Estalvi energètic

Electricitat: menys watts i més consciència

Els consumidors poden assumir uns consells fàcils per a reduir la factura elèctrica i conscienciar-se del greu impacte ambiental que té la despesa d'energia
1 Març de 2011
Img eco domestica

Electricitat: menys watts i més consciència

/imgs/20110301/eco-domestica2-1.jpg
El preu de la tarifa elèctrica s’ha apujat un 10% en relació amb el 2010 i no serà l’última vegada que augmenti. Els consumidors poden reduir la factura amb uns quants consells per a gastar menys energia. La butxaca ho agrairà, i també el medi ambient.

En primer lloc, s’ha d’assumir una màxima que sembla molt òbvia però que no ho és: la forma més (eco)lògica d’estalviar energia és no consumir-ne, o almenys, fer-ho de forma assenyada. No és estrany veure habitacions amb llums encesos sense ningú a dins, o estar en samarreta a l’hivern o amb jersei a l’estiu per l’ús exagerat de la calefacció i l’aire condicionat.

Els electrodomèstics produeixen la despesa més gran a les llars espanyoles: poden representar fins al 65% de la factura elèctrica. Ara bé, no tots gasten igual. Els frigorífics i congeladors requereixen gairebé el 19% de l’electricitat consumida, segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE). Per això, és recomanable tenir-ne un de mida apropiada, i amb les etiquetes d’eficiència energètica més estalviadores, les de tipus A o superior.

Si un consumidor substitueix un frigorífic de classe C per un altre d’etiquetat com a A+, l’estalvi estimat en la nova factura elèctrica serà de 3,72 euros al mes (44,64 euros a l’any). En el cas d’una rentadora serà de 2 euros; en el d’un rentaplats, 2,42 euros; i en el d’una assecadora, 4,61 euros.

/imgs/20110301/eco-domestica2-2.jpg
Els electrodomèstics més eficients són més cars, però són una inversió que s’amortitza en menys de quatre anys. Després de la seva vida mitjana (deu anys), s’aconsegueix un estalvi d’un 74,7% del consum elèctric total pel que fa al consum d’un electrodomèstic no eficient. Les administracions solen oferir plans Renove amb ajudes per a subvencionar la compra d’aquests aparells menys malbaratadors.

Per a reduir el consum energètic, per exemple del frigorífic, es pot situar en un lloc fresc i ventilat, mantenir-ne neta la part posterior o descongelar-lo abans que la capa de gel arribi als 3 mil.límetres de gruix. Obrir-lo el mínim possible i canviar les gomes de les portes si no tanquen bé, evitar ficar-hi aliments calents, descongelar els aliments al frigorífic per obtenir guanys gratuïts de fred i mantenir la temperatura del frigorífic entre 3º i 5º i el congelador entre -18º i -15º són alguns consells fonamentals per a reduir la quantitat d’energia que consumeix un frigorífic.

Xucladors d’energia

  • Televisor: Després del frigorífic, el televisor és l’electrodomèstic que més energia consumeix. Els televisors plans, l’ús i la mida dels quals augmenten cada any, són uns grans “vampirs energètics”: quan estan en mode “standby” “xuclen” energia les 24 hores del dia encara que estiguin apagats, quantitat equivalent fins al 15% de la seva despesa en funcionament. Per això, igual que per a la resta de petits i grans aparells electrònics, el consum dels quals gairebé s’ha triplicat a les llars en les últimes tres dècades, els consumidors han de seguir els mateixos consells: triar els més eficients, evitar el mode “standby” o apagar-los si no s’han d’utilitzar.
  • Ordinador: Quant als ordinadors, se’n pot fer un ús més ecològic: apagar el monitor si no s’ha d’utilitzar en més de 20 minuts i tot el PC en cas de no utilitzar-lo més de dues hores. Les noves tecnologies poden ajudar a gastar menys electricitat, com els comptadors intel.ligents, que informen al detall del consum elèctric en temps real.
  • Rentadora: La rentadora és l’electrodomèstic següent en la llista dels que més consumeixen. Entre el 80% i el 90% de l’electricitat la destinen a escalfar l’aigua. A més d’utilitzar els models més eficients, és millor recórrer als programes en fred o de la mínima temperatura possible, que solen ser els més apropiats per a la majoria de les bugades. Altres consells importants són aprofitar-ne al màxim la capacitat o, si més no, posar programes de mitja càrrega, centrifugar i eixugar la roba al sol per a evitar les assecadores, fer servir descalcificadors i mantenir el filtre net. En cas de tenir una assecadora, que sigui també de les més eficients, utilitzar-la solament quan no hi hagi més remei i aprofitar-ne al màxim la capacitat i amb els programes més adequats.
  • Rentaplats: El rentaplats és un altre electrodomèstic cada vegada més habitual a les cases espanyoles: una quarta part en té un. Encara que requereix el 2% de la despesa elèctrica, és més econòmic que rentar els plats a mà amb aigua calenta, sempre que se segueixin els mateixos consells que amb les rentadores.
  • Cuina: La cocció d’aliments també s’emporta una bona part de l’energia, en forma d’electricitat o gas natural (11%). Per a reduir-ne el consum, es pot cuinar amb recipients que tinguin el fons més gran que el fogó; tapar les cassoles; utilitzar forns de classe A i obrir-ne la porta just el necessari; fer servir olla exprés; si s’usen plaques elèctriques, desconnectar-les uns minuts abans de la cocció; i si la cuina és de gas, reduir el foc quan es bulli l’aliment.
  • /imgs/20110301/eco-domestica2-3.jpg
    Petits electrodomèstics: Els petits electrodomèstics que produeixen calor (planxa, torradora o eixugacabells) donen lloc a consums importants. Convé reduir-ne l’ús tant com sigui possible i aprofitar-los al màxim. Quant als aparells elèctrics com els obrellaunes, les espremedores o els telèfons, es poden utilitzar els manuals sense electricitat per a aconseguir la mateixa funció. No obstant això, alguns d’aquests aparells són recomanables. Un microones estalvia temps i entre un 60% i 70% d’energia davant un forn convencional. I una maquineta elèctrica és millor que les rebutjables pel que fa a l’ús d’aigua calenta i els residus.

Il·luminació i climatització

La il.luminació representa entre la quarta i la cinquena part del consum elèctric en un habitatge, encara que pot suposar fins a la meitat del rebut si no s’utilitza bé. Una bona forma de reduir aquesta despesa és fer servir, sempre que es pugui, la llum natural, pintar de colors clars les parets i els sostres, apagar els llums si no s’utilitzen, mantenir netes les tulipes i bombetes o instal.lar sistemes economitzadors d’energia.

Encara que són més cares, les bombetes de baix consum estalvien fins a un 80% d’energia i duren vuit vegades més, raó per la qual s’amortitzen bé: un model d’11-15 W pot estalviar al llarg de la seva vida uns 68 euros i evitar l’emissió de gairebé mitja tona de CO2, un dels principals gasos involucrats en el canvi climàtic.

Els radiadors elèctrics no són una bona idea per la seva enorme despesa. I encara que s’utilitzin altres sistemes menys malbaratadors, com les bombes de calor, el seu ús ha de ser responsable. Un habitatge a 20º ofereix un confort suficient, i els dormitoris poden estar entre tres i cinc graus menys. Per cada grau que es baixa el termòstat, s’estalvia entre un 1 i un 3 per cent en la factura. Tampoc cal tenir la calefacció encesa tot el dia, i molt menys de nit: amb unes poques hores, i després d’haver ventilat la casa i tancat les finestres, n’hi ha prou.

Quant a l’aire condicionat, el seu ús racional pot comportar estalvis importants i reduir l’impacte ambiental. Convé no usar-lo en les hores de més calor, sinó a primera hora del matí, tancar les finestres o cortines per a evitar pèrdues i no deixar-lo en mode “sleep” o “standby”.

Els habitatges amb un bona orientació, un bon aïllament en parets, sostres i finestres (es poden sol.licitar ajudes públiques), amb tecnologies d’estalvi o sistemes d’energies renovables milloren la climatització i redueixen la factura elèctrica i l’impacte ambiental.

Les despeses ocultes de l'electricitat

/imgs/20110301/eco-domestica2-4.jpg
Conscienciar-se de l’impacte que suposa l’electricitat pot contribuir a frenar la seva despesa i el seu dany al medi ambient. El consum energètic a Espanya és més del doble que el 1975, malgrat la seva gran dependència del petroli i el gas extern. Per això, el seu impacte en el canvi climàtic també ha crescut: és un dels països que més s’ha allunyat del seu compromís amb el protocol de Kyoto, ja que ha superat la quantitat assumida d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 25%.

Segons dades de Xarxa Elèctrica d’Espanya (REE), el 2010, solament el 33% de la demanda anual d’electricitat a la península Ibèrica es va cobrir amb el denominat règim especial, que inclou les renovables. La resta es va cobrir en un 23% amb plantes de cicle combinat, que utilitzen en la majoria gas i algunes també fuel, un 21% amb energia nuclear, un 14% amb energia hidràulica, un 8% amb carbó, i un 1% amb fuel/gas.

Per això, els consumidors espanyols utilitzen una electricitat basada en gran part en combustibles fòssils i nuclears. La factura elèctrica reflecteix el cost de produir aquests combustibles. En canvi, no inclou les anomenades “despeses externalitzades”, el cost del seu efecte en el medi ambient i la salut, com la contaminació, els danys a la terra per la mineria, les malalties laborals, el canvi climàtic o la pluja àcida. Al final, la societat en conjunt paga per aquestes i no les percep com a efecte del consum energètic. Segons l’estudi “Impactes Ambientals de la Producció d’Electricitat”, afavorit per diversos governs autonòmics i entitats com l’Associació de Productors d’Energia Renovables (APPA), el dany sobre l’entorn de les energies convencionals és 31 vegades superior al de les renovables.

A Espanya, a més, els diners que paguen els consumidors en les seves factures elèctriques no cobreixen els costs de generació que les empreses energètiques asseguren tenir. Les tarifes, regulades per l’Estat, no s’han apujat d’acord amb l’augment de la inflació i de les matèries primeres. Les factures no han sofert fortes alces a costa de generar des de 2002 un dèficit tarifari. Segons Heikki Mesa, expert en energia, és com una hipoteca que els consumidors hauran de pagar els propers anys sense demanar res a canvi a les companyies elèctriques. Les xifres de què es parla oscil.len entre els 16.000 i els 20.000 milions d’euros.