Estic a l'atur, puc rescatar el meu pla de pensions?
Gairebé cinc milions d’aturats. L’esgarrifosa xifra del deteriorament laboral que es viu a Espanya porta moltes famílies a buscar solucions per posar fi o, almenys, frenar la situació d’ofec en què es troben. Una d’aquestes és rescatar el pla de pensions. Precisament, el 2009 el Govern va crear una nova llei que permet reemborsar el capital estalviat en aquests productes a tots els aturats als quals se’ls esgoti la prestació, cosa que ha disparat els rescats. L’any 2009 (l’últim del qual es disposen dades), 43.428 persones van reclamar el pagament del seu estalvi en plans de pensions per trobar-se en una situació de desocupació perllongada, un 352% més que l’any anterior. Es van reemborsar en total 219,8 milions invertits en aquests productes, un 67,3% més que el 2008, quan es van rescatar 67,3 milions d’euros. Sens dubte, la posada en marxa de la nova normativa ha causat efecte entre la població necessitada de liquiditat. Però,què s’exigeix per sol.licitar el rescat? Com és millor fer-ho? De tornada al mercat laboral es pot seguir aportant al pla?
La modificació del Reial Decret 1229/2009 recull que poden sol.licitar el rescat del seu pla de pensions tots els aturats que compleixin les tres condicions següents:
- Que es trobin en situació legal de desocupació,
- que estiguin inscrits com a demandants d’ocupació,
- que hagin esgotat les prestacions contributives o que no tinguin dret a percebre’n.
És a dir, qualsevol persona que estigui a l’atur (inscrit en els registres de l’INEM) i que no tingui dret a cap tipus de prestació pot rescatar l’estalvi del seu pla de pensions.
Fins l’any 2009, podien fer-ho només els qui portessin més de dotze mesos sense cobrar prestació per desocupació i havien passat a engreixar les llistes dels denominats aturats de llarga durada. Ara, en canvi, qualsevol aturat pot recuperar els diners del seu pla sense necessitat d’esperar un període de temps determinat a l’atur i sense prestació. En qualsevol cas, la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions exigeix que el pla de pensions ha de recollir expressament les noves possibilitats de rescat, cosa a la qual s’han acollit la majoria de les entitats (encara que poden haver-hi algunes excepcions molt minoritàries).
/imgs/20110601/eco-domestica2.jpg
A tots els qui esgoten la prestació per desocupació (sigui quin sigui el temps a què tenien el dret de cobrar-la).- Els qui cobrin l’ajuda per un temps inferior a 12 mesos, quan se’ls esgoti la prestació poden sol.licitar el rescat del seu estalvi en plans.
- Igualment, els qui tenen dret de cobrar la prestació el temps màxim permès (dos anys) quan passi aquest període i consumeixin el dret de cobrar l’atur, si continuen aturats, poden sol.licitar el rescat del pla.
- La nova normativa també fa possible que un aturat que no tingui dret a prestació pugui reemborsar els estalvis que tingui invertits en el seu pla de pensions, de forma immediata després de ser acomiadat i d’apuntar-se als registres de l’INEM.
En el cas dels treballadors autònoms, el tractament és semblant. Podran recuperar els diners dels seus plans quan, després de cessar l’activitat, figurin com a demandants d’ocupació i no cobrin cap prestació contributiva. La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions ha admès que no és necessari que el treballador autònom es doni de baixa en el règim especial d’autònoms de la Seguretat Social per percebre els drets consolidats del seu pla de pensions, però haurà de complir la resta de requisits.
Rescatar els diners d’un pla per ser aturat sense prestació és un dels supòsits excepcionals de liquiditat que peveu la llei i, com a tal, requereix una gestió i una documentació extraordinària.
- En primer lloc, el beneficiari del pla haurà de comunicar la contingència per la qual desitja rescatar el pla a la seva gestora.
- En segon lloc, per a accedir als drets consolidats, els interessats hauran de presentar davant la seva entitat el certificat corresponent de l’INEM, el Servei Públic d’Ocupació Estatal, per acreditar la seva posició d’aturat que no gaudeix del cobrament de prestació.
Igual com passa amb les situacions generals de cobrament del pla per jubilació del partícip, en els casos en què se sol.licita el cobrament per atur les entitats tenen de termini fins a 7 dies hàbils per a abonar en el compte de l’interessat els drets consolidats.
Tornar a fer aportacions
En principi, resulta lògic que mentre es cobra l’estalvi del pla de pensions per una situació excepcional de desocupació no es puguin fer aportacions a aquest pla. No obstant això, la llei no prohibeix seguir fent aportacions a altres plans de pensions que el partícip pugui tenir oberts (encara que seria bastant xocant). En qualsevol cas, el que sí que tindria sentit i està permès és tornar a invertir en plans de pensions si el partícip troba feina i torna al mercat laboral en actiu.
Curiosament, la llei no preveu encara la possibilitat de rescatar el pla de pensions per evitar un possible embargament. En aquests casos, el pla de pensions quedaria immobilitzat i seria intocable fins que es produeixi una de les situacions recollides en la llei (jubilació, malaltia greu, invalidesa o atur sense prestació).
Les prestacions de plans de pensions tributen en l’IRPF com a rendiments de treball i estan sotmeses a retenció, tant si es pren l’estalvi en forma de capital, renda o mixta. Per això, és fonamental que l’aturat tingui en compte aquest aspecte abans de sol.licitar-ne el reemborsament, ja que és molt probable que si n’exigeix el cobrament en forma de capital, la Declaració de la Renda de l’any corresponent li surti a pagar (cosa que podria ser molt perjudicial per a les finances familiars).
- Territori general de l’Estat: d’entrada, si es rescata el pla en forma de capital tributarà segons el tipus marginal del contribuent. D’altra banda, el cobrament en forma de renda és més avantatjós i permet gaudir d’una reducció del 40% de la quantitat estalviada abans de l’1 de gener de 2007.
- País Basc: en aquesta comunitat autònoma, totes les prestacions percebudes en forma de capital tindran una reducció del 40% del seu import.
- Navarra: Només es manté la reducció del 40% en situació de jubilació de la base imposable quan es rescata com a capital, o del 50% en cas d’invalidesa, però no inclou privilegis per als rescats en situacions de desocupació.
Igual que en el supòsit tradicional de jubilació, quan un aturat sense prestació sol.licita el cobrament del seu estalvi en plans de pensions pot exigir el pagament dels drets consolidats (l’estalvi acumulat) de diverses formes:
- D’una sola vegada (el que es denomina en forma de capital)
- En pagaments successius (en forma de renda). La prestació en forma de renda consisteix en la percepció dels pagaments de forma regular. En aquest cas, la renda pot ser variable o constant, a elecció del partícip. En general, quan aquest últim sol.licita el cobrament en forma de renda perquè és a l’atur i necessitar liquiditat, el més lògic és que la quantia d’aquesta sigui constant.
- De forma mixta (una part d’una vegada i una altra de forma periòdica).
Fiscalment és més avantatjós el rescat en forma de renda, encara que el més habitual, quan la necessitat estreny, és fer-ho d’una vegada (en forma de capital). En aquest últim cas, la gestora haurà de lliurar un document al partícip en què indiqui la quantia dels seus drets consolidats i la rendibilitat final dels actius, a fi de poder emplenar degudament la Declaració de la Renda de l’any que correspongui.
Encara que en principi pot resultar més lògic i urgent requerir el cobrament del pla de pensions íntegre, sovint, per a determinats aturats, pot ser més beneficiós esperar l’abonament en forma de renda, per exemple mensual. Aquest pot ser el cas de famílies en què un membre de la parella estigui a l’atur i l’altre no. Si les rendes d’aquest últim són insuficients per cobrir les despeses mensuals, pot ser oportú sol.licitar el cobrament del pla de pensions en forma de renda, a fi de tenir un matalàs mensual capaç de cobrir totes les despeses. Fiscalment aquesta opció és molt més avantatjosa que no pas rebre l’abonament de forma íntegra d’una sola vegada.
Si se sol.licita el pagament en diverses vegades (en forma de rendes), l’entitat financera en qüestió sol.licitarà cada tres mesos la documentació que acrediti que el titular segueix en atur i sense cap prestació.
També pot tenir sentit sol.licitar el cobrament de la prestació de forma mixta: una quantitat important al principi en forma de capital i pagaments successius periòdics en forma de renda. Es tracta d’una modalitat de cobrament molt flexible vistes les possibilitats de combinacions que ofereix. Si la planificació familiar ho permet, és la prestació més adequada, des del punt de vista financerofiscal.
Quan es tria aquesta forma de pagament, en general, les gestores dels plans solen lliurar als partícips un document amb validesa contractual i que ha de ser signat pel titular en què especifiquen el nombre exacte de terminis durant els quals el partícip cobrarà la prestació. En aquest document poden incloure una espècie de simulació dels cobraments. En realitat es tracta d’una simulació o previsió, ja que quan es tria cobrar el pla en forma de renda parteix dels drets consolidats segueixen invertits i, per tant, a costa de l’evolució dels mercats financers, la qual cosa implica que el capital pot seguir creixent o, per contra, minvar (per exemple, si la borsa va malament i el pla és de renda variable).