Vostè ha assegurat que els productes de l’agricultura ecològica són “per a ‘pijos'”. Per què?
Solament entre el 5% i el 10% de l’agricultura a Europa és ecològica (el principal productor n’és el príncep Carles d’Anglaterra). A Espanya, el seu consum és baix, per persones amb poder adquisitiu mitjà-alt o alt.
Des d’aquest sector es diu que els seus productes són més sans, tenen més sabor i no danyen el medi ambient com els convencionals; hi està d’acord?
No, però tampoc la Unió Europea, la màxima autoritat per a aquests productes a Europa. Al seu web assenyala que no hi ha dades concloents sobre aquest tema. Tots els estudis científics realitzats indiquen que les seves propietats per a la salut són similars als convencionals.
L’agricultura i la ramaderia ecològica podrien substituir els sistemes convencionals?
Podrien alimentar uns mil milions de persones, sent optimistes. O els sis mil milions restants es moren de gana, o es necessitaria més sòl conreat, és a dir, arrasar espais naturals lliures. La producció ecològica és de petita escala i per a pocs consumidors. Portar-la a gran escala comporta un mur infranquejable.
Són conscients els productors ecològics d’aquest “mur infranquejable”?
Ells diuen que serien capaços, però quan se’ls pregunta com es desvien del tema. Objectivament no és possible: segons les dades d’estadística agrària, la producció per hectàrea sembrada és entre un 25% i un 50% menor que la convencional.
No obstant això, sostenen que si es generalitzés, la seva productivitat augmentaria, arribaria a més gent i seria més barat.
No és creïble quan, per exemple, en la ramaderia ecològica recomanen homeopatia o acupuntura, o alfàbrega i all com a control de plagues, reduint la meitat de la producció. Parteixen d’un error conceptual: l’agricultura per definició no és ecològica, perquè altera la biodiversitat del lloc.
Vostè ha publicat el llibre “Los productos naturales, ¡vaya timo!”. Enganyen als consumidors?
Si els diuen que és millor per a la salut o per al medi ambient, sí. Si els diuen que ha superat l’acreditació ecològica, no. Hi ha una agència certificadora que passa una vegada a l’any i diu si s’ajusta a la normativa o no.
Són segurs, els productes ecològics?
Els productes ecològics i convencionals han de superar la mateixa normativa de seguretat. Ara bé, com que la producció ecològica és de porta a porta, a petits distribuïdors, els controls són més difícils, més laxos. En proporció, la producció ecològica té més alarmes per contaminació de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que la convencional. Però cal no alarmar-se: les possibilitats són baixes, l’alimentació a Europa és segura.
Diversos estudis han provat greus impactes ambientals i per a la salut de certes pràctiques dels sistemes convencionals.
Durant molt de temps s’han fet animalades al camp, sobretot amb citoquímics. Però avui en dia tot ha de superar uns controls que fa 50 anys no hi havia. L’agricultura convencional és cada vegada més respectuosa amb el medi ambient, i ho serà encara més. Precisament per aquests controls, algunes grans produccions se’n van a països com el Marroc o Algèria, on usen el que els dóna la gana i després ho venen a Espanya.
Aquestes pràctiques no donen la raó als productors ecologistes?
No necessàriament. Fins l’any passat, la normativa ecològica autoritzava les molt contaminants sals de coure (el brou bordelès). Si la normativa se centrés en allò que de debò no té impacte ambiental i no si és “natural” o “artificial”, seria més ecològica. El reglament europeu és pèssim.
I prioritzar la producció local davant de la global?
En la mesura possible sí. Europa és cada vegada més dependent d’importacions. Però sense exagerar. Si tothom haguéssim de produir els nostres aliments, tornaríem al neolític. I tampoc cal demonitzar les grans explotacions, perquè són més eficients en l’ús dels recursos i menys contaminants que les petites. Convé tenir un hort gran i prop del consumidor final.
Què opina dels cada vegada més nombrosos horts urbans?
Jo en vaig tenir un quan vaig estudiar a Suïssa. És un hobby bonic. Faria les ciutats més airejades, però no és un model per a l’alimentació del futur. A gran escala seria un enorme desaprofitament de recursos, i un hort de dos metres quadrats no serveix per a una alimentació completa. A més, caldria garantir que el sòl no estigui contaminat per una activitat industrial prèvia.