Com ens han canviat la vida les xarxes socials?
El principal canvi és que amplien molt l’espectre de les nostres relacions socials i personals: ara coneixem molta més gent i fem noves amistats, encara que no estiguin basades en la presència ni en el contacte físic. D’altra banda, dins de la immensitat d’Internet, aquestes relacions ens ajuden a contextualitzar l’espai digital que habitem. Ja no es tracta de rebre informació massiva d’una cerca, sinó que pots preguntar als teus contactes o bé escoltar el que ells també reben d’Internet. Entre tots els contactes, fem un filtre de la “sobreinformació” digital.
Estem més ben informats gràcies a aquest filtre?
Sí, en el sentit que ens permet discriminar la informació que ens convé conèixer o ens interessa, respecte de totes les “infodeixalles” que, d’una altra manera, potser ens impedirien accedir-hi. Una altra cosa és la relativa profunditat de la informació que ens arriba a les xarxes. És cert que llegim una mica d’aquí i una altra d’allà. Abans, en un diari de paper ho llegíem tot a fons, però és que la quantitat d’informació que contenia era molt limitada si la comparem amb la que tenim avui. No sabria dir si estem més ben informats, però sí que estem més informats.
Prenem decisions més intel.ligents?
En principi, sí. La tasca de filtre de la informació que ens arriba respecte de la que fan els nostres contactes ens permet perfilar millor el que volem o busquem i, a més, podem contrastar amb més facilitat diverses fonts. Després, cada persona analitza la informació com creu més convenient, però les eines són les mateixes per a tothom.
És positiu compartir informació personal?
Depèn. Aquesta és una qüestió polèmica. Cal ser coherents amb el que publiquem i saber controlar el nivell de transparència que desitgem tenir, perquè, d’una altra manera, correm riscos que poden arribar a amargar-nos la vida. Però també hem de ser conscients que, a les xarxes socials, d’una manera o una altra es comparteixen continguts, ja siguin experiències, emocions o informacions. Si no estàs disposat a compartir res de la teva vida o del que penses, no té gaire sentit que siguis en una determinada xarxa social.
Quina és la millor manera de treure partit de les xarxes sense que ens perjudiqui el seu “costat fosc”?
Si entenem per “costat fosc” la pèrdua de privadesa o una certa superficialitat de la informació que ens arriba, això té remei. Primer, tria bé els teus contactes: segons els afectes, però també segons la informació que vulguis aconseguir. Per això, convé que escoltis el que diu un contacte i després decideixis si t’interessa acceptar-lo. Segon, procura ser consistent a les diverses xarxes on siguis; actua en el context i no de manera igual i automàtica en totes, aporta valor. Tercer, estudia bé les xarxes on entres i, sobretot, tingues clar com controlen la teva informació personal. Després, decideix què pots publicar i què no has de publicar en funció de qui et segueix, segons a qui pot arribar la teva informació, etc.
Les opinions que es vessen a les xarxes socials són un reflex de la societat fora de línia o cal matisar-les?
Més que d’una societat “en línia i fora de línia”, parlaria d’una nova dimensió de la nostra personalitat, un nou àmbit en el qual ens movem, no tan diferent del gimnàs, el lleure, el treball, la família, etc. Són un reflex de qui som nosaltres, amb les peculiaritats del món digital, on tot rebota de banda a banda i adquireix una gran efervescència, però després també és el lloc on tot baixa molt de pressa i perd importància relativa.
Les xarxes socials perfilen, en algun sentit, la societat del futur?
Sí, des del moment en què canvien els nostres hàbits d’informació, de consum, de comunicació, de treball i molts altres. A més, cada dia ocupen més espai en el nostre dia a dia, per la qual cosa la seva característica manera de funcionar amerarà d’una manera o una altra la globalitat del nostre comportament social.
Poden servir de base per a una organització social superior a l’actual?
Sí, encara que és difícil saber com. No estic segur que algunes fites com la democràcia directa o els fòrums públics de decisió i de govern participatius o en temps real seran possibles de la nit al dia, potser ni tan sols seran viables. Però les xarxes poden ajudar molt a millorar les estructures socials en molts aspectes sense haver d’arribar a conceptes tan extrems. De fet, ja serveixen per a la solidaritat, les comunicacions en desastres, les reclamacions a empreses o fins i tot la cerca de finançament per a projectes empresarials.