Gloria Guevara, presidenta del Consell Mundial de Viatges i Turisme

“A curt termini, el turisme rural reactivarà la indústria”

29 Octubre de 2021
Entrevista gloria

Amb quina estimació treballen de l’impacte econòmic d’aquesta crisi sanitària sobre el turisme, a Espanya i arreu del món?

Té un impacte sense precedents en l’economia global, amb uns efectes de gran magnitud i comparats per alguns especialistes amb els d’una guerra. El Consell Mundial de Viatges i Turisme calcula en 100 milions el nombre de llocs de treball que estan en risc de desaparèixer a tot el món, per aquestes conseqüències de la pandèmia. Tan sols Espanya posa en risc més d’un milió de llocs de treball. Les estimacions del WTTC tenen com a fonament que les últimes setmanes ha augmentat en més d’un 30% la desocupació a les empreses turístiques del món.

De què dependrà la recuperació del sector? 

De quatre elements fonamentals. El primer, la coordinació entre els països per a l’aplicació de protocols de viatge. En segon lloc, les mesures sanitàries per a viatjar, com els tests abans d’agafar un avió, en arribar a una destinació i abans de registrar-se en un hotel, i tenir un informe dels llocs visitats les últimes dues setmanes. Un tercer punt seria estandarditzar els protocols sanitaris a escala global, per a guanyar la confiança dels viatgers, amb l’emissió de certificats Covid free per a hotels i establiments. I el quart element indispensable és continuar donant suport al sector de viatges i turisme, als treballadors, incentivar les empreses i assignar recursos especials per a la promoció del turisme. El 2019, el sector de viatges i turisme va contribuir amb el 10,3% del producte interior brut mundial, i va aportar un de cada quatre llocs de treball nous. El repte conjunt és protegir el turisme i crear condicions perquè es reactivi de pressa.

Podria posar data a aquest retorn a la normalitat?

L’anàlisi de les principals epidèmies virals anteriors, feta per experts del WTTC, mostra que el temps de recuperació mitjà per al nombre de visitants a una destinació va ser de 19,4 mesos, però amb la resposta i l’ús de la situació adequats es podrien recuperar en menys temps.

Com estem viatjant aquest estiu?

Assistim a poc a poc a la recuperació gradual de l’activitat turística. Encara sense tenir una vacuna, els desplaçaments i el turisme s’estan reactivant de manera esgraonada. I aquesta reactivació dels viatges i del sector es produeix de manera gradual, primer localment, amb viatges curts amb cotxe, d’esplai o per a visitar familiars, per exemple. L’etapa següent, en la qual entrem tímidament, és la de viatges regionals, dins del mateix país o entre països veïns, com és el cas d’Europa. I finalment arribaran els viatges de llarg abast intercontinental.

S’ha activat ja el turisme internacional en alguns països, com ara Xina, l’origen de la pandèmia?

Ja veiem signes positius en els primers brots verds de recuperació del turisme. Una investigació feta per Cirium , companyia especialitzada en dades de viatges i anàlisis, mostra que a la Xina, principal focus d’origen de la pandèmia, més del 30% de la capacitat nacional ha tornat al mercat de l’aviació. Els vols nacionals també s’han reprès en països com el Vietnam, que van reportar baixos índexs d’infecció per COVID-19. Hi ha diverses proves pilot de tests sanitaris, proves ràpides, en països com Grècia, Singapur i els Estats Units, i l’important és que hi hagi una homologació de les mesures, perquè s’apliquin de la mateixa manera a Espanya que a Amèrica del Nord, i no es generi un clima d’incomoditat en el viatger.

Creu que s’obriran algunes fronteres els pròxims mesos?

Algunes destinacions i països ja estan llestos per a una recuperació més ràpida, i els que han vist deteriorat el sector per manca de suports i accions concretes necessitaran més treball, els costarà molt més temps. Fins i tot sense una vacuna, el primer segment de població a viatjar ha estat el d’un rang d’edat que oscil·la entre els 18 i els 35 anys, el menys vulnerable a la COVID-19, segons les autoritats sanitàries. Si aconseguim la recuperació dels viatges curts a escala local, segurament per a després de setembre tindrem en marxa la següent fase de turisme, entre països veïns. Però la recuperació del sector dependrà de la coordinació entre el sector privat i les autoritats dels diferents països.

L’expansió global de la pandèmia indica, alhora, que el turisme interior o el rural ha estat el gran beneficiat d’aquesta crisi.

Sens dubte, una vegada superada l’etapa crítica, i aixecades les restriccions de mobilitat per a la població, hem començat a veure les escapades curtes a destinacions locals, tant per lleure com per a visitar familiars i amics després de moltes setmanes incomunicats. Aquesta primera fase dona confiança als turistes per a tornar a viatjar. Al WTTC hem impulsat la campanya #Together in travel , que té com a eix l’amor pels viatges, i la resposta de la gent ha estat positiva, perquè tots tenim ganes de moure’ns, de tornar a la normalitat. En aquest sentit, el turisme rural sens dubte serà un component important per a la reactivació de la indústria a curt termini. Una vegada reactivats els viatges locals amb garanties de seguretat, cap a la tardor començarà la següent etapa, de turisme entre països veïns.

Estan preparats tots els agents turístics per a adaptar les seves instal·lacions a la nova realitat?

El sector de viatges i turisme és resilient. Resisteix i té la capacitat de recuperar-se. Ara mateix lliura una gran batalla per la supervivència. S’han emprès les accions necessàries per a l’atenció del turisme en aquesta nova realitat. Recordem que grans cadenes d’hotels, davant la caiguda de l’activitat turística durant les setmanes de més impacte del virus, van prestar les seves instal·lacions per a allotjar metges i infermeres, en una actitud clarament solidària davant l’emergència.

El passaport sanitari (un document que certificaria que el viatger no pateix coronavirus) és una solució o un problema afegit per a viatjar?

El passaport sanitari no és la solució. Al WTTC considerem que el millor és homologar les accions sanitàries a escala global, per a no generar confusió entre els viatgers, i molèsties i retards en punts migratoris. El centre de les accions és el viatger, per la qual cosa s’han d’aplicar mesures pràctiques que garanteixin la seguretat de les persones i no generin incomoditat, llargues esperes ni colls d’ampolla.

Es pot extreure alguna cosa positiva d’aquest episodi?

L’activitat turística tindrà un abans i un després de la COVID-19. Sens dubte. La pandèmia ha arribat per quedar-se i els éssers humans aprenem a conviure amb el virus, amb vacuna o sense. El coronavirus deixa una gran lliçó per a tota la Humanitat i, en el cas del sector de viatges i turisme, representa una crida d’atenció per a reforçar les mesures de desinfecció. Tant els viatgers com els que presten serveis turístics hem aprés d’aquesta emergència sanitària, que ha canviat el nostre comportament i ens ha fet extremar la cura de la salut, la protecció del medi ambient i la conservació del nostre patrimoni natural i històric.

Quines recomanacions sanitàries no serà sobrer recordar a l’hora de fer un viatge?

Els consells tenen dues vies. D’una banda, les precaucions que, de manera personal, prenem tots els viatgers, com rentar-nos les mans constantment, fer servir mascaretes, evitar viatjar si es presenten símptomes de la malaltia i visitar el metge, mantenir la distància social de seguretat… I d’una altra, les precaucions dels agents turístics, per a garantir la neteja i la seguretat dels visitants. Sense que importi el mitjà de transport que es triï per a fer un viatge, cal prendre totes les mesures de salubritat possibles.

Creu que els hotels han fet el correcte per a rebre a poc a poc els seus hostes?

L’activitat turística es va reactivar inicialment a la Xina i a altres regions d’Àsia, els primers focus de la pandèmia. A totes les destinacions, els establiments prenen mesures com el check-in electrònic, guardar la distància de seguretat del personal de l’hotel amb els hostes, fer servir mascaretes i guants, així com pagar amb mitjans electrònics en lloc d’efectiu, un fet al qual ja ens hem acostumat. També fer servir gel hidroalcohòlic, mantenir la distància de seguretat en restaurants, gimnasos, espais comuns, estrictes mesures d’higiene en habitacions –i, en general, a totes les seves instal·lacions–, vetllar pel contingent reduït en ascensors i fomentar l’ús d’escales. A les piscines i platges també s’estan prenent aquestes mesures.

A hores ara, per al turista hi ha res que sigui més imprescindible dins de la maleta que el necesser?

Hem après a conviure amb el virus, per això, d’ara endavant, tot viatger ha de considerar les mesures de sanitat i no oblidar-se a la maleta el gel hidroalcohòlic i les mascaretes. Sigui quina sigui la destinació.

Així seran els viatges a partir d’ara

Viatjar per feina o per vacances, almenys els mesos vinents, ja no serà igual. Segons l’experta Gloria Guevara, mancant una normativa global que unifiqui tots els països, aquestes són les coordenades que caldria seguir, segons el mitjà de transport triat:

  • Avió. S’hauria de generalitzar un test ràpid abans d’agafar un avió i també en arribar a la destinació. Hauria d’haver-hi distància interpersonal a les terminals aèries, a les sales d’espera i durant l’embarcament. Caldria fer servir les mascaretes a bord i efectuar accions de neteja intensives. Totes aquestes mesures “es combinaran amb el rastreig de contactes mitjançant una aplicació mòbil” que permetrà que els vols surtin dels aeroports sense rastre de malalts per COVID-19.
  • Creuers i trens. Per garantir que els vaixells parteixin sense passatgers amb COVID-19, s’aconsella que la tripulació faci servir guants en tot moment, que hi hagi distanciament interpersonal en les seves instal·lacions i la neteja freqüent de les cabines.

Certificats Covid Free i assegurances de viatge

Com a part de la nova normalitat del turisme, ens hem familiaritzat amb els certificats Covid Free en instal·lacions, línies aèries, creuers, trens, restaurants, parcs de lleure i altres establiments. El seu objectiu és traslladar confiança i certitud als viatgers, perquè sentin la tranquil·litat de tornar a viatjar i, sobretot, de fer-ho de forma segura. Hi ha diferents institucions que els emeten, com l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE) o l’Associació d’Hostaleria d’Espanya, entre d’altres. També s’imposa la necessitat de viatjar amb assegurança. Si fins ara era recomanable, en aquest nou escenari es preveu encara més forçosa contractar-ne una per a salvaguardar canvis d’última hora en un viatge, així com per a garantir la seguretat sanitària del turista al país de destinació.