DESIG SEXUAL: LA CALOR ENS POSA A TO
El vaivé sexual de l’estiu interessa els científics -són humans, com nosaltres- i ha estat objecte d’estudi des de sempre. “Amb la calor, em fa mandra” és una expressió molt menys freqüent aquests mesos que “arriba el bon temps i em desenfreno”. Se sent a la tertúlia d’amics, a la taverna, a l’oficina. Fins a la mateixa universitat d’Oxford (Regne Unit) s’ha proposat fer llum sobre l’assumpte, enfocant-ho des de les dades empíriques que faciliten les llistes de fecunditat: en l’informe Estacionalitat en la reproducció humana, els investigadors britànics conclouen que, als països de climes temperats o freds, amb estius de temperatures elevades però no tòrrides, els naixements augmenten durant els deu mesos posteriors a l’estiu. Anys del baby boom i bromes estadístiques (com ara celebracions polítiques o esportives) al marge.
Per contra, asseguren els experts, als països de clima càlid o tropical, amb estius més calorosos, la natalitat descendeix durant els deu mesos després de l’estiu. La conclusió dels científics és que l’estiu fa el seu treball, i el nombre de relacions sexuals creix, sempre que les temperatures no siguin excessives ni extremes.
“El desig eròtic, i per tant els afectes, tenen la seva pròpia dinàmica”, comenta la bioquímica i sexòloga Natalia Urteaga, de l’Associació Estatal de Professionals de la Sexologia. No mantenim un desig constant al llarg de tota la nostra vida. En funció de l’estat d’ànim, de les necessitats i de les interaccions amb els altres i amb l’entorn, es manifestarà d’una manera o una altra. “Per això, estats apàtics i malenconiosos (com ocorreria amb l’astènia primaveral), o estats més actius i extravertits (com sol passar a l’estiu) influeixen en el desig sexual”, conclou l’experta. Però l’estiu no dispara el desig sexual de tots, ni de la mateixa manera, explica la sexòloga. Hi ha persones amb més predisposició a veure’s afectades per les variacions climàtiques.
Per a entendre per què l’estiu desperta el desig sexual, primer cal posar nom propi a la química del desig. I la protagonista del remolí hormonal es diu testosterona. Segons la biòloga i antropòloga Helen Fisher, professora de la Universitat de Rutgers i autora de Por qué amamos: Naturaleza y química del amor romántico (Punto de lectura), aquesta hormona és una de les estrelles en el món de l’enamorament eròtic i assoleix el nivell àlgid a l’estiu. El motiu d’aquesta revolució hormonal es troba en el sol i en el rellotge: els dies són més llargs, i aquest augment d’hores de llum l’activa. L’astre podria augmentar els nivells de testosterona en els homes, diu la biòloga, ja que la durada més llarga dels dies d’estiu predisposa l’alliberament més gran d’aquestes hormones sexuals masculines d’una manera natural. Però la testosterona no està sola en la tasca de trasbalsar el desig. La serotonina, el neurotransmissor que influeix en el plaer, també està més desperta a l’estiu, diu Fisher, que ha estudiat durant 30 anys l’amor romàntic. I el mateix passa amb les feromones, substàncies que desprenem per la pell i que, asseguren els científics, actuen com a imants sexuals entre individus. És fàcil d’endevinar que elles també viuen la seva particular festa durant l’estiu, ja que en aquesta estació ensenyem més pell i les feromones estan més exposades.
Fins i tot hi ha qui ha treu la calculadora sexual per a saber quantes hores de llum calen per a disparar el desig. És el cas de l’estudi publicat en la revista científica especialitzada The Journal of Reproductive Rhythms. Aquests experts asseguren que el moment de l’any perfecte per a concebre (i gaudir del sexe) és quan el sol brilla durant almenys 12 hores al dia. Una equació que es compleix a l’estiu (i per contra, no es dona durant l’hivern). Tot aquest trasbals sexual té molt de química. “Amb l’augment de la temperatura i les hores de llum, la regulació hipotalàmica es veu afectada i alteren la producció de determinades hormones i neurotransmissors, que estan més actius”, diu Urteaga. I aquest xut d’hormones “afecta el nostre estat físic, emocional i intel·lectual, i per tant també la manera de relacionar-nos eròticament”, aclareix la sexòloga.
L’alcohol passa per ser un dels afrodisíacs (o animadors) més antics. Actua com a desinhibidor de la conducta, facilita la trobada sexual i incrementa el desig, però implica un efecte contradictori: pot dificultar l’erecció. Una cosa semblant ocorre amb el cànnabis: té efectes depressors i relaxants que fan oblidar prejudicis i tabús, així com un augment de la percepció de sensacions. No obstant això, en les dones disminueix la lubricació vaginal i dificulta l’orgasme, i en els homes reduiria la producció de testosterona, hormona que genera l’apetit sexual.
El comportament sexual
El bioquímic i divulgador científic català Pere Estupinyà documenta aquesta particular festa del desig estival amb innombrables dades i estudis científics en el seu llibre S=EX2 La Ciència del Sexe (Rosa dels Vents). El nostre comportament sexual respon a un equilibri entre dos sistemes d’excitació i d’inhibició, que al seu torn estan condicionats per factors fisiològics i psicològics. Aquí les hormones fan el seu paper, però també ho fa la conducta, la parella, l’ambient i el clima. “I tot això -assegura el químic- ens altera l’activitat eròtica”.
I encara n’hi ha més: Matthew Vess, psicòleg de la Universitat d’Ohio, suggereix que “en la ment de les persones, la calor està associada amb la idea d’intimitat”. La calor agradable de l’estiu -sempre que no sigui excessiva- pot fomentar la interacció amistosa i positiva entre persones, “i augmentar el nombre de relacions sexuals”.
Però el desig és més que la resposta a un còctel químic d’hormones i neurotransmissors. També activa emocions profundes, relacionades amb zones concretes del nostre cervell, com el septe o l’àrea tegmental ventral. De fet, aquests vaivens no es disparen només a l’estiu, també importa com ens sentim. “L’energia amb què afrontem les nostres activitats eròtiques o sentimentals varia amb l’hora del dia, les fases de la lluna fins i tot amb les estacions de l’any; però també depèn de factors emocionals com el desig, l’amor, la por o la pena”, assegura l’estudiós de les filosofies i cultures orientals Valentín Zurbano. En definitiva, l’estiu dispara la nostra predisposició als enamoraments i al desig sexual. Hormones, neurotransmissors i fins i tot la química s’alineen perquè això ocorri. I la bona notícia és que, a més de ser divertit, ens posa de bon humor. “Sigui com sigui, som subjectes sexuats, i el nostre desig sexual està influït per la nostra genètica, les sensacions, els afectes, els pensaments, les interaccions i els relacions que vivim, i també per l’entorn i el clima”, conclou Urteaga.
En la manca de desig sexual, moltes vegades es barregen les causes físiques i les psicològiques. “Pot començar per una baixada de testosterona, d’estrògens, per diabetis mellitus o després d’un infart de miocardi”, explica la psicòloga i sexòloga Cristina Corbella. En aquestes situacions es pot crear la idea que no podran, els espanta, i sorgeixen sensacions de por al fracàs i manca de confiança. “La mateixa persona s’autoconvenç que no serà capaç. En aquest cas, el factor psicològic és molt més important que el físic, encara que sigui el punt de partida”, conclou l’experta. Entre els factors físics que poden incidir en la manca de desig hi ha determinats fàrmacs (antihipertensius, psicofàrmacs, antidiabètics i alguns diürètics) i causes clíniques, com la depressió o una situació d’estrès fort, “en la qual el cervell està en alerta total i tot allò que suposa un luxe psicològic ho anul·la, com seria en aquest cas la sexualitat”. L’origen físic és més fàcil de detectar perquè pot tenir un inici més brusc. A més, hi ha un factor que provoca més estralls que qualsevol causa física o psicològica, adverteix l’especialista: l’estil de vida imperant. “Però es pot prevenir: cal cuidar la relació de parella, reservar un temps per a la intimitat no sexual, per a fer coses a propòsit amb la parella, sense nens, ni presses, ni obligacions. Aquesta intimitat farà que hi hagi més desig sexual”, insisteix Corbella. Moltes persones, a mesura que es fan grans, creuen que disminueix el desig sexual, com asseguren diferents mites populars, i es resignen a perdre aquesta esfera de la seva vida; en conseqüència, contamina la seva vida de parella, ja que baixen les mostres d’afecte perquè l’altre membre no es vegi convidat a una trobada sexual, i es refreda la relació. I no ha de ser així. Encara que en part sigui cert, hi ha en joc molts altres factors que poden contribuir a tenir una relació de parella sana. El millor és consultar un especialista. Encara que es parla molt de sexe en tots els mitjans, n’hi ha molta desinformació.
Estímuls i mites
L’afany per estimular el desig i millorar la potència sexual és una obsessió des que l’ésser humà es va instal·lar a la Terra. Mites i més mites s’amunteguen al rebost de presumptes científics i remeiers. Esperma de balena, pell de gripau o escarabats s’assenyalen com a supòsits afrodisíacs, però els seus efectes són més a prop de la llegenda que no de la realitat. La xocolata és un altre dels grans clàssics. La textura, l’aroma i el sabor que té fan que l’estímul plaent que provoca el seu consum obri els sentits i predisposi a la sensualitat. D’altra banda, conté una substància -feniletilamina- que sembla tenir efecte sobre els nivells de serotonina i endorfines cerebrals (les substàncies relacionades amb la sensació de plaer i benestar). Les ostres i les cloïsses també podrien afavorir l’alliberament d’hormones sexuals, però, en aquest cas, per la seva analogia amb òrgans sexuals.
Tanmateix, només el ginseng, el safrà i la iohimbina podrien passar (amb una aprovat justet) l’examen científic, segons les conclusions d’un estudi sobre els efectes de diferents afrodisíacs naturals publicat al març de 2011 per investigadors de la Universitat de Guelph (Canadà).
El Panax ginseng, conegut com ginseng o ginseng xinès, és una planta d’origen asiàtic. La seva arrel es fa servir de manera tradicional en medicina xinesa i s’utilitza des de fa milers d’anys com a tònic i estimulant. Segons l’estudi, les seves propietats afrodisíaques són fundades, amb efectes positius sobre l’impuls i el rendiment sexual.
El safrà, una espècia derivada de la flor Crocus sativus, ja s’utilitzava en l’Antic Egipte per a aromatitzar i seduir, així com per a fer ablucions als temples i llocs sagrats. I una altra substància que seria efectiva és la iohimbina, un alcaloide que s’extreu de l’escorça de l’arbre africà Yohimbe. Abans del naixement de la Viagra®, era un dels agents utilitzats per a millorar la disfunció erèctil, encara que els seus efectes són moderats.
En l’estudi es revisen altres substàncies d’ús comú a tall d’afrodisíacs, com l‘ambrein (substància perfumada de l’ambre), la muira puama (una espècie d’arbre originari de Brasil), l’arrel de maca (planta dels Andes peruans), la pell del gripau Bufo o la famosa cantaridina espanyola, alcaloide obtingut d’un petit escarabat verd. Però els científics s’afanyen a avisar que aquestes substàncies no són innòcues, ja que poden tenir efectes secundaris, com ara augment de la tensió arterial, nerviosisme, insomni o mal de cap, entre d’altres.
Per això, no convé acabar de refiar-se, ni aquí ni a la Xina. “Hi ha alguns estudis sobre libido i aliments, però són petits, no concloents i no extrapolables a tota la població (com els estudis efectuats en ratolins)”, adverteix el nutricionista Julio Basulto. Algunes d’aquestes recerques s’han presentat a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), amb l’objectiu d’acompanyar certs productes alimentaris de “declaracions de salut similars a ‘millora el desig sexual’ o ‘manté l’erecció més temps’. La resposta de l’EFSA sempre ha estat ‘sol·licitud denegada'”, conclou l’expert.
No és infreqüent trobar-se amb productes exòtics que tenen suposades propietats afrodisíaques. Cada poc temps salta a les notícies la desarticulació d’una xarxa que introduïa medicaments il·legals sense embalatge i que després els comercialitzava com a afrodisíacs naturals.
- La mida del penis influeix en el plaer de la dona. Fals. La mida no importa. Hi ha una diferència fonamental entre la sensibilitat del penis i la de la vagina que molts -homes i dones- ignoren i que dona motiu a aquesta idea falsa: així com el penis és tot sensible -algunes zones més que d’altres-, l’interior de la vagina és insensible, excepte els dos o tres primers centímetres i algun punt concret, solament en algunes dones. Per això, la llargada del penis no aporta plaer ni en resta. Quant a l’amplària del penis, quan la dona està prou excitada la seva vagina s’hi adapta com un guant, sigui del gruix que sigui.
- Qualsevol trobada sexual que no finalitzi amb l’orgasme dels dos membres és un desastre. Fals. L’orgasme s’ha erigit, per a moltes persones, en la unitat amb què mesurar el plaer i gaudi en una relació sexual. Tanmateix, la majoria ha pogut tenir l’experiència de relacions en les quals no va haver-hi orgasme però sí molt de plaer i gaudi, i no només físic, i d’altres en què sí que va haver-hi orgasme, però no passaran a la història.
- En arribar a la menopausa, la dona perd atractiu sexual, li disminueix l’apetència o, fins i tot, li desagraden les trobades. Fals. El factor edat és molt important, tant en homes com en dones, sobretot a partir dels 50 anys. Aquesta imatge, que s’arrossega de temps enrere, coarta el dret al gaudi de la dona, de prendre ella la iniciativa. Fins i tot en la mateixa intimitat de la parella, moltes dones no es creuen amb el dret de gaudir o de sentir-se lliures d’expressar els seus desitjos i fantasies.
- Hi ha dones que no senten plaer mai. Fals. Totes les persones són sexuades; és a dir, tenen la capacitat de sentir plaer. Trobar quines són les condicions perquè una en concret pugui connectar amb aquesta capacitat pot ser una aventura d’exploració i coneixement interessant i apassionant.
- Tenir un gran nombre d’ejaculacions, per relacions sexuals o per masturbació, provoca trastorn mental en els homes. Fals. Cal recordar que la masturbació es va eliminar de la llista dels trastorns mentals passats els anys 50 del segle passat, i es creia que era la causa de convulsions i bogeria.