BATUTS DE PROTEÏNES

COMPTE AMB EL QUE BEUS

ES VENEN COM LA SOLUCIÓ MÀGICA PER A GUANYAR MÚSCUL I CREMAR GREIX GAIREBÉ SENSE ESFORÇ. UN PRODUCTE INFAL·LIBLE, CÒMODE I SABORÓS QUE AJUDA A ACONSEGUIR UN COS ESCULTURAL. LA RECEPTA? UN COMBINAT DE LÍQUID DE PROTEÏNES I CARBOHIDRATS QUE CONVERTEIX QUI EL BEU EN UNA MENA DE SANSÓ INESGOTABLE. I EL MISSATGE HA PENETRAT.
1 Novembre de 2018
Img salud listado 1038

COMPTE AMB EL QUE BEUS

/imgs/20181101/GettyImages-501672820.jpg

D’uns anys ençà, els batuts de proteïnes i altres suplements proteics s’han fet un lloc en la vida de molta gent jove obsessionada per lluir un cos perfecte gairebé a qualsevol preu. La tendència és imparable. Només als EUA, la venda d’aquestes begudes va moure el 2016 gairebé 2.400 milions de dòlars (més de 2.000 milions d’euros) i les previsions es mantenen a l’alça. El fet que la proteïna ven és una evidència, igual que l’ampli desconeixement que molts consumidors tenen respecte d’aquests suplements. N’hi ha prou de fer una ullada a fòrums d’Internet, on nombrosos usuaris (molts d’assidus a gimnasos i centres esportius) expliquen les seves experiències amb el beuratge màgic.

Els batuts més comercialitzats són els que estan compostos per proteïna que s’extreu del sèrum de llet de vaca, del qual es treu el greix i la lactosa. Així queda un producte amb unes concentracions de proteïna elevades (un percentatge, com a mínim, del 60%). Cada dosi aporta al voltant de 25 grams extra de proteïnes al cos (el mateix que un pit de pollastre o de gall dindi d’una mica més de 100 grams). La recomanació oficial del consum d’aquest nutrient és de 0,8 grams per cada quilo de pes de l’individu -en el cas dels esportistes, aquesta xifra ascendeix a dos grams de proteïna per quilo-.

Els nutricionistes adverteixen: tot i que aquests batuts aporten de manera relativament ràpida una dosi alta de proteïna, no poden substituir mai un àpat ni ho han de fer. De fet, una dieta equilibrada ja integra tots els nutrients necessaris per a la pràctica esportiva. “Cal baixar del pedestal aquest tipus de productes. Els beneficis de debò es troben en l’alimentació, no en els suplements. La gent ha de conèixer quins aliments contenen proteïnes i, si en la ingesta diària inclou una o dues racions de carn, peix, fruita seca i lactis, està més que servida”, explica la nutricionista i dietista Paloma Quintana.

Els experts coincideixen que les proteïnes han de suposar entre el 10 i el 15% de l’aportació calòrica total. El que passa és que, en casos determinats, pot ser-ne necessària una dosi extra. Això ocorre, per exemple, quan hi ha hagut un desgast muscular intens i la persona necessita recuperar-se amb certa rapidesa. És aquí on el consum d’aquests batuts pot tenir una certa justificació, però sempre sota la supervisió i el consell d’un especialista en nutrició. El mateix passa quan, per qüestions logístiques, algú triga molt de temps a arribar a casa per a menjar després d’haver fet un esforç físic important. L’efecte sadollador d’aquests batuts i la digestió fàcil que tenen poden ser útils en aquest moment.

RISCOS A LLARG TERMINI

Encara que la proteïna és un nutrient bastant segur, l’Associació Americana del Cor adverteix que ingerir-ne una quantitat molt elevada comporta un risc més alt de malalties cardiovasculars, tumors i osteoporosis. Un excés molt elevat de proteïnes pot provocar problemes renals i hepàtics, i també un augment de la urea o la disminució de l’absorció del calci. Per això cal ser previnguts davant d’aquests batuts, insisteixen els experts consultats. Abans de prendre res, és fonamental saber què s’està comprant i conèixer bé el producte i els possibles beneficis, i a partir d’aquí valorar si val la pena.

“Ens hem de plantejar algunes preguntes: estic cuidant l’alimentació? Duc a terme un entrenament d’acord amb l’objectiu que tinc de guanyar massa muscular?”, exposa Quintana. Si l’única finalitat és augmentar les proteïnes que ingerim, la nutricionista té clar que el seu consum no té sentit, perquè per a fer-ho ja hi ha els aliments. “A l’hora de subministrar aquest tipus de suplement no val concentrar-nos en un sol aspecte, cal revisar tot el context en què es mou la persona que el prendrà: si s’entrenarà, quin tipus d’exercici farà… I ens cas de dubte, cal acudir a un dietista-nutricionista”.

Avui dia vivim en una societat de culte al cos en la qual tothom vol estar estilitzat, observen els experts consultats. “Ningú no vol tenir greix i els missatges de la publicitat indueixen que molta gent, sense tenir criteri i sense ni tan sols necessitar-ho, prenguin aquest tipus de complexos sense supervisió professional”, coincideix l’especialista en nutrició esportiva Jaume Giménez. És freqüent que, en molts gimnasos i centres esportius, alguns monitors o entrenadors personals aconsellin i recomanin el consum de certs suplements i batuts. Però la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries especifica amb claredat que la prescripció dietètica competeix a un dietista-nutricionista.

Perquè una cosa és parlar, aconsellar i enumerar els beneficis d’un producte determinat, i una altra de ben diferent és cobrar per una planificació de dieta i alimentació sense ser un professional titulat. “Això constitueix intrusisme professional i no és legal, sinó denunciable. Si algú ens assessora sobre el consum d’una cosa o d’una altra li hem d’exigir que ens mostri la titulació, que a més ha de ser visible. En cas de dubte, el millor és acudir al col·legi professional, denunciar aquesta possible mala pràctica i exigir-ne una sanció”, recalca Giménez, que llança un altre avís: “El meu consell és que si un no ha de fer esport, que s’abstingui absolutament de prendre aquest tipus de complexos”.

ALERTA AMB LA PIRATERIA

Moltes persones compren aquests suplements per Internet. Són productes que venen de la Xina o de l’Europa de l’Est i que poden contenir ingredients no declarats en l’etiqueta, fins i tot substàncies que donarien positiu en un control antidopatge. Per això, el més aconsellable és adquirir-los en establiments autoritzats per a la seva venda. “En una botiga podem trobar 20 marques diferents de proteïnes de les quals, potser, només dues tenen un certificat que verifiqui que aquest producte és segur. Cal saber què es compra i la seva composició”, conclou Giménez.

Un batut aporta uns 25 g de proteïnes, que equivalen aproximadament a una d'aquestes racions:

/imgs/20181101/GettyImages-467297495.jpg

  • 1 pit de pollastre/gall dindi a la planxa
  • 2 ous
  • 1 ració de llegums (porció de 100 grams)
  • 1 ració (100 grams) de tonyina/salmó
  • 1 ració de carn (magra) de porc/vaca
  • 100 g de seitan
  • 100 g de quinoa
  • 100 g de fruita seca (ametlles/cacauets)

Tres batuts i mig de proteïnes contenen la mateixa quantitat d’aquest nutrient que la que es recomana en la dieta ideal per a un adult sa en pes normal.

L'abecé dels batuts

Què són?

/imgs/20181101/GettyImages-511579858.jpg

Els batuts de proteïnes són un suplement alimentari elaborat a partir de proteïnes o aminoàcids aïllats. Aquests nutrients solen estar barrejats amb gran quantitat d’edulcorants i de saboritzants i, de vegades, contenen cereals rics en fibra. Es poden trobar en format líquid o en pols, que se sol reconstituir amb aigua o llet.

Quins són els seus ingredients?

Els batuts més comercialitzats són els de proteïna extreta del sèrum de llet de vaca (coneguts com whey protein). Alguns ofereixen proteïna procedent de l’ou, el pèsol o la soia. Al voltant del 70% d’aquest suplement està compost per proteïnes, encara que també conté greixos i lactosa.

Com es comercialitzen?

  1. Concentrat de proteïnes. Es tracta del batut compost per la proteïna que s’obté del primer processament del sèrum de llet. Aquest producte és el més barat i el més venut i recomanat. A més de proteïna (al voltant del 60%), també té greix i colesterol (en nivells baixos), i una quantitat bastant elevada d’hidrats de carboni.
  2. Aïllat de proteïna. A partir del primer concentrat de proteïnes, s’elimina encara més quantitat de greix i de lactosa. Així s’obté un producte que té més percentatge de proteïna (que pot arribar al 95%). Aquest batut és més car que el concentrat, pel fet que la seva elaboració és més complexa. En general, és més fàcil de digerir.
  3. Hidrolitzat de proteïna. És el producte més car: s’obté una hidròlisi de proteïna, cosa que permet una major i millor assimilació en ingerir-la. Es tracta del suplement sobre el qual reclamen més atenció els experts, ja que pel seu preu elevat sovint es ven per a obtenir més diners.
Treu els dubtes de la bossa d'esport

/imgs/20181101/GettyImages-984900760.jpg

  • Suposen algun risc? És molt difícil que la ingestió de proteïna provoqui efectes secundaris al consumidor. Cal prendre dosis molt altes d’aquest nutrient perquè això passi i, en cas que ocorri, serà a llarg termini. L’excés de proteïna pot provocar problemes hepàtics i renals, així com un augment del nivell d’àcid úric, però per a això se n’han d’ingerir quantitats molt elevades. No és útil ni saludable que el nostre cos s’acostumi a obtenir la font d’energia de les proteïnes.
  • S’ha de prendre alguna precaució? Sí. Abans de res, és fonamental que un dietista-nutricionista professional aconselli i assessori sobre el seu consum, i que supervisi el tipus de producte. No s’ha d’autoadministrar mai sense control. A més, s’ha de comprar en una botiga autoritzada per a la seva venda i conèixer la marca i la seva composició, que ha d’estar indicada en l’etiqueta.
  • Llavors, són efectius els batuts de proteïna? Si l’objectiu de qui els consumeix és augmentar les proteïnes en la dieta, el seu ús no té sentit. Si es menja bé i s’inclouen aliments variats, és recomanable no prendre’ls, ja que aquesta aportació de proteïnes extra es pot aconseguir per mitjà de l’alimentació. Si cada dia es consumeixen una o dues racions de carn, peix, fruita seca i lactis, ja n’hi ha prou.
  • Si en bec, garanteixo que guanyo múscul? No. El fet que una substància com la proteïna estimuli determinades vies que portin a fabricar massa muscular no vol dir que tothom que en consumeixi generi múscul. Això no és un suplement miracle. Perquè el cos fabriqui fibra muscular, s’han de seguir unes pautes (alimentació sana i variada, exercici físic i entrenaments, descans) supervisades per un expert.

L'expert

L’expert: Jaume Giménez, nutricionista, especialista en nutrició esportiva: “Sempre s’ha d’optar per l’alimentació com a primer pas”

/imgs/20181101/BN_MG_5212.jpg

Què aporten al cos els batuts de proteïnes?

Una dosi de proteïna extra de manera ràpida. Qui en consumeix sol prendre diversos batuts al dia, però les necessitats d’una persona que fa esport de manera més o menys intensa pot oscil·lar entre 1,8-2 grams de proteïna per quilo de pes, i això és molt fàcil de cobrir amb l’alimentació.

Un batut pot substituir un àpat diari?

No, mai, perquè la majoria només aporten proteïna. De fet, hi ha una legislació que especifica amb claredat quines quantitats de nutrients ha de tenir un substitutiu d’un àpat.

La gent és conscient del que ingereix amb aquests batuts?

Moltes persones no en tenen ni idea. Si algú creu que ha de prendre un batut, s’aconsella que acudeixi a un nutricionista perquè l’assessori i que li digui què necessita i quina dosi ha d’ingerir.

Qualsevol pot prendre aquests suplements?

La proteïna en si no és nociva, sempre que se’n prenguin les quantitats necessàries. Quan una persona comença a prendre batuts de proteïna ha d’estar segura que no pateix antecedents de problemes renals, perquè això podria augmentar-ne el risc. Però parlaríem de dosis molt elevades de consum de proteïna, que no és l’habitual.

Aquests productes poden aportar algun tipus de benefici a la salut?

Quan hi ha hagut un desgast muscular important, aquests batuts podrien tenir algun benefici a nivell de recuperació i d’estimulació de determinades vies que ajuden a sintetitzar fibra muscular. Però això no vol dir que obligatòriament tothom que en prengui fabriqui múscul. La síntesi de massa muscular ha d’anar acompanyada d’un exercici específic, d’un descans adequat, d’unes dosis correctes de nutrients…

En recomana el consum?

El meu consell és que sempre s’opti per l’alimentació com a primer pas. Moltes persones que van una o dues hores al gimnàs a fer força màxima, potser no mengen fins a dues o tres hores després. En aquests casos es pot plantejar la possibilitat de prendre’s un batut, però sempre sota l’assessorament d’un nutricionista.