PUBERTAT PRECOÇ: ADULTS ABANS D'HORA

El seu cos els diu que ha arribat el moment de créixer, però ells a penes han cursat un parell d'anys de Primària. No estan preparats. L'aparició primerenca de la pubertat augmenta als països desenvolupats i les conseqüències físiques i psicològiques en els nens podrien arribar a ser greus. És possible frenar-la?
1 Novembre de 2018
Img bebe listado 191

PUBERTAT PRECOÇ: ADULTS ABANS D'HORA

/imgs/20181101/GettyImages-687101212.jpg

Fa res no era un nadó. Encara recordes quan et va dir “papa” o “mama” per primera vegada. Ara han deixat de ser les seves paraules preferides i el seu dormitori s’ha convertit en un refugi difícil de franquejar. Tot i que encara juga a coses de nens, aviat deixarà de ser-ho. El seu cos canvia molt de pressa, i encara no ha fet els 8 o 9 anys. El temps passa, de vegades, massa de pressa per als nostres fills, que poden entrar en la pubertat de manera precoç.

En aquest període de transició entre la infància i l’edat adulta, els nens experimenten una activació del sistema de les hormones sexuals que provoca que els seus ossos i músculs creixin ràpid, que la forma i la mida dels seus cossos es modifiqui i adquireixin la capacitat reproductiva. La veu canvia, el borrissol abunda, l’acne brolla i l’olor corporal es fa més perceptible. A més, pateixen canvis psíquics i de personalitat. Un conjunt de canvis que comencen entre els 8 i els 13 anys en les nenes i entre els 9 i els 14 anys en els nens.

Per tant, i segons afirmen els pediatres, el fet d’entrar en la pubertat a una edat tan primerenca (8 o 9 anys) està dins del que és normal, encara que en l’extrem. La pubertat avançada, sobretot en nenes, és molt freqüent (10-12%). Preocupa tant entre els pares que, per darrere de la talla baixa, és motiu de consulta habitual. Però no es considera una patologia mèdica, encara que hi ha especialistes que recomanen atendre-la, com aconsellen des de l’Institut Marquès a Barcelona.

DESENVOLUPAMENT ACCELERAT

/imgs/20181101/GettyImages-sb10067870i-001.jpg

És un fet que els nostres nens, com passa en la majoria dels països desenvolupats, es fan grans més de pressa que fa uns anys. L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) alertava d’aquest fet en els seus cursos d’actualització de 2013: “Fa una dècada, el començament de la pubertat en les nenes se solia situar en els 10,8 anys, mentre que, en l’actualitat, el principi del desenvolupament puberal té lloc als 9,8 anys”.

Una de les teories que expliquen aquest avançament al·ludeix al sobrepès, l’obesitat i el sedentarisme, una veritable epidèmia a Espanya: les xifres d’obesitat infantil es troben en el 15-20% i les de sobrepès, en el 24-25%. Aquesta hipòtesi, estudiada principalment en nenes, es fixa en la leptina, una hormona que produeixen les cèl·lules grasses i que està implicada en l’inici de la maduració puberal. Una recerca publicada en la revista Pediatrics demostraria que les petites que presenten un índex de massa corporal més alt (IMC) arriben a la pubertat a edats més primerenques.

Un altre motiu està relacionat amb les adopcions internacionals al nostre país. Segons diversos estudis, les nenes adoptades tenen un risc fins a 20 vegades més alt de presentar pubertat precoç, sobretot si van ser adoptades amb més de dos anys. “Pot existir un període crític denominat prepuberal en el qual l’organisme, després de recuperar el pes i la talla, genera, a més, una maduració de l’hipotàlem i altres mediadors implicats en el desenvolupament de la pubertat”, assenyalava el 2007 l’especialista Esteban Mayayo en un simposi sobre la qüestió.

Els últims anys, el factor ambiental també entra en joc. Hi ha substàncies naturals i químiques capaces de comportar-se com certes hormones i perjudicar el sistema endocrí. Els anomenats disruptors endocrins poden alterar l’inici de la pubertat, tant per a avançar-la com per a retardar-la. Pesticides, plàstics amb bisfenol A, ftalats en productes cosmètics i joguines i metalls pesants com el plom en són alguns.

No descartar l'ajuda psicològica

/imgs/20181101/GettyImages-591693023.jpg

“La maduresa física que pateixen aquests nens i nenes es produeix quan psicològicament encara els falta molt per adquirir”, relata Nadja Schlensong, psicòloga del Centre ITAE de Barcelona. No estan acostumats als canvis hormonals i de l’estat d’ànim propis de la preadolescència i tenen falta de recursos personals per a gestionar-los.

Si els sentiments de tristesa o ràbia pel rebuig social s’allarguen, l’especialista adverteix que poden portar a “episodis greus de depressió o conductes antisocials, com ara mentir, robar o desafiar l’autoritat, com una manera d’encaixar en altres grups socials amb nens de més edat amb els quals sí que comparteixen aquests canvis”.

Per aquest motiu, com a pares, hem d’estar alerta davant de conductes d’aïllament social recurrent (no sortir amb amics), canvis bruscos en el comportament (no voler fer activitats que abans li agradaven) o baix rendiment escolar, que es mantinguin durant alguns mesos. Els psicòlegs ajuden en aquests casos a normalitzar els sentiments i els doten d’habilitats socials per a fomentar l’autoestima i l’autoeficàcia personal.

A més, treballen per intentar que això no derivi en trastorns de la conducta alimentària o addiccions a substàncies. La feina dels progenitors consistirà a transmetre normalitat, donar suport al fill i reafirmar-li l’autoestima reforçant-lo positivament com a persona. “És imprescindible que els pares es comuniquin de manera fluida, calmada i oberta amb el seu fill i que li proporcionin espais segurs en el dia a dia perquè pugui obrir-se i explicar-los com està”, sosté l’especialista.

Una malaltia femenina

/imgs/20181101/GettyImages-167451946.jpg

De vegades, el començament d’aquesta etapa apareix molt abans del que es preveu. La pubertat precoç (abans dels 8 anys) és una “malaltia estranya”, reconeix l’endocrinòloga infantil de l’hospital Ruber Internacional, Mª Teresa Muñoz. Afecta un de cada 5.000-10.000 menors. I, segons el Registre Español de Pubertat Precoç, la incidència anual oscil·la entre 0,02 i 1,07 casos nous per 100.000; de 0,13 a 2,17 en les nenes.

La pubertat precoç femenina és més freqüent (en concret, 10 vegades superior a la dels nens). Apareix el botó mamari i registren un desenvolupament progressiu de les mames. L’edat òssia no es correspon amb la cronològica i poden créixer fins a més de 6 centímetres a l’any (la coneguda estirada). El borrissol púbic i axil·lar també pot sorgir. Però la primera menstruació no arribarà fins al cap de dos anys.

En els nois, a més del creixement de la talla òssia, la pubertat precoç es caracteritza per l’increment del volum dels testicles (més de 4 ml) abans dels 9 anys. Li segueix el desenvolupament de borrissol pubià i axil·lar; els canvis en la resta del cos i en la cara (sobretot en el llavi superior), vindran més tard, com també l’estirada, que viuran al voltant d’un any després, segons puntualitza l’especialista.

Encara que les causes per les quals s’alteren les hormones sexuals són desconegudes, s’estima que un 30% té component genètic. Això sobretot passa en el cas de les nenes. De fet, un estudi recent als Estats Units revela que les filles de mares amb sobrepès en l’embaràs tenen més probabilitats de tenir una pubertat primerenca. Mentrestant, en els nois s’associen amb freqüència a processos orgànics com tumors hipotalàmics (hamartoma), alteracions del sistema nerviós central (neurofibromatosi, hidrocefàlia, mielomeningocele…), irradiació cranial (tractament de diferents tumors), determinades síndromes (Beuren-Williams…) o adopcions de procedència internacional, “on la freqüència de pubertat precoç central és clarament superior a la de la resta de la població”, indica Muñoz.

DETECCIÓ TAMBÉ PRECOÇ

Un diagnòstic correcte podrà trobar el tractament més adequat per a aturar la pubertat precoç i les seves conseqüències. Una de les més inquietants és la possible pèrdua de talla adulta; al començament semblen alts, però els seus ossos s’aturen abans. No menys preocupants són els riscos socials, que enumera la psicòloga del Centre ITAE, Nadja Schlensong, un centre col·laborador de l’Institut Marquès: estrès, incomprensió, tristesa, rebuig social, autoestima baixa, preocupació excessiva per la imatge corporal, dificultat d’adaptació o una tendència a l’aïllament.

També pot afectar l’esfera sexual, aquesta vegada en els nois, amb un augment de la libido i fins i tot amb desenvolupament de conductes masturbatòries o sexuals inadequades. Per descomptat, inclou un índex més alt de massa corporal, amb increment de greix abdominal i xifres més altes de tensió arterial, així com un perfil lipídic pitjor. “Tots aquests factors suggereixen que, en el cas de les dones, tindrien més risc cardiovascular”, ressalta l’endocrina.

Hi ha diverses maneres de saber si és pubertat precoç: una radiografia de mà-canell esquerra per a valorar l’edat òssia i un estudi hormonal que verifiqui la presència de nivells elevats d’esteroides sexuals (estradiol o testosterona); l’ecografia abdomicopèlvica descarta tumoracions, però també valora la mida ovàrica i uterina. I una ressonància magnètica, per la seva banda, serveix per a avaluar l’anatomia de la regió hipotàlem-hipofisària i rebutjar una patologia orgànica.

Per a encertar el diagnòstic, quan els pares detectin canvis físics, hauran de fer-li-ho saber al pediatre. Si cal, ell derivarà la història a l’endocrinòleg infantil. En cas de causa orgànica, s’aturaria el tractament mèdic o quirúrgic corresponent. Però si no, es farà ús d’un tractament hormonal injectable per a impedir que la pubertat continuï avançant-se i que el nen continuï sent, de moment, nen.

Alimentació saludable

Com es pot prevenir aquest avançament? Els especialistes insisteixen que una alimentació saludable en totes les edats, fins i tot en les embarassades, ajudarà en aquest objectiu. Estimular la lactància materna en nens amb un pes baix en néixer i evitar donar-los lactància artificial amb derivats de la soia també es troba entre les recomanacions. “Des del naixement aconsello als pares que segueixin una alimentació reglada pel seu pediatre i també que compleixin els hàbits que es recomanen”, apunta l’endocrina Muñoz.

“El nen ha de tenir una nutrició normal per a la seva edat i en cap moment no ha de presentar sobrepès o estar malnodrit per l’escassa formació dels seus pares”. A aquests consells se n’uneixen d’altres, com ara evitar l’exposició a substàncies químiques d’ús domèstic i advertir les famílies dels riscos d’una recuperació excessiva de pes i talla, en nenes adoptades, especialment les que procedeixen de països asiàtics.

L'experta

L’experta: Mª Teresa Muñoz Calvo, endocrinòloga infantil a l’Hospital Ruber Internacional (Madrid) i membre del grup d’Endocrinologia de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència (SEMA), integrada en l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP): “La nutrició és un dels principals factors determinants de l’inici puberal”.

/imgs/20181101/mteresa.jpg

Els nens i nenes d’avui dia creixen més de pressa que els de fa uns anys?

Des de mitjan segle XIX fins a mitjan XX, als països occidentals desenvolupats s’ha observat una millora en el seu creixement, amb talles adultes més grans en els dos sexes, i una tendència a una maduració més ràpida. Això ocorre sobretot en dones, on l’edat de la menarquia s’ha avançat dels 15-17 anys a menys de 14.

Per què aquesta tendència?

Els dos fenòmens s’han atribuït a la millora en la nutrició, en la salut i en les condicions de vida. Però l’edat d’inici puberal mostra una variabilitat d’uns 4-5 anys entre individus amb condicions de vida semblants. Les diferències en aquest començament entre races i ètnies són, probablement, un reflex de la combinació de factors genètics, socioeconòmics i ambientals, la influència individual dels quals és difícil d’establir. Tot i això, determinades races, com la negra, tendeixen a una maduració més primerenca.

Hi té res a veure l’alimentació?

Una bona nutrició i un ambient socioeconòmic favorable s’associen a un desenvolupament puberal més primerenc. Condicions nutricionals o socioeconòmiques desfavorables condicionen un desenvolupament més tardà. En aquest sentit, la nutrició sembla que és un dels factors principals determinants de l’inici puberal. La malnutrició crònica indueix un retard en els dos sexes. En l’altre extrem, l’excés de greix subcutani i l’augment de l’índex de massa corporal abans de l’adolescència s’associen amb un increment en el risc de presentar una pubertat primerenca, sobretot en nenes, i podrien ser alguns dels factors implicats en l’acceleració puberal observada en països amb taxes creixents d’obesitat infantil.

L’entorn també hi influeix?

La industrialització ha produït un increment gradual, però significatiu, en el nombre i en la quantitat de contaminants ambientals. Alguns són substàncies, naturals o de síntesi, que per la seva similitud estructural amb determinades hormones, poden tenir efectes negatius sobre el sistema endocrí. S’ha demostrat que alguns d’aquests disruptors endocrins, com els fitoestrògens, els estrògens naturals (tòpics o sistèmics), els pesticides, els fungicides, les substàncies químiques industrials o els ftalats són agents capaços de produir pubertat avançada i precoç.

De quina manera la tracten els endocrins?

El tractament de la pubertat precoç central pretén revertir, aturar o alentir el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris, conservar el potencial de creixement i evitar les conseqüències psicosocials i conductuals d’una pubertat primerenca. Consisteix en una sèrie d’injeccions mensuals que bloquegen els receptors hipofisiaris, relacionats directament amb la producció d’estrògens. Quan es frena la producció d’aquestes hormones i l’estimulació de l’ovari per aquestes, s’aconsegueix la supressió dels estrògens i del desenvolupament puberal.