Javier Andaluz, llicenciat en Ciències Mediambientals i coordinador de Clima i Energia d'Ecologistes en Acció

"El panorama energètic ha canviat i aprofitar la llum natural ja no implica consumir menys"

El dilema sobre les seves bondats o maldats ressorgeix cada vegada que cal retardar o avançar el rellotge. Els seus defensors es recolzen en la rebaixa del consum d'energia; els seus detractors esgrimeixen que es tracta d'una mesura més simbòlica que eficaç. Ara, la Comissió Europea es proposa suprimir-la definitivament.
1 Octubre de 2018
Img entrevista 2 listado 413

Per què es posiciona en contra del canvi d’hora?

La seva efectivitat com a forma d’estalvi energètic és qüestionable. Si se’n produeix cap, aquest és mínim. En canvi, l’alteració dels cicles biològics que implica per a moltes persones sí que resulta rellevant. Tenim la necessitat d’estalviar energia, però d’una manera més intensa, amb mesures d’estalvi reals, com ara millorar l’aïllament tèrmic als edificis o aplicar altres mesures d’estalvi passives que redueixen la demanda d’energia.

Per què considera que l’estalvi energètic que s’aconsegueix és petit?

Perquè el que estalviem al matí ho gastem en la il·luminació a la tarda. Quan es fa de nit més aviat, cal encendre els llums abans. Moure les agulles del rellotge dues vegades a l’any no implica necessàriament un estalvi d’energia. Quan a la tardor es retarda l’hora, empreses i famílies (si matinen) necessitaran una hora menys d’il·luminació. I si són negocis d’horari de matí, l’estalvi existeix. En canvi, les famílies es trobaran que arriba la foscor una hora abans de l’habitual, i com que la rutina horària es manté, gastaran a la tarda aquesta hora d’il·luminació estalviada (o no estalviada) al matí. Quant a les empreses i oficines que treballen després de les 18.00, tampoc no hauran estalviat. A més, molts comerços obren a les 10.00, per la qual cosa no estalvien al matí però requeriran una hora més d’il·luminació a la tarda, amb la qual cosa el canvi fins i tot els perjudica. A més, el consum elèctric resulta més complex que això. Tret del cas de comportaments irresponsables -com deixar-se els llums encesos tot el dia-, la il·luminació no suposa el consum energètic majoritari d’una llar. De fet, la millora de l’eficiència de la il·luminació amb el LED fa que aquest consum d’energia baixi mentre augmenten, per exemple, els consums tecnològics en mòbils, televisors i ordinadors.

Tanmateix, l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) atribueix al canvi d’hora una reducció del 5% en el consum d’energia…

L’estudi de l’IDAE es basa en projeccions, i estima aquest 5% segons el que considera que es produiria si no es fes el canvi d’hora. Però si comparem sèries de dades de consum reals anuals, i analitzem el consum durant els 10 dies anteriors i els 10 dies posteriors, les dades són diverses: mentre que uns anys disminueix el consum energètic, en d’altres augmenta. Això indica que hi ha factors més influents en l’estalvi d’energia que el canvi d’hora.

I què passa amb les famílies? Els compensa?

No, no hi ha un estalvi real. No només perquè el canvi d’hora té poc efecte o gens, sinó perquè el preu del kW/h consumit és un factor relativament menor respecte del cost total d’una factura elèctrica. A més, amb el canvi d’hora, en molts casos el consum energètic de la jornada laboral es produeix en les hores solars, mentre que el consum domèstic es desplaça a les hores nocturnes, per la qual cosa la suposada hora d’estalvi es produeix només a favor dels consums empresarials i no de les famílies, que incrementen una hora el seu consum d’il·luminació.

Llavors, les empreses i l’àmbit industrial sí que redueixen el consum d’energia amb el canvi d’hora?

Sí, elles són les clares beneficiades, ja que en el seu cas sí que es pot produir una reducció del consum energètic més rellevant. Tot i això, aquest estalvi seria petit, i en qualsevol cas, caldria avaluar-ho conjuntament sobre els efectes del canvi horari sobre les treballadores i els treballadors.

Alguns experts apunten que, avançant o endarrerint el rellotge, l’estalvi en la il·luminació queda compensat pel fet que fem servir més la calefacció o l’aire condicionat, depenent del mes. Quina és la seva opinió?

En efecte, els factors ambientals influeixen més que el canvi d’hora en el consum energètic, i així, durant les èpoques amb temperatures extremes (mesos més freds o més càlids), el consum energètic ascendeix molt per culpa dels aparells de calefacció o d’aire condicionat. Es produeix un increment en el consum d’energia que no només és elèctric, sinó també d’altres subministraments fòssils.

El canvi d’hora va començar a generalitzar-se el 1974, i avui fins i tot el Parlament Europeu el qüestiona. El considera una mesura obsoleta?

Sí, per tot el que he exposat però, sobretot, perquè el consum energètic és en l’actualitat molt diferent al de 1974. El panorama ha canviat: hi ha un increment de les noves tecnologies i d’altres sistemes elèctrics que no estaven presents llavors, a més de sistemes d’il·luminació més bons, la qual cosa explica que la llum ja no sigui el centre del consum elèctric d’una família mitjana.

Si no s’aconsegueix estalviar de manera eficient, per què el mantenim?

Per inèrcia i per costum.

Quines mesures d’estalvi d’energia proposa posar en marxa?

Sobretot, eliminar els consums innecessaris i millorar l’aïllament dels edificis. També caldria aplicar mesures passives d’estalvi energètic (com ara reduir zones de corrents d’aire o filtracions), prestant especial atenció als col·lectius més vulnerables.

Al seu parer, hi ha voluntat real d’estalviar energia?

L’autèntic estalvi energètic, necessari per a desaccelerar el canvi climàtic, implica reduir en termes nets la demanda d’energia fòssil. Resulta necessari ampliar la instal·lació d’energies renovables a la màxima quantitat d’habitatges possible. A hores d’ara queda molta feina per fer en el foment de l’autoconsum. L’important seria aconseguir que l’energia que no es consumeixi en una casa pogués abocar-se a la xarxa, una mesura que hauria de ser prioritària per a la transició energètica.