EL RISC CREIX EN L'ERA DIGITAL
Una nit boja de sexe, de vegades amb drogues psicoactives o alcohol, i sense preservatiu. Cada vegada amb més freqüència, la desitjada convocatòria s’inicia a més a través d’aplicacions o portals de cites en Internet. Moltes paperetes per a acabar amb una infecció de transmissió sexual (ITS). I el pitjor, deixar via lliure al VIH. Cada dia més d’un milió de persones en contreuen una, alerta l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I a Espanya, les xifres de contagi han augmentat de manera “alarmant”. Ho diu fins i tot la Fundació Espanyola de Contracepció.
“Els últims 10 o 15 anys hi ha hagut un increment progressiu de la incidència de les ITS”, puntualitza Jorge del Romero, membre de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc). Els metges continuen fent servir el terme MTS (malalties de transmissió sexual), encara que molts facultatius prefereixen referir-se a aquestes com a ITS, ja que una persona pot contreure una infecció però no desenvolupar necessàriament la malaltia.
La situació no és l’esperada. “El patró epidemiològic del VIH i de les ITS no ha variat els últims quatre anys”, reconeix el Ministeri de Sanitat, que ha decidit prorrogar fins al 2020 el seu pla estratègic sobre aquest tema ideat per al 2013-2016. Això passa perquè les ITS no paren de créixer des del 2005, com reflecteix l’informe “Vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual a Espanya 2016”, del Centre Nacional d’Epidemiologia, sobretot en el cas de gonorrea, sífilis i clamídia. Els homes de 20 i 34 anys, habitants de ciutats grans i de Catalunya, constitueixen el perfil d’infectat més comú.
L’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) adverteix d’aquest augment entre els joves: els nois d’entre 15 i 24 anys representen el 50% dels diagnosticats d’ITS cada any i un de cada quatre adolescents porta el virus del papil·loma humà (VPH). L’absència de preservatiu té molt a veure.
Segons el Baròmetre Control 2017 Els joves i el sexe, només un 71% el fa servir sempre, el 29% ho fa de vegades i un 95% no el fa servir mai en el sexe oral. A més, els experts alerten d’altres fenòmens que afavoreixen conductes de risc: l’auge de les aplicacions mòbils per a buscar parelles sexuals i el chemsex, prendre drogues estimulants com mefadrona o metamfetamina, i desinhibidors com GHB o Ketamina, per a practicar sexe.
Mentre les vacunes avancen, els consells per a frenar aquesta tendència són els de sempre. La teoria se sap, però cal posar-la en pràctica: adoptar mesures preventives (vacunes, preservatiu en relacions sexuals vaginals, orals i anals, abstinència o monogàmia); responsabilitat amb la pròpia salut i la dels altres; i, en el cas de contreure una ITS o d’haver-se exposat a situacions de risc, cal anar a un ginecòleg, dermatòleg o centre d’atenció d’ITS, perquè moltes d’aquestes infeccions no donen símptomes i poden generar complicacions, com ara infertilitat o afavorir el contagi del VIH.
Els pares d’adolescents han d'”intentar que siguin responsables per a gaudir sense perjudicar la salut”, recomana Del Romero, també director del Centre Sanitari Sandoval, on s’atenen gairebé 30.000 consultes anuals i es diagnostiquen unes 4.000 ITS.
Quines són les infeccions més comunes?
Les causen més de 30 bacteris, virus i paràsits diferents, i conèixer-les millor ja és un pas.
Provocada pel bacteri Treponema pallidum, és de les ITS més freqüents. El 2016 se’n van declarar a Espanya 3.357 casos. Des de 2000 la taxa ha pujat de 1,77 per cada 100.000 habitants a 7,22 el 2016, encara que hi ha un estancament des de 2011. Els més afectats són homes que tenen sexe amb homes. Es contreu pel contacte íntim amb lesions anals, genitals o orals. Símptomes? Al cap de dues setmanes sorgeixen les nafres indolores i, al cap de dos mesos, exantema cutani i signes semblants al grip. Si no es tracta amb antibiòtics, apareixen alteracions neurològiques i cardiovasculars. El preservatiu és clau, i també l’abstinència sexual durant el període d’úlcera.
A Espanya creix des de 2001: de 805 casos reportats aquest any a 6.456 el 2016. Un altre bacteri, la Neisseria gonorrhoeae (gonococ), és darrere d’aquesta ITS. “És molt intel·ligent, cada vegada que s’introdueix un tipus d’antibiòtic nou per a tractar-lo, es fa resistent”, reconeix Teodora Wi, doctora de l’OMS. Per a la majoria dels infectats, joves de 15 i 29 anys, no presenta símptomes, però és característic el flux de color verd o groc i tindre dolor i sagnar quan s’orina. També afecta la gola. Sense tractament, podria implicar infertilitat, inflamació pèlvica o, en embarassades, contagi al nadó. Les mesures preventives, les mateixes que en la sífilis.
Fàcil de curar amb antibiòtics, com també de transmetre’s per via vaginal, anal i oral sense protecció. El 2015 se’n van diagnosticar al nostre país 3.563 casos i el 2016, 7.162. Aquesta patologia silenciosa afecta més les dones (53%) i molt joves. Malaltia inflamatòria pèlvica i infertilitat són les conseqüències si no es tracta a temps. Alerta amb la cremor en orinar, la secreció del penis, les molèsties al voltant dels testicles, el flux vaginal anormal i el dolor o sagnat en les relacions sexuals.
La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica apunta que, des del 2009, els casos de VIH i sida (estat avançat de la infecció causada per VIH) es mantenen estables en homes i descendeixen en dones. El 2016 va haver-hi 3.353 diagnòstics nous de VIH. La més temuda de les ITS (pot desenvolupar sida i acabar en la mort) és capaç de passar anys sense donar símptomes, però amb el risc de contagi. Es transmet per la sang i fluids corporals i la penetració anal és la pràctica que té més risc. No hi ha vacuna ni cura, encara que els tractaments en permeten augmentar la supervivència i la qualitat de vida. El preservatiu i no compartir objectes personals contaminats amb fluids corporals impedeix la seva propagació. A més, la profilaxi preexposició (PrEP o combinació de dos medicaments específics) és eficaç per a reduir les probabilitats d’infectar-se en persones amb un risc molt alt de contreure VIH.
El virus de l’herpes simple tipus II (VHS-2) causa aquesta infecció de transmissió sexual molt contagiosa per a la qual no hi ha cura, però sí que hi ha tractament que redueix els símptomes dels brots (uns quatre a l’any). Si presenta símptomes, els més comuns són butllofes i nafres doloroses als genitals i l’anus. Les mesures preventives són abstinència sexual durant el brot i preservatiu, encara que no cobreix el 100% de les transmissions.
Dels més de 200 tipus de virus del papil·loma humà, uns 40 són capaços d’infectar la mucosa genital i anal dels dos sexes. L’ITS més freqüent del món pot causar càncer de coll uterí, vulva, vagina, penis, anus i, fins i tot, en la part de darrere de la gola (càncer orofaringi). Se sol transmetre en les relacions vaginals o anals. Gairebé sempre, el cos combat el virus. No dona símptomes, però pot causar berrugues genitals i condilomes que s’han de tractar o extirpar. Per a frenar-ho es pot vacunar (en el calendari, als 12 anys), sotmetre’s a revisions periòdiques i fer servir el preservatiu, encara que no cobreix el 100% de les transmissions.
Els tres tipus de virus (A, B i C) es poden contreure en les relacions sexuals. El 2017, un brot alarmant del VHA entre homes homosexuals de 15 i 45 anys va deixar patent la importància de vacunar-se, una profilaxi no possible en el VHC, però sí en el VHB, el més sovint contagiat per via sexual. Encara amb les vacunes, el 2015 es van notificar 561 casos d’hepatitis B i 916 de la C. Asimptomàtiques, es poden presentar amb icterícia i signes semblants al grip. La prevenció passa per prendre les mateixes mesures que en la resta.
MÉS INFORMACIÓ
Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (cdc.gov/std/spanish/default.htm) i Salut Sexual per a Tots (saludsexualparatodos.es).
L'expert
Probablement, per la pèrdua de la por a la sida, motivada per la gran eficàcia clínica i preventiva del tractament del VIH. També hi ha influït l’increment del consum de noves drogues associades a les relacions sexuals i la facilitat de contactes gràcies a Internet o les aplicacions mòbils.
En la sífilis, la gonorrea i la clamidiosi. En canvi, el VIH comença a descendir, pel fet que el tractament és eficaç per a millorar la salut i incrementar la supervivència. També per a evitar la transmissió del VIH, perquè els qui es tracten romanen amb càrrega viral de manera indetectable i no el transmeten a les parelles.
Fa anys que el bacteri que produeix la gonorrea augmenta la resistència a diversos antibiòtics. Avui només queda un tractament d’elecció (ceftriaxona); la resta són inútils. Hi ha estudis de vacunes amb efecte preventiu que podrien permetre una altra opció diferent, però sense resultats.
Amb vacunes, en el cas de l’hepatitis A i B. En prevenció primària, mantenir relacions sexuals protegides en tot tipus de pràctica, incloent-hi el sexe oral. Per descomptat, l’abstinència o la monogàmia tancada també són segures.
Si el VPH causa càncer de coll en una noia, és probable que li ho hagi contagiat un noi. Per això, hauria de ser universal i estar en el calendari vacunal per a tots dos. És una recomanació de fa anys. Però la vacuna no és obligatòria; l’opció és comprar-la.
Informar-se. No només cal defensar el preservatiu, sinó conèixer l’efecte de les drogues en la conducta sexual. Una altra manera de prevenir és tractar immediatament els qui tenen una ITS. En les d’origen bacterià, el tractament cura i talla la cadena de transmissió. Per això és essencial un accés fàcil i sense barreres administratives a centres d’atenció d’ITS.