Una qüestió de majories gens simple

Una qüestió de majories gens simple

“Visc en un primer pis i la comunitat de veïns ha decidit instal·lar un ascensor que jo no necessite, m’hi puc negar? He d’abonar la mateixa quantitat que el veí del sisè?” “És necessari que tots els veïns estiguem d’acord amb la instal·lació d’una plataforma per a salvar les escales que hi ha fins a l’ascensor en una comunitat amb persones amb discapacitat física?”

/imgs/20051101/economia1.jpg Aquests són dos dels dubtes més comuns quan cal instal·lar ascensors o plataformes elevadores per a suprimir barreres arquitectòniques a les comunitats de veïns. La resposta es troba en la Llei de Propietat Horitzontal (de 1960, però reformada el 6 d’abril de 1999), que especifica que la comunitat no pot negar-se a aquestes reformes en nom de millorar l’habitabilitat de l’immoble, per la qual cosa no és necessària la unanimitat de vots per a procedir a la instal·lació d’un ascensor. El que ocorre és que cada un dels casos requereix majories de vots ben diferents: quan els veïns de l’immoble no sofreixen cap tipus d’impediment (edat avançada, discapacitat…) per a accedir al seu habitatge per les escales, seran necessàries tres cinquenes parts dels vots. En canvi, quan es tracta d’una reforma perquè una persona amb una discapacitat física o un ancià puga accedir a l’ascensor i arribar a casa seua, la majoria simple serà suficient.

El problema es troba a determinar si veritablement hi ha aquesta ‘necessitat’: els veïns dels pisos baixos solen al·legar que es tracta de millores no necessàries i encara que poden admetre que l’obra es realitze, no accepten col·laborar en el finançament. A més, es veuen emparats per l’ambigüitat d’una norma que en l’article 11 recull que “si la quota d’instal·lació excedeix de l’import de tres mensualitats ordinàries de despeses comunes, el dissident no resultarà obligat, ni es modificarà la seua quota, fins i tot en el cas que no puga ser privat de la millora o avantatge”. Es tracta de diferents interpretacions d’una mateixa llei.

Respostes als dubtes

Si a l’edifici viuen persones amb algun tipus de discapacitat la Llei de Propietat Horitzontal estableix que la instal.lació de l’ascensor servirà per a suprimir les barreres arquitectòniques a fi de facilitar la integració d’aquestes persones. Per tant, la instal·lació d’una petita rampa sobre les escales inicials que es troben en tants portals fins a la porta de l’ascensor, o d’un muntacàrregues elèctric per a afavorir l’accés a les persones en cadira de rodes, requereix únicament del vot favorable de la majoria dels propietaris. Aquest acord vincularà tots els veïns i tots (fins i tot els que s’hi oposen) han de pagar de la mateixa manera les despeses que comporte la instal·lació.

/imgs/20051101/economia2.jpg És necessari justificar la discapacitat d’una persona que exigisca la instal.lació d’un ascensor o de qualsevol altra obra per a facilitar l’accés al seu habitatge? Sí, però no és necessària una incapacitat oficial o reconeguda administrativament, encara que sempre que es puga convé presentar els informes mèdics que acrediten les deficiències de mobilitat o discapacitat física. En el cas de les persones grans, per exemple, no cal un justificant mèdic que certifique les molèsties o les repercussions en malucs i cames motivades per un esforç en pujar escales…. Poden sol.licitar la instal.lació de l’ascensor per acord majoritari dels veïns.

Sempre que l’obra siga considerada ‘necessària’ tots els veïns estan obligats a pagar d’acord amb la seua quota o coeficient, llevat que s’acorde per unanimitat pagar a parts iguals.

Si l’obra es considera ‘no necessària’ per a la conservació, l’habitabilitat i la seguretat adequades de l’immoble i, per exemple, es demostra que prevalen les necessitats estètiques per sobre de les pràctiques, d’acord amb l’article 11 de la Llei de Propietat Horitzontal els veïns dissidents només estan obligats a pagar el nou ascensor o plataforma quan la derrama estipulada no siga superior a tres mensualitats ordinàries de despeses comunes. En el cas que la junta de propietaris obligue a costejar una obra que tinga una derrama superior a les tres mensualitats de despeses, es pot impugnar l’acord davant dels tribunals.

Per a impugnar una decisió presa per la junta de propietaris és necessari que els veïns implicats estiguen al dia amb els pagaments a la comunitat. L’acció judicial ha d’exercir-se en el termini de tres mesos, llevat que es tracte d’acords contraris a la llei o als estatuts, en què el termini és d’un any.

No fer ús del servei no eximeix del pagament. En el cas de deutes amb la comunitat de propietaris, el president o administrador pot reclamar judicialment. El procediment s’inicia per demanda i una vegada admesa a tràmit, el jutge requerirà al morós que pague en el termini de 20 dies o que al.legue les raons per les quals considera que no deu, en tot o en part, les quantitats reclamades.