manera natural o industrial.
En quins aliments s’amaga el sucre?
En les galetes, la brioixeria, les llaminadures… però també en les fruites, on és present de manera natural. La finalitat del sucre afegit en els aliments és moltes vegades tecnològica: millorar el sabor, treure el gust àcid o actuar com a conservant. El problema és que la població no sempre percep que està prenent tant de sucre perquè, en els aliments processats, desconeixem moltes vegades quant de sucre hi ha. L’etiquetatge dels productes té un marge gran de millora.
El sucre, llavors, és dolent per a la salut?
Cap aliment és “dolent” per ell mateix i el sucre té el seu lloc en una dieta saludable. S’admet que hi hagi un percentatge de calories que provingui de les proteïnes, dels lípids, dels hidrats de carboni i, dins d’aquests, dels sucres senzills. El límit és del 10%, com dèiem abans, però no perquè el sucre és “dolent”, sinó perquè quan augmentes el percentatge d’alguna cosa, el restes d’altres coses -en aquest cas, nutrients- que també se’n necessiten. Els percentatges ens ajuden a mantenir un equilibri en la dieta, en la qual ha d’haver-hi varietat i moderació.
Quins problemes implica consumir més sucre de l’indicat?
El risc principal és que desplaça de la dieta altres aliments que poden ser més nutritius. N’hi ha algunes excepcions, com els cereals de l’esmorzar, que contenen també vitamines i minerals; però, en general, aliments com els gelats, les galetes, els pastissos o les pastes només ens aporten calories. Un altre problema és la càries, ja que hi ha una relació clara entre el consum de productes ensucrats i la càries dental. Malgrat això, no tots els aliments amb sucre són igual de cariògens. Això depèn del temps que aquest aliment estigui en contacte amb les dents, de la higiene dental, de si les aigües estan fluorades… És a dir, no és el mateix un caramel dels que s’enganxen a les dents que una beguda amb sucre que gairebé no està en contacte amb la boca.
L’OMS es planteja reduir la ingesta recomanada de sucre del 10% al 5%. Ho creu factible?
És molt estricte. Reduir la ingesta de sucres senzills a un 5% permetria augmentar la ingesta d’altres hidrats de carboni o de fibra. No tinc tan clar que s’aconsegueixi aquest objectiu sense espatllar altres “coses” de la dieta. Si la població no té una alternativa millor per substituir el sucre, pot acabar desequilibrant la dieta i desviant-la cap a aliments amb més quantitat de greix, per exemple. I els aliments grassos, com està demostrat, afavoreixen l’obesitat. En nutrició, són molt més eficaces les mesures positives que les negatives.
Llavors, gravar amb més imposts els aliments ensucrats no seria una bona mesura.
Cal fer alguna cosa des de la política per a lluitar contra una sèrie de malalties que tenen una base en la mala dieta, però abans de posar en marxa cap mesura, és imprescindible comprovar que funciona, perquè no tingui un efecte inesperat i negatiu.
Quines accions es podrien dissenyar en aquest sentit?
S’ha de treballar amb la indústria alimentària perquè hi hagi una oferta saludable d’aliments, fins i tot perquè redueixi de manera gradual les quantitats de sucre que utilitza en l’elaboració, com s’està fent amb la sal en el pa. La cooperació dels fabricants i dels mercats és fonamental. Per a triar un aliment sa, l’oferta ha d’existir i el consumidor ha de tenir-la al seu abast. Hi ha estudis que demostren que gravar certs aliments amb impostos no fa que el consumidor canviï els seus hàbits de compra. En canvi, subvencionar els més saludables sí que podria funcionar. Si en la nostra dieta falten hidrats de carboni complexos o fibra, és més recomanable generar estratègies que ajudin a prendre més fruites, més verdures, més cereals integrals, més hortalisses. Això farà que el consumidor, amb el temps, aprengui a desplaçar aliments rics en sucres.