Leticia Mata, directora del telèfon ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc)

"És estrany el centre que no pren mesures en casos d'assetjament escolar, una altra cosa és que no siguin les adequades"

1 Març de 2016
Img entrevista 2 listado 287

Quantes trucades reben al seu telèfon d’atenció a víctimes?

El 2014, vam rebre un total de 363.183 sol·licituds, unes mil trucades i correus electrònics diaris, sobretot, de nens. Vam detectar 7.100 nous casos reals que necessitaven intervenció urgent, una o dues al dia. El nostre objectiu és ampliar l’atenció en xats i xarxes socials, sempre amb garantia de confidencialitat, perquè els nens estan més còmodes que per telèfon.

Han augmentat els casos d’assetjament escolar?

Cada vegada ens truquen més. Pot ser que perquè hi ha més casos o perquè truquen més que abans. L’ús de les noves tecnologies ha propiciat que hi hagi més casos d’assetjament escolar. Una mica més de la meitat dels casos que manegem és ciberassetjament. Abans era estrany l’assetjador que anava sol, tendien a fer-ho en grup. Amb les noves tecnologies l’assetjament en solitari ha crescut. L’assetjador se sent en un aparent anonimat i és més directe, ja sigui amb nens del mateix centre o d’altres llocs, com d’activitats extraescolars.

Què es pot fer?

L’important és formar en l’ús de les noves tecnologies, posar límits, control parental i notificar les amenaces. El ciberassetjament es pot denunciar als sistemes de protecció de les mateixes xarxes socials i, també, a les unitats especialitzades en delictes tecnològics de la Policia i de la Guàrdia Civil.

Com s’atén un nen víctima d’assetjament?

Hem de guanyar-nos la seva confiança, per aquest motiu en el nostre telèfon tots són psicòlegs, assessorats per advocats i treballadors socials. Necessiten temps per a obrir-se, per la qual cosa és freqüent que es necessitin diverses trucades. Hi ha molts nens que no són conscients de sofrir assetjament, és un fenomen similar al de la violència de gènere, encara que la situació va canviant. Truquen també nens que veuen casos d’assetjament i que tenen por de ser considerats acusetes o de convertir-se també en víctimes. Augmenten també les trucades de pares i professors.

Què hi poden fer els pares?

El principal és mantenir la calma. No és prudent anar directament on són els altres pares o l’agressor. Cal parlar amb el tutor i els responsables del centre perquè hi hagi una resposta immediata. Així, en la majoria de casos, se soluciona.

Com es pot evitar que hi hagi assetjadors?

L’agressor moltes vegades no és conscient de les conseqüències dels seus actes; per exemple, saber que amb 14 anys ja té responsabilitat penal. També és essencial la formació per a possibles agressors, que siguin conscients dels seus actes, que tinguin empatia amb els altres. La prevenció i la formació són essencials.

És recomanable canviar la víctima a un altre centre?

Abans es feia, ja fos per suggeriment del centre o per decisió dels pares. Però si no s’ha solucionat no servirà, ja que el poden seguir, i més ara amb el ciberassetjament.

Com es pot ajudar un nen assetjat?

Cal donar-li confiança, que no es tanqui, i convèncer-lo que no és un tipus estrany. Cal valorar oferir-li assistència psicològica. Com més temps passa, els danys són més grans i fins i tot poden ser permanents. També s’ha d’assumir que és un problema molt greu. Tenim nens que en un moment donat somien apartar-se del món, cosa que lamentablement estem veient.

Què hi poden fer els centres escolars?

Haurien de donar formació específica des d’edats primerenques, i també als pares, perquè el menor molt sovint no ho explica. El mínim és que tinguessin un orientador escolar i, ara mateix, no n’hi ha. Encara que hi hagi bona disposició es necessiten recursos, sobretot, per a detectar-ho i actuar immediatament.

I si el centre no respon de forma adequada?

Cal acudir a inspecció educativa. Si l’assetjat té marques físiques, s’ha d’anar al metge i que en faci un informe. El centre té una responsabilitat civil pels danys que sofreixin els seus alumnes dins de les hores lectives. Si s’ha notificat que hi ha assetjament i no s’atura, els pares poden exigir aquesta responsabilitat i hi ha sentències que han obligat a pagar indemnitzacions.

Creu que s’està avançant per fer front a aquest problema?

La societat n’és cada vegada més conscient. És estrany que s’avisi un centre i que no prengui mesures, una altra qüestió és que no siguin les adequades. A més, les forces i els cossos de seguretat de l’Estat cada vegada s’hi impliquen més, fins i tot donen formació als centres.