Conchita García, metgessa gerontòloga i secretària de l'àrea d'Assistència sanitària en residències de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia

"El preu de la residència privada pot ser car si es compara amb les pensions"

Més de 8 milions d'adults superen els 65 anys, el 18% de la població. I segons el perfil de la gent gran a Espanya que elabora cada any el CSIC, el 2051 el 35% dels ciutadans depassarà aquesta edat. A tots ens inquieta l'assumpte: Com podem afrontar aquesta etapa daurada? És millor viure en un centre o rebre companyia?
1 Juny de 2018
Img entrevista listado 1251

Gairebé 20 de cada 100 ciutadans superen els 65 anys. Quin repte planteja aquest augment del nombre d’ancians?

El repte essencial a què ens enfrontem és millorar la qualitat de vida de tots ells.

De les 5.387 residències d’ancians que hi ha a Espanya, només el 24% són de titularitat pública. Com funcionen les residències a Espanya? Són totes iguals?

Són centres on metges i altres especialistes en geriatria i gerontologia ens dediquem a cuidar, atendre i intentar millorar la qualitat de vida dels ancians. Crec que funcionen molt bé. Però, és clar, no totes són iguals: cada centre té una petjada característica. Per això, la meva recomanació per a les famílies és fer una bona cerca, per a estar segurs que el centre triat ofereix els requeriments que necessita la persona.

Posem un exemple concret: un senyor de 85 anys que ja no pot viure sol. La família dubta entre una residència o contractar un cuidador a domicili. Per on hauria de començar a informar-se?

La família hauria de consultar un metge especialista en geriatria. Aquest pas sempre és recomanable, ja que els podrà informar i orientar de les necessitats i dels requeriments del seu familiar. A partir d’aquí, cal trobar l’opció i el centre apropiat.

La pensió mitjana a Espanya és de 926 euros al mes, i el preu d’una residència pot costar el doble, encara que l’ancià paga un percentatge de la seva pensió en funció dels ingressos. Com es pot saber si la pensió li arriba?

Hi ha, com diu, ajudes econòmiques per a accedir a una residència pública. Pel que fa a les residències privades, és cert, el preu pot ser elevat, especialment si ho comparem amb les pensions actuals.

Per què són tan cares les residències?

El cost pot semblar elevat, però cal valorar les prestacions que ofereixen. Els centres cada dia milloren la seva atenció especialitzada, amb un equip de cures que inclou metges, infermeria, videoconsultes hospitalàries que prevenen problemes de salut, treball de teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, podologia; tot això, a més dels serveis bàsics.

Són suficients els recursos que es destinen a les residències?

[Riu] No, per descomptat que no. Els recursos sempre són pocs; hi ha molt on invertir per a poder millorar.

Qualsevol ancià pot aconseguir una plaça de qualitat?

Les puntuacions per a entrar en una residència pública inclouen la valoració de la pensió, els immobles que té i la situació familiar. Però aquesta valoració es fa des de l’àrea de treball social de les comunitats autònomes.

Algunes associacions de cura dels ancians afirmen que la llista d’espera per a entrar en una residència pública o concertada a Espanya és de fins a dos anys, segons les comunitats.

No supera l’any, però és cert que l’espera varia segons la comunitat autònoma.

L’altra opció és recórrer a la privada, que té un preu mitjà de 1.829 euros mensuals, poc assequible per a moltes famílies.

En aquests casos, solen ser els fills o els familiars els que afegeixen diners a la pensió per a pagar l’entrada en una privada, almenys fins que se li concedeix la plaça en una pública. Altres residències privades anuncien la possibilitat d’una plaça a canvi d’alguna propietat immobiliària; però desconec com funciona aquesta última opció.

Com podem saber si triem el centre adequat? En què ens hem de fixar?

Una consulta amb el geriatre ajuda en aquest pas. Si busca una residència per una fractura de maluc, per exemple, la família ha de triar-ne una que tingui un bon servei de fisioteràpia. Però si l’ingrés és per alteracions de la conducta, cal triar-ne una que tingui personal especialitzat i instal·lacions apropiades per a atendre-ho. És el cas d’una persona amb una demència incipient, que requerirà entrenament psicològic i de memòria. Amb una demència més avançada necessitarà un centre amb unitats de promoció de l’autonomia.

Quins senyals indiquen que un ancià necessita un cuidador a domicili o ingressar en una residència?

El senyal general per a decidir és que requereixi unes cures inviables de rebre en un domicili. Llavors, la residència és necessària.

Quan hem d’optar per una residència i quan n’hi ha prou amb un cuidador a domicili?

És difícil d’encertar, no es tracta de dirimir entre millor o pitjor. El millor lloc per a qualsevol ancià és casa seva, per la qual cosa la primera opció pot ser contractar un cuidador amb atenció individualitzada. Si aquesta possibilitat no funciona o no és viable, es pot recórrer a una residència.