Meglena Kuneva, Comissària Europea per a la Protecció dels Consumidors

"Els consumidors s'han de beneficiar del mercat únic i rebre un tracte millor"

1 Juny de 2007

Creu que el consumidor europeu confia en les institucions europees?

/imgs/20070601/img.entrevista.02.jpgSí, crec que el consumidor europeu confia en les institucions que vetllen per la defensa dels seus drets. No obstant això, la forma de mesurar en qui i en què confien els consumidors europeus passa per veure com s’aplica la legislació europea. En aquest sentit, veig que en l’actualitat estem davant d’una gran oportunitat per a desenvolupar una bona coordinació entre els estats membres i la Comissió. Cal que treballem pel compliment correcte de les lleis, perquè de què serveix una determinada llei o norma si aquesta no s’aplica i simplement queda en paper mullat? Quan adoptem una legislació, intentem unir esforços entre la Comissió, el Parlament i els estats membres. D’aquesta manera, podem dir que la “propietat” d’aquesta mesura no és només de les institucions europees, sinó de tots els estats membres i dels seus ciutadans.

Què poden fer les institucions europees per beneficiar el consumidor?

És clar que necessitem una bona legislació i, per descomptat, fer una supervisió correcta de l’aplicació d’aquestes normes. I aquesta és la línia de treball en què ens movem. La legislació europea està cada vegada més present en tots els sectors que afecten el consum: itinerància o “roaming”, telecomunicacions, transport, sector energètic… Els drets del consumidor tenen cada vegada més importància, per això cada vegada estan més presents en tots els àmbits. En moltes àrees, la Comissió és pionera en l’elaboració de normes que parlen sobre els drets dels consumidors. De primer, en el nivell de la Unió Europea i, després, en la promoció per a implantar-les als estats membres.

Com es pot incrementar el nivell de confiança i d’informació dels consumidors?

A través d’una legislació ben pensada i meditada. Per exemple, a Espanya crec que fa falta una norma que regule el sector de la multipropietat, àmbit en què s’han produït problemes als últims temps. En l’actualitat, un 35% de les empreses que ofereixen serveis de multipropietat a tot Europa estan a Espanya. Espanya és un país amb un turisme molt ric que no s’ha de veure perjudicat per aquest tipus de dificultats. Convé recordar, en qualsevol cas, que amb freqüència les empreses que ofereixen serveis de multipropietat problemàtiques són entitats estrangeres establertes a Espanya. Aquest és un tema urgent al qual ens hem d’enfrontar i que ja està inclòs de forma clara en la nostra agenda. Abans del final de maig, es preveu que puguem aprovar una Directriu sobre la multipropietat. Ara, quan sorgeixen problemes, es pot recórrer als sistemes de rescabalament col·lectiu, promoure accions conjuntes, solució que sí que està prevista en la legislació espanyola. Però crec que seria oportú disposar d’una mesura semblant a escala europea. La multipropietat és, per tant, un bon exemple d’assumpte en què tractarem d’incrementar el nivell de confiança del consumidor. Tanmateix, també ens preocupen altres temes com els serveis relacionats amb l’ús d’internet, per exemple amb les descàrregues de música, els serveis financers i, en particular, el crèdit al consum. Aquest últim aspecte és molt important ja que són molt pocs els ciutadans que, en l’actualitat, no tenen un crèdit subscrit.

En aquest sentit, també es treballa en l’elaboració d’una Directriu del Crèdit al Consum No és així?

Sí. Al començament de maig un grup de treball s’aplicarà a negociar sobre aquest tema amb l’objectiu d’harmonitzar el sistema de crèdits al consum. Crear una Directriu sobre aquest assumpte és un tema en què es treballa des de ja fa set anys, i això no és un bon exemple d’eficiència. Ara bé, crec que hem d’arribar a un acord i regular aquest assumpte, molt important en l’actualitat, en especial a causa de l’elevat nivell d’endeutament de les famílies. Moltes vegades, la gent no sap a què es compromet i què fa realment quan contracta un crèdit al consum, i això és dolent.

Com veu el paper de les associacions de consumidors a la UE dels 27?

A Espanya en particular, crec que tenen unes organitzacions molt fortes. M’he entrevistat amb els responsables d’algunes d’aquestes i així m’ho han deixat veure. He de felicitar-los pel bon treball de les seues associacions i, també, pel paper que fa el Ministeri de Sanitat. Crec que van per bon camí i aquesta és la millor forma de recollir èxits. La política de consum no és una “illa”, no s’ha de prendre de forma aïllada. La col·laboració amb el govern en aquests àmbits és molt important.

Els consumidors han sabut beneficiar-se dels avantatges d’un mercat únic?

No crec que puga donar un sí rotund. Tenim els nostres èxits i, també, els nostres fracassos. Les xifres mostren que el consumidor europeu no gaudeix d’uns serveis financers de manera transfronterera. Només un 1% dels consumidors europeus tenen accés a serveis financers transfronterers. També les compres per Internet estan a un nivell molt baix. Estem desaprofitant les oportunitats que ens ofereix Internet.

Tot i la liberalització dels serveis d’interès general, al consumidor li costa molt canviar d’empresa de béns i serveis. Els tràmits són complicats i les millores no són tan perceptibles. A més s’incrementen les reclamacions, per exemple, en telefonia. Quines polítiques preveu la seua Direcció per millorar aquesta situació?

En l’actualitat ja es treballa de valent en temes d’interoperabilitat i telefonia. S’està preparant una nova legislació que protegisca més els consumidors, per exemple en assumptes relacionats amb la itinerància. En aquests moments, hi ha empreses que obtenen grans beneficis a costa de les elevades tarifes que cobren als consumidors, de vegades excessives. Cal una norma que protegisca més el consumidor en aquest sentit.

La realitat de la Unió Europea està molt lluny de ser harmònica en matèria de protecció al consumidor. Quins problemes representen aquestes diferències? Quins passos cal fer per materialitzar una política comuna de protecció del consumidor?

Bé, tenim gran experiència a treballar amb sistemes comunitaris d’intercanvi d’informació. Per exemple, des del 2003 comptem amb el sistema Rapex, sistema comunitari d’intercanvi ràpid d’informació sobre els perills derivats de la utilització de productes de consum. A través d’aquest sistema s’avisa de l’existència d’aquests productes en els diferents mercats dels estats membres. El fet que s’hagen duplicat les comunicacions de productes perillosos l’últim any és una bona prova que indica que el sistema funciona. El sistema mostra, per exemple, que els més afectats són els productes xinesos. En aquests moments, fem tot el que podem per arribar a acords amb la Xina amb l’objectiu que apliquen unes normes semblants a les europees. Pensem que no només és important aconseguir bons preus, sinó també defensar els valors i normes europeus.

Què es pot fer per millorar el nivell de confiança del consumidor en el comerç en línia?

Hem de seguir les propostes de revisió del patrimoni comunitari i aconseguir actualitzacions d’aquelles àrees on hi ha coll d’ampolla. Llavors aconseguirem que els consumidors europeus estiguen igual de protegits en tots els estats membres. És a dir, en relació amb el comerç en línia és important fixar mesures semblants d’aplicació en tots els punts de la Unió Europea. Per exemple, en primer lloc és important que els consumidors coneguen quins drets poden exercitar quan compren un producte o servei a través d’Internet. Han de saber si el podran tornar, si podran recuperar els diners i en quin termini… És important que el consumidor conega quins drets té quan fa ús del comerç electrònic. Precisament, els centres europeus per als consumidors hi són per això: per assessorar els consumidors i informar-los.

Quines accions s’apliquen actualment per a un accés a aliments segurs?

El control dels productes alimentaris i dels pinsos per a animals pertany a una altra cartera, no a la meua. En qualsevol cas, tenim un sistema que compartim per a avisar sobre productes perillosos. Hi ha un sistema d’alerta ràpida sobre productes alimentaris. És molt important el funcionament d’aquest tipus de sistemes per a promoure la col·laboració entre estats membres. A més, encara continuem treballant per decidir com hauríem de transmetre informació sobre els aliments. Hem de decidir quin tipus de dades han d’aparèixer en les etiquetes dels productes: informació sobre dades nutricionals, sobre genètica dels animals. Estem valorant, per exemple, si els aliments han d’incloure informació que indique si els animals han sigut clonats.

Segons diversos experts, l’etiqueta ecològica europea no s’ha assentat com seria desitjable. Per què és així? Es farà alguna cosa per a impulsar-la?

Hi ha algunes reticències. Esperem que el problema es resolga de la mateixa manera a tot arreu. Consultarem amb tots els estats per veure si podem trobar una solució conjunta.

És positiu per als consumidors que es cree una zona de pagaments única, com s’estudia de fer a la Unió Europea?

Per descomptat, el sistema de pagaments únic (anomenat SEPA per les seues sigles en anglès Single Euro Payments Area) és un fet molt positiu en si mateix. El SEPA és un projecte encaminat a crear un mercat únic europeu per a la realització de pagaments en euros, que faça possible que els ciutadans i les empreses europees puguen efectuar els seus pagaments en euros a tota la zona des d’un únic compte bancari, utilitzant un únic conjunt d’instruments de pagament i amb la mateixa senzillesa amb què ho fan en l’actualitat en els seus països respectius. Aquesta iniciativa ja ha sigut votada al Parlament. Serà realment molt positiu per als consumidors de la Unió. És un projecte molt important.

El canvi climàtic figura com el problema mediambiental principal de l’actualitat. Què podem fer com a consumidors per a combatre”l?

Quant al canvi climàtic hem de tenir un comportament més responsable i informat. Nosaltres hem llançat moltes campanyes sobre productes. Moltes d’aquestes tenen a veure amb l’etiquetatge i amb l’estalvi energètic. La nostra idea és tenir normes comunes per a millorar l’eficiència energètica i perquè no hi haja un tractament diferent entre estats membres. És important que no es distorsione la competència i que estiguem tots en igualtat.

El consum de productes ecològics a Espanya ha baixat l’últim any, segons el Baròmetre de Consum de Consumer Eroski. A què creu que és degut?

És una qüestió que té a veure amb els consumidors. És important que sàpiguen quines coses són sanes i quines no. És bo que els projectes nous que es desenvolupen siguen cada vegada més competitius. És positiu per a l’economia estimular la competitivitat dels productes.

Espanya ha sigut criticada des de les institucions europees per alguns problemes mediambientals concrets, com ara l’alta emissió de gasos d’efecte hivernacle, o la “cultura del ciment”. En aquests casos, el consumidor no està indefens?

Si hi ha algú capaç de canviar aquesta política són els consumidors. S’han de conscienciar que és un tema molt important. Els consumidors han de ser els impulsors d’aquest canvi del consens social. No crec que estiguen indefensos: crec que haurien de ser més actius.