María José Cornax, directora de pesca d'Oceana a Europa

"Els espanyols tenim un paper molt destacat en la pesca il·legal"

1 Gener de 2016
Img entrevista 2 listado 271

Quines dimensions abasta la pesca il.legal?

És com la corrupció o la droga, resulta molt difícil de mesurar. Hi ha des del petit frau d’un vaixell que no declara les captures, fins a la pesca il·legal a gran escala en aigües internacionals no declarada i no reglamentada de tots els països del món.

I a Espanya?

Els espanyols hi tenim un paper molt destacat. Al Nadal passat es van detectar vaixells, atribuïts a espanyols, que practicaven la pesca il·legal en aigües internacionals de l’Antàrtida d’una espècie d’alt valor comercial als Estats Units, el bacallà polar, vora el col·lapse per això.

Quins resultats van obtenir en el seu estudi?

Els test d’ADN en diversos restaurants de Brussel·les van descobrir que un de cada tres peixos consumits eren falsos. Alguns casos eren molt cridaners: el 95% de la tonyina vermella no ho era i com a bacallà es venia panga, un peix conreat al sud-est asiàtic en males condicions. Volíem demostrar als polítics que decideixen a Europa que també són vulnerables, perquè actuïn. Ens han arribat moltes peticions de l’administració comunitària. I no és l’únic estudi. El CSIC en va fer un a Catalunya que va detectar un frau invers de la tonyina vermella.

Un frau invers?

Quan el consumidor comprava tonyina d’ulls grossos, una espècie de tonyina, li venien tonyina vermella. Va ser capturada il.legalment i la camuflaven com una altra espècie. Prefereixen guanyar menys que no ser sancionats o perdre la venda.

Com es poden localitzar aquests pescadors il.legals?

Actuen com a xarxes de crim organitzat internacionals. És molt difícil identificar-los. Utilitzen bucs amb un pavelló d’un país tercer, com ara Indonèsia o Nigèria, i operen a través d’empreses pantalla de paradisos fiscals, com Panamà o Belize. No obstant això, és vox populi que hi ha ciutadans espanyols al seu darrere. És tan greu, que fins i tot Interpol s’ha involucrat per a tancar els ports de tot el món a aquests pirates.

Quins són els països amb més pesca pirata?

Els espanyols, per importància o per persistència en el temps -s’han identificat els mateixos armadors des dels anys 90-, són els que més fama tenim a la UE. Però hi ha altres països amb propietats de bucs o fent d’intermediaris. A Europa, entren productes il·legals per tots els mercats i un dels grans actors és la Xina, de qui no es tenen dades.

No se’ls aplica la llei?

El Reglament contra la pesca il·legal de la UE no s’aplica igual en tots els països. Espanya ha reforçat molt el seu control de fronteres, però els productes rebutjats poden acabar en altres països, com Alemanya o Holanda, on l’aplicació de la normativa no és tan eficient. La UE ha desenvolupat un sistema de targetes grogues i vermelles per a països tercers que no col·laboren. La targeta vermella, que prohibeix les exportacions a la UE, ja s’ha mostrat a Belize o a Guinea.

Espanya ha millorat el control d’aquest frau?

Espanya lidera l’aplicació d’aquesta normativa. Era una obligació moral per aquesta mala imatge internacional arrossegada des de fa temps i pel perjudici a la indústria pesquera espanyola.

Com ens afecta aquest problema?

Afecta la conservació de les espècies, els estats i el sector per les pèrdues econòmiques, els drets laborals i humans, i la salut.

Què hi podem fer com a consumidors?

El principal garant que ens arribi un peix legal i sostenible són les administracions públiques, però el ciutadà es pot conscienciar més. Amb el peix, és com si ens fos igual que ens venguessin pollastre, vedella o porc, perquè tot és carn. Els recursos pesquers i el mitjà marí pertanyen als ciutadans i és el seu llegat per a generacions futures.

Què hi haurien de fer les institucions?

Hi ha una normativa recent, del desembre de 2014, que obliga els llocs de venda a informar el consumidor sobre l’espècie, el nom comú, l’origen i l’art de pesca. Però no s’està complint.